Salut redueix un 20% els retards per a proves i visites a l’especialista

La sanitat catalana va tancar el 2017 amb una reducció de les llistes d'espera per operar-se, per visitar l'especialista i per sotmetre's a una prova diagnòstica. Després d'anys a l'alça a causa de les successives retallades del Govern d'Artur Mas i amb importants alts i baixos durant el breu mandat de Carles Puigdemont, el sistema sanitari comença a apuntalar els temps d'espera més assumibles dels últims cinc anys. Els retards per a proves diagnòstiques o consultes externes, porta d'entrada per accedir a la llista d'espera quirúrgica, s'han reduït al voltant del 20% en un any. Aquest increment d'activitat ha repercutit en l'espera per a una operació i, el desembre del 2017,163.809 persones esperaven per sotmetre's a una intervenció quirúrgica, tot just un 0,62% menys que l'any anterior. Però, malgrat la millora dels resultats, queda en l'aire si el Departament de Salut complirà el pla de xoc amb el qual prometia reduir un 10% les persones en llista d'espera quirúrgica i un 50% els temps d'espera per a proves diagnòstiques i consultes externes.

Salut va invertir uns 57 milions fa un any per reforçar els equips i obrir quiròfans que drenessin les dilatades llistes d'espera. Tres mesos abans que es compleixi el termini indicat pel departament per complir el pla de xoc, Salut només ha aconseguit rebaixar un 25% el temps d'espera per visitar l'especialista —de 152 dies de mitjana a 114— i un 21% els retards per a proves diagnòstiques —de 85 dies a 67. La llista d'espera quirúrgica, que hauria de disminuir un 10%, tot just ha baixat, en termes globals, en 1.000 persones. "El pla de xoc és ambiciós, ara ens adonem que era ambiciós. Però portem una bona inèrcia", explica Cristina Nadal, directora de l'Àrea d'Atenció Sanitària del Departament.

Malgrat les diferències que hi ha segons els procediments i també entre hospitals, en línies generals Salut ha reduït la llista d'espera en gairebé totes les intervencions. Les operacions d'oncologia i cirurgia cardíaca compleixen, de nou, al 100% els temps màxims d'espera de 45 dies estipulats per llei. Per operar-se de cataractes i pròtesis de maluc i genoll, unes intervencions amb un temps màxim de garantia de sis mesos, hi ha 29.100 persones en espera i, d'aquestes, només 964 superen el termini marcat per la normativa (l'any passat eren 2.458 pacients).

Els àmbits en què sí que hi ha hagut un increment del 0,17% és en la llista d'espera per a intervencions amb un termini màxim de referència d'un any: 132.853 pacients esperaven, el desembre del 2017, per sotmetre's a una operació d'aquest tipus. 

Malgrat tot, si alguna cosa no ha fet reduir més el nombre de persones en espera per a una operació han estat, precisament, les millores en la llista d'espera per a consultes externes o per a una prova diagnòstica. La indicació d'una operació la fa un especialista després d'una consulta o després de sotmetre el pacient a una prova mèdica. Per aquest motiu les persones que surten de la llista de consultes externes o proves diagnòstiques s'acaben absorbint en la llista d'espera quirúrgica. Salut va reduir un 20,7% les persones en espera per visitar l'especialista (el desembre del 2017 n'hi havia 421.841) i un 22,5% els pacients que esperen una prova diagnòstica (105.290 a la fi de l'any).

No obstant això, hi ha molta variabilitat segons l'especialista i la prova a la qual toqui sotmetre's. Així, malgrat les bones dades globals, Salut no millora els resultats en les visites a l'al·lergòleg (tenen una espera mitjana de 214 dies) o en polisomnografies –el temps d'espera va passar de 102 dies el 2016 a 118 el 2017– i en ergometries –de 98 dies el 2016 va passar a 116–. Nadal atribueix les dades d'aquestes proves diagnòstiques a "qüestions tècniques en els registres", com que les ergometries (proves d'esforç) es fan de vegades al mateix servei de cardiologia després de la visita i no consten com a llista d'espera.