L’embranzida de la indústria compensa la caiguda del turisme a Catalunya

L'embranzida de la indústria catalana i, especialment, de les exportacions, va compensar en l'últim tram de l'any la caiguda del turisme i les vendes minoristes i va permetre l'economia catalana tancar amb un creixement del 3,4%, segons la dada avançada de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). La inestabilitat política no va impedir finalment que el Producte Interior Brut (PIB) s'expandís un 0,8%. Al seu informe anual, la Generalitat va atribuir la baixada del turisme —del 6,5%— als atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils del passat mes d'agost i a l'“episodi de violència policial” del referèndum de l'1 d'octubre, sense cap altra referència al procés.

Les dades difoses aquest dimecres pel Departament d'Economia i Hisenda, que encara estan subjectes a alguna possible oscil·lació, van en la línia de les previsions de la Comissió Europea, que van minimitzar l'impacte del procés independentista i van elevar les perspectives de creixement d'Espanya.

L'economia catalana va alentir el seu ritme d'expansió en el segon semestre de l'any, però no va ser el cas de la indústria, que va accelerar fins a créixer el 4,8%, 1,1 punts més que l'any anterior. Les conseqüències del procés, doncs, hauran de buscar-se en el creixement extra que hagués suposat una situació d'estabilitat política.

El bon comportament de la indústria —que suposa al voltant del 20% de el PIB català— i de les exportacions, que van créixer per sobre del 10% en el tram final de l'any, van permetre compensar la baixada del turisme, que va arribar a ser del 25% en el cas dels viatgers francesos i portuguesos, i "l'evolució molt feble i fins i tot negativa” que va mostrar el comerç minorista en un trimestre en el qual sol créixer per les compres de Nadal. La construcció, per la seva banda, va créixer el 5,3% gràcies a la reactivació dels habitatges d'obra nova.

Fugida d'empreses

El creixement del 2017 finalment supera les previsions d'organismes com l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal i la Cambra de comerç de Barcelona, que així i tot va advertir dels riscos a mitjà termini. Un d'ells podria ser el dels trasllats de seus socials.

La Generalitat admet que durant el 2017 es va materialitzar el canvi de 2.536 domicilis socials a altres comunitats autònomes, mentre que 548 societats van fer el camí invers. El saldo és de la pèrdua d'unes 2.000 companyies, però el Butlletí Oficial del Registre Mercantil segueix publicant marxes.

Aquesta setmana, segons va avançar La Vanguardia, la multinacional alemanya Agrolab ha decidit canviar Tarragona per Burgos per situar un nou laboratori que suposarà la creació de 200 llocs de treball a pesar que ja havia comprat els terrenys.