L’FMI abaixa una dècima la previsió de creixement d’Espanya per la incertesa política

La incertesa política a Espanya, agreujada en els últims mesos pel procés d'independència de Catalunya, ha acabat afectant les perspectives de creixement de l'economia. Espanya creixerà enguany un 2,4%, una dècima menys del previst a l'octubre, davant de la renovada empenta de l'economia global, que creixerà un 3,9%, dues dècimes més de la xifra estimada fa tres mesos, segons les noves previsions del Fons Monetari Internacional (FMI). Però el Fons avisa: les condicions actuals no són la nova normalitat i cal aprofitar-les per fer reformes.

El Fons ha aprofitat la destacada participació de la seva directora gerent, Christine Lagarde, en l'edició del Fòrum de Davos d'aquest any per anunciar a l'estació alpina les seves noves previsions de creixement. I se suma així al missatge d'optimisme que arriba per tots els fronts en aquesta edició del Fòrum Econòmic Mundial (WEF, per les seves sigles en anglès).

Espanya rep una menció especial, gens honorífica, de l'FMI en la seva última revisió de l'informe de perspectives econòmiques. En un moment d'eufòria econòmica generalitzada, amb revisions a l'alça de les perspectives per a l'economia mundial i Europa en particular, Espanya és l'única economia desenvolupada que veu rebaixada les seves perspectives de creixement. Alemanya, per exemple, aconsegueix una revisió a l'alça per al 2018 de cinc dècimes, igual que el Japó. Itàlia, de tres dècimes. "El creixement a Espanya, que s'ha situat per sobre del potencial, ha estat rebaixat lleugerament per al 2018, com a reflex dels efectes de la creixent incertesa política sobre la confiança i la demanda", recull l'informe.

És cert que l'impacte és controlat, i passa del 3,1% registrat el 2017 al 2,4% enguany, i que el 2019 l'economia creixerà lleugerament més del previst, fins al 2,1%, una dècima per sobre del que es va calcular a l'octubre, segurament sota la premissa que la incertesa política haurà remès.

La velocitat de l'economia mundial s'accelera, el PIB mundial creixerà enguany i el vinent un 3,9% (dues dècimes més del previst), impulsat per Europa, Àsia i "l'impacte dels canvis fiscals recents als Estats Units". El comerç mundial torna a créixer per sobre del PIB (4,6%) gràcies a un repunt de la inversió, el preu de les matèries primeres s'ha estabilitzat i la inflació segueix continguda (1,9%), cosa que resta urgència a la retirada dels enormes estímuls econòmics injectats durant la crisi pels bancs centrals.

L'eufòria arriba al punt que l'economista en cap del Fons, Maurice Obstfeld, s'ha afanyat a llançar advertiments per contenir-la: "Els líders polítics han de ser conscients que el moment econòmic actual reflecteix una confluència de factors que no és previsible que duri gaire". Som en l'entorn ideal per impulsar les reformes, assegura l'FMI, perquè "la propera desacceleració no trigarà a arribar i serà més difícil de combatre".

Factors d’optimisme

Malgrat els advertiments, hi ha factors que contribueixen a apuntalar l'optimisme. De manera destacada per a l'FMI, la reforma impositiva aprovada per l'Administració de Donald Trump, que farà que els EUA creixin un 2,7% aquest any (davant del 2,3% previst) i un 2,5% el 2019, molt per sobre de l'1,9% anterior, tot i que els beneficis a partir d'aquell exercici es dilueixen i començaran a pesar els problemes derivats d'un dèficit creixent. Així mateix, el Japó creixerà mig punt més del previst, fins a l'1,2%, gràcies als estímuls fiscals aprovats pel Govern de Shinzo Abe i la millora del comerç global.

Entre els països emergents, destaquen les positives perspectives de Llatinoamèrica (1,9% aquest any i 2,6% el 2019), gràcies a les millores a Mèxic i la sòlida recuperació al Brasil. També destaquen països de l'Europa emergent, com Polònia o Turquia, emmarcada en aquesta regió, i l'estancament d'Àsia en unes cotes gens menyspreables, del 6,5%.