Càritas demana un salari mínim de 1.000 euros per combatre la precarietat

Clara Inés treballa nou hores la setmana ocupant-se de la neteja en una oficina. Per la seva feina percep 300 euros que no li permeten pagar les seves factures. Com a empleada en un hotel ha arribat a cobrar 2,50 euros l'hora netejant habitacions. Amb 55 anys busca una feina de 40 hores setmanals i deixar enrere els contractes temporals que ha encadenat en els últims anys. Amb el seu cas, Càritas ha posat rostre aquest dimecres a la feina precària que afecta, almenys, el 12% dels treballadors que a Catalunya són "pobres". Per combatre la precarietat, l'entitat benèfica proposa, entre altres mesures, apujar l'actual sou mínim de 825 a 1.000 euros.

Sota el títol Vides precàries, l'ONG ha presentat un informe on denuncia l'augment de contractes temporals (el 91% dels quals es van signar el novembre del 2017). Miriam Feu, coordinadora d'aquest estudi realitzat a 35 receptors de les ajudes de Càritas, ha assenyalat una altra xifra, citant el Ministeri d'Ocupació: El 26% dels contractes del 2017 van tenir una durada de set dies o menys. "Estem sortint de la crisi per la porta de darrere", ha afirmat el delegat de Càritas a Barcelona, Salvador Bacardit des de la seu de l'organització catòlica a la ciutat.

El religiós ha criticat un escenari laboral on "la feina no és garantia de sortida de la pobresa". Feu ha explicat que, malgrat que el 16% de les persones ateses per Càritas treballa, aquestes es troben sota el llindar de pobresa, és a dir, que cobren menys de 837 euros. Un cas de treballador precari són els anomenats falsos autònoms, és a dir, aquell que malgrat ser contractat com a autònom amb un contracte mercantil, desenvolupa la seva activitat en les condicions laborals d'un treballador per compte d'altri, però sense la protecció dels drets laborals amb la càrrega de costos com la quota d'autònoms.

El treball informal, els contractes "escombraries" i la successió de feines temporals són altres factors que defineixen la precarietat laboral. L'alta taxa d'atur (el 43% de la població, segons l'IDESCAT) i la desconfiança en les polítiques socials en cas de perdre la feina, afavoreix, segons Càritas, la perpetuïtat de la precarietat laboral. Els joves, els migrants, els més grans de 50 anys i les dones amb fills que viuen soles són els principals perfils de persones a les quals els manca un treball de qualitat.

Càritas defineix l'actual mercat laboral d'"immediat i fugaç, en el qual mai saps quan t'acomiadaran", assenyala la responsable de l'informe. La "inseguretat" que això causa en els treballadors té la seva "màxima expressió" en la pèrdua de la casa. L'entitat benèfica denuncia la por instal·lada en les persones que "callen" davant de situacions d'injustícia per por a perdre el seu lloc de treball. "Se senten atrapats, silenciats, explotats i desprotegits", denuncia la portaveu de Càritas. El bisbe auxiliar de Barcelona, Sergi Gros, ha assegurat que "la persona no és un objecte d'un sol ús" i ha defensat la "dignitat" que s'expressa, diu, a través de la feina.

Nova reforma laboral

Salvador Busquets ha rebutjat les dues últimes reformes laborals (la del PSOE el 2010, primer, i la del PP el 2012). Segons el director de Càritas Barcelona, lluny de reduir les desigualtats, aquestes polítiques les han augmentat. Des de l'entitat demanen una nova reforma laboral per "recuperar drets com la negociació col·lectiva". Una altra de les propostes és garantir l'empadronament perquè les persones sense feina "puguin accedir als sistemes de formació i ocupació."