Barcelona assumeix la gestió del Port Olímpic i en canviarà el model

La Generalitat, autoritat en matèria de ports, cedirà a l’Ajuntament de Barcelona la gestió del Port Olímpic, un espai de 90.000 metres quadrats on actualment manen els restaurants i discoteques. Les concessions (50 locals: restaurants, discoteques, botigues vinculades a la nàutica) s’acaben el 2020 i la cessió de la gestió al municipi permetrà canviar l’actual model de l’espai, basat en la restauració i l’oci nocturn, que genera problemes de convivència i seguretat.

Herència dels Jocs del 1992 i situat davant de la Vila Olímpica, fins i tot els operadors convenen que és necessari reorientar i actualitzar el port: sobretot en l’oferta d’oci i en l’ús de l’espai públic, ara pres per les terrasses i l’aparcament. La zona més conflictiva és la que està a nivell del mar als molls de Mestral i Gregal.

Però el director general del Gremi de Restauració i portaveu de l’Associació de Bars, Restaurants i Oci del Port Olímpic (Abroport), Roger Pallarols, recorda que el port també espera intervencions de rehabilitació urgents en matèria d’accessibilitat, per una patologia que sofreix el formigó o el reforç del dic. 50 milions d’euros segons estudis del mandat anterior. Pallarols també alerta que a la zona hi ha 1.500 ocupacions, “moltes amb estabilitat des del 92”.

El president de l’Associació de Veïns de la Vila Olímpica, Jordi Giró, lamenta que fins ara no s’ha parlat amb els veïns i demana que, més enllà de concessions i llicències, es parli d’“usos” del port.

La tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, va qualificar ahir d’“històric” l’acord pres durant la reunió setmanal de l’executiu de l’alcaldessa Ada Colau. La cessió, va dir Sanz, “permetrà aconseguir la integració del Port Olímpic a la ciutat i que la ciutat el faci seu”. “La zona s’ha convertit en...”, va ser una de les frases que no va acabar la regidora, però sí que va admetre que hi ha “problemes d’accessibilitat, convivència i seguretat”. El capítol d’accessibilitat és especialment urgent, perquè no hi ha ni un ascensor perquè pugui baixar una persona en cadira de rodes.

Sanz va parlar obertament de “canviar el model; l’oci ha de tenir cabuda, però pensant en un oci veïnal, familiar, de qualitat ambiental, amb un espai públic millor i activitats econòmiques”. L’Ajuntament té ara quatre anys al davant per consensuar la concreció d’aquest canvi de model amb veïns i operadors implicats.