La Fiscalia demana quatre anys de presó per a Narcís Serra

La Fiscalia ha demanat quatre anys de presó per a l'expresident de CatalunyaCaixa, Narcís Serra, per l'augment de sou a directius de l'entitat. L'escrit, al qual ha tingut accés EL PAÍS, sol·licita la mateixa pena per a l'exdirector general de l'entitat, Adolf Todó, pels mateixos fets: dos delictes d'administració deslleial. L'escrit fa referència a un total de 41 persones, membres del consell d'administració: a 17 se'ls atribueixen dos delictes, i a les 24 persones restants, només un, i una pena de dos anys de presó. El fiscal anticorrupció Fernando Maldonado demana, a més, als acusats que indemnitzin el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) amb 2,5 milions d'euros.

L'escrit acusa un total de 41 persones, totes membres dels consells d'administració de la caixa d'estalvis que van aprovar, en dues votacions diferents, els augments salarials. D'aquestes, 17 consellers (inclosos Serra i Todó) van participar en les dues reunions i per això el fiscal els atribueix dos delictes d'administració deslleial. I sol·licita, per a cadascun d'ells, dos anys de presó. La resta (24) van votar a favor dels augments només en una ocasió i afronten per aquesta qüestió un sol delicte i una petició de pena de dos anys.

"A l'entitat han existit retribucions i indemnitzacions desproporcionades i alienes a la seva situació d'insolvència real", relata el fiscal en el seu escrit. Maldonado afegeix que aquestes remuneracions es van produir "en un entorn de greu crisi econòmica imperant al nostre país". "Sorprèn", assenyala, que CatalunyaCaixa, "d'una banda, subscrigués aquests contractes i, de l'altra, sol·licités la injecció de diners públics per part del FROB".

L'Audiència de Barcelona haurà de fixar ara data per al judici en una causa que va néixer arran d'una denúncia de la Fiscalia i que s'ha allargat en el temps de manera injustificada, la qual cosa beneficiarà Serra en cas de condemna. L'exministre, Todó i la resta de directius estan acusats perquè van aprovar, el 2010, resolucions que van incrementar el salari dels directius. La decisió es va adoptar tot i que l'entitat es trobava ja en una situació crítica que l'havia obligat a sol·licitar un préstec de 1.250 milions d'euros al FROB.

Els directius van aprovar els augments de sou "en perjudici i menyspreu" de l'entitat (que més tard va ser absorbida pel BBVA) i dels interessos generals, segons la resolució judicial que va posar fi a la instrucció. Aquests increments excedien la "prudència" que exigia el moment de crisi econòmica, que afectava especialment CatalunyaCaixa, ja llavors sostinguda "amb diners públics de tots els contribuents".

Les millores salarials es van aprovar en dos acords adoptats pel consell d'administració de la caixa d'estalvis, recorda la Fiscalia en el seu escrit d'acusació. En el primer (gener del 2010), es va aprovar augmentar el salari fix i el variable anual de Todó (del 35 al 50%) i de qui va ser la seva mà dreta a l'entitat, Jaume Masana (del 35 al 45%).

La segona votació es va fer l'octubre d'aquell mateix any, quan ja s'havia completat la fusió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa i havia nascut la nova CatalunyaCaixa. Els membres del consell van aprovar les pujades salarials de la direcció per al 2011: Todó passaria a cobrar 812.000 euros (12.000 més que l'any anterior) i Masana, 610.000 (també 12.000 més que el 2010). En aquesta segona votació, només una consellera que representava els sindicats va votar-hi en contra.

El fiscal perfila com els resultats econòmics de l'entitat van empitjorar des de l'inici de la crisi: dels 493 milions de benefici del 2007 als 77 milions del 2010. I recorda com, ja el juliol del 2010, "es va fer urgent la intervenció del FROB", que va subscriure participacions preferents de l'entitat per un import de 1.250 milions, la qual cosa suposava "el 23,51% dels recursos propis". L'octubre del 2011, l'organisme hi va injectar 1.718 milions més. I l'any següent es va completar la nacionalització amb una nova aportació de 9.094 milions d'euros. Els criteris que regeixen l'actuació del FROB indiquen, entre altres coses, que s'han d'"ajustar les polítiques de retribució dels alts directius" de les entitats, la qual cosa en opinió del fiscal no va passar amb CatalunyaCaixa.

Tenint en compte aquest recorregut, el fiscal dubta fins i tot de la "idoneïtat dels acords adoptats el 2008 sobre els fons de pensions constituïts a favor dels senyors Todó i Masana". Les "provisions matemàtiques" que els corresponien a tots dos el 2012 per pòlisses i plans de pensions eren de 8,2 milions (Todó) i 1,7 milions (Masana). "En el marc de la irresponsable política de retribucions", el fiscal cita també les "escandaloses i milionàries indemnitzacions percebudes" per una sèrie de persones quan van dimitir per la fusió de les tres caixes: Lluís Gasul (7,4 milions); Ricard Climent (1,3) i Gloria Ausio (1,3).

Segona causa contra l’exministre

La gestió de Serra al capdavant de CatalunyaCaixa no només ha estat qüestionada pels sobresous, sinó també pel ruïnós negoci immobiliari que va abordar l'entitat. L'Audiència Nacional ha obert una investigació contra l'exministre –i també contra Todó– per les ruïnoses operacions que va dur a terme Procam (la filial immobiliària de CatalunyaCaixa) i que van deixar un forat de 720 milions d'euros a l'entitat. Serra i l'antiga cúpula de la caixa seran citats, també en aquest cas, pel delicte d'administració deslleial.

A partir d'un informe demolidor del FROB, la Fiscalia ha denunciat les irregularitats d'una trentena d'operacions immobiliàries fallides tant a Espanya com en països europeus (Polònia i Portugal). El document assenyalava la mala gestió de les operacions, abordades en plena era d'auge del totxo. L'entitat va avalar les operacions basant-se en la simple confiança, de paraula, dels socis que hi participaven, i sense que es fessin informes independents previs sobre la "solvència i capacitat" dels socis per tirar endavant les promocions. Alguns projectes, per exemple, es van situar en terrenys no urbanitzables.