L’alcalde de Callús, citat per desobediència l’1 d’octubre, es nega a declarar
Joan Badia (ERC) acusa la jutgessa d'actuar per "venjança"
L'alcalde de Callús (Bages), Joan Badia, s'ha acollit al seu dret a no declarar aquest dilluns davant de la jutgessa per un presumpte delicte de desobediència pel referèndum de l'1 d'octubre, suspès pel Tribunal Constitucional. Després de sortir dels jutjats de Manresa, l'alcalde d'Esquerra Republicana ha assegurat en declaracions a aquest diari que la magistrada actua per "venjança" per haver denunciat l'actuació de la Guàrdia Civil a l'escola Joventut d'aquesta petita localitat de la comarca del Bages.
Almenys 50 agents del cos estatal es van presentar l'1 d'octubre en aquest col·legi electoral de Callús per impedir la votació. Diversos vídeos a internet mostren com un dels agents empeny Badia amb el seu escut reglamentari fins a fer que l'alcalde, de 66 anys, caigui d'esquena a terra.
El batlle assegura al seu compte de Twitter que la Guàrdia Civil manté que Badia "entorpia" l'avanç dels agents i que "instintivament" es va aferrar a l'escut d'un agent per no "perdre l'equilibri". "No es pot mentir més", ha protestat l'alcalde d'aquest poble de 2.067 habitants, que el mateix dia del referèndum il·legal va denunciar la Guàrdia Civil per "destrosses" al col·legi, el "robatori" d'un ordinador portàtil i "atemptat a l'autoritat".
Badia explica que va intentar "protegir" el poble "intervenint" entre els agents i les prop de 200 persones que es van asseure a terra a l'entrada del centre impedint que hi entressin. "Volíem evitar els cops", ha dit el batlle. L'alcalde ha assegurat que no hi ha cap denúncia del cos per desobediència i que es tracta d'una decisió de la jutgessa. "No havia vist mai res semblant", ha comentat. Aquest matí, una trentena de persones han volgut donar suport a l'alcalde republicà a la seva entrada als jutjats de Manresa amb aplaudiments i cridant "no esteu sols".
Joan Badia no és l'únic càrrec públic citat a declarar per desobediència. L'alcalde de Fonollosa, Eloi Hernàndez, també d'ERC, haurà de respondre a les preguntes del jutjat d'instrucció número 2 de Manresa. També ho haurà de fer Jordi Pesarrodona, regidor de Cultura de Sant Joan de Vilatorrada, que durant els escorcolls del 20 de setembre contra l'organització del referèndum es va posar, amb un nas de pallasso, al costat d'un agent de la Guàrdia Civil que custodiava un dels edificis de la Generalitat.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Arxivat A
- Autodeterminació
- Conflictes polítics
- Govern autonòmic
- Comunitats autònomes
- Política autonòmica
- Eleccions
- Delictes
- Administració autonòmica
- Espanya
- Justícia
- Callús
- Administració pública
- Política
- Manresa
- Desobediència civil
- Referèndum 1 d'octubre
- Província Barcelona
- Catalunya
- Delictes ordre públic
- Generalitat Catalunya
- Referèndum