El Constitucional avala que els consumidors siguin atesos en la llengua que escullin

El Tribunal Constitucional ha avalat el precepte del Codi de Consum de Catalunya que estableix que els consumidors tenen dret a ser atesos oralment i per escrit en català o castellà. Aquest article va ser recorregut per més de 50 diputats del grup del Partit Popular al Congrés dels Diputats. L'alt tribunal donasuport a l'articulat de la llei sempre que això no suposi la imposició de "qualsevol de les dues llengües oficials".

La llei que va crear el Codi de Consum de Catalunya va ser aprovada el 2010. L'article 128 fixa que els consumidors "tenen dret, d'acord al qual estableixen l'Estatut d'Autonomia i a la legislació en matèria lingüística" a ser "ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin". A més, en el seu apartat segon afegeix que tindran dret a rebre en català invitacions a comprar, informació, contractes, pressupostos i altres documents.

Una cinquantena de diputats del PP van recórrer aquests dos apartats perquè van considerar que això violava la "llibertat d'empresa" i trencava "la unitat de mercat", ja que al seu judici només els poders públics, i no el sector privat, tenen l'obligació d'usar totes dues llengües. Els diputats van recórrer altres articles que el Constitucional no aborda per no haver detallat en els seus escrits les "preteses infraccions". És a dir, que no van aportar arguments per a la impugnació.

L'alt tribunal se centra, doncs, en l'article 128. Sobre el precepte dels consumidors de ser atesos en la llengua que triïn, la sentència conclou que aquest no vulnera la Constitució perquè considera que "no estableix un veritable dret dels consumidors, ni tampoc, per tant, un deure de disponibilitat lingüística per als operadors econòmics prestadors de béns i serveis", ja que aquests termes han de ser establerts en la normativa lingüística aplicable. No obstant això, el Constitucional recorda que aquest reconeixement no pot suposar "la imposició" a empreses o entitats privades —sigui al titular o a empleats— en l'"ús de qualsevol de les dues llengües oficials de manera general, immediata i directe". Això, afegeix, només pot exigir-se als poders públics.

Tampoc veu contrari a la Constitució que es demani a les empreses que disposin de tota la documentació en català, ja que ho considera una "mesura de foment de l'ús de la llengua catalana" que no pot suposar "en cap cas" la "proscripció" de l'ocupació de la llengua castellana. La sentència considera que aquest article reconeix el dret dels consumidors "a rebre en català determinats documents i informacions", però sense "perjudici del respecte ple en deure disponibilitat lingüística", la qual cosa suposa que també poden rebre'ls en castellà.

Per això, el Constitucional no veu inconstitucionals cap dels articles del Codi de Consum. Aquesta llei ja va ser recorreguda pel Defensor del Poble. No obstant això, al juliol de l'any passat l'alt tribunal es va pronunciar en el mateix sentit sempre que no s'imposés cap de les dues llengües, que això impliqués sancions i es respectés la legislació estatal.