El Port Olímpic no tindrà locals d’oci ni cotxes a partir del 2020

Més ben connectat amb la ciutat. Amb el doble d’espai per a ús ciutadà. Amb negocis vinculats a la nàutica. Restaurants, sí, però res d’oci nocturn. I veto als cotxes. És el Port Olímpic que el govern de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, té al cap. L’espai, creat al litoral pels Jocs del 1992, ha fet 25 anys i les actuals concessions s’acaben el 2020. Aquest dimarts el govern ha presentat el pla consensuat amb els agents implicats.

Ha estat una convocatòria de premsa de les de sala plena. I a la taula, l’alcaldessa; la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz; el capità del Port, Joan Guitart; el president de l’Associació de Veïns de la Vila Olímpica, Jordi Giró; i el president del Gremi de Restauradors, Roger Pallarols. Tots contents. Tanmateix, els restauradors —que ara s’avenen amb Colau després de signar la pau amb una ordenança de terrasses que respon molt a les seves exigències— han demanat que es compleixi el calendari previst i que els cotxes sí que tinguin accés al port.

L’alcaldessa i la tinenta d’alcalde han celebrat el que anomenen “un abans i un després, la reconquesta del port”, i han recordat que fa uns dies van anunciar que allunyen els creuers de la ciutat, al mateix temps que aproparan el moll de la Fusta a Ciutat Vella. De fet, com el Port Vell o els creuers, també el Port Olímpic representa molts dels fenòmens que rebutja l’actual govern de la ciutat: els efectes del turisme massiu i de l’oci nocturn, l’ocupació privada de l’espai públic i la presència omnipresent de cotxes. “Calia posar-hi ordre”, ha dit Colau referint-se a “problemes de convivència”.

Marina, per als vianants

El pla de futur consensuat amb els actors del port passa per convertir en zona de vianants el carrer i el moll de Marina a partir de les dues torres (l’hotel Arts i la seu de Mapfre) i situar un futur Centre Municipal d’Esports Nàutics a la punta. Al moll paral·lel, el de Gregal, s’ampliarà el Centre Municipal de Vela, també es millorarà la connectivitat amb la Vila Olímpica i, aquí sí, es mantindran els restaurants, amb “oferta de cuina mediterrània”. Els restaurants tindran terrassa a la part baixa del moll, però enganxada a la façana i eliminant les actuals carpes fixes.

Al moll que tanca la o que forma el port, el de Mestral, s’eliminaran les places d’aparcament —que es traslladaran als aparcaments subterranis de l’entorn—, els 24 locals d’oci i les seves terrasses. Les concessions actuals donaran pas a un Centre d’Interpretació del Mar, i economia blava, vinculada a la nàutica.

Després de la cessió de la gestió de l’espai a l’Ajuntament per part de la Generalitat, Sanz ha destacat que ara serà “100% pública, amb un consell rector i una direcció a través d’una empresa municipal”. La reordenació de l’espai costarà 39 milions d’euros, que l’Ajuntament assegura que se sortiran de la comercialització de locals i amarratges. Les obres començaran el 2019 i amb la idea d’acabar el 2022. “El calendari és ajustat”, ha admès Sanz.

Menys amarratges

Hi ha una altra pota de futur que no és tan visible, el reforç del dic d’abric, una obra sobre la qual el capità del Port, Joan Guitart, ha explicat que s'ha trobat una solució “bona, bonica i barata”, amb dics submergits. A més, això no comportarà aixecar el moll actual, per la qual cosa permetrà seguir veient el mar des de terra. Al capítol dels amarratges, els 740 que hi ha ara passaran a 702. La reducció s’explica perquè al port cada vegada hi ha més vaixells xàrter —de lloguer—, que tenen més mànega, són més amples, perquè els clients volen més comoditat que la d’un veler llarg i estret. Guitart ha alertat que, davant de l’ampliació de l’escola de vela i la creació d’un centre d’esports nàutics caldrà “ordenar les sortides de les bocanes”, a l’estiu molt concorregudes.

Des de l'Associació de Veïns de la Vila Olímpica, Jordi Giró ha celebrat també el pla per a un espai que el barri “sempre ha considerat seu” i ha augurat que l'èxit serà “que tingui ús ciutadà i familiar”.