Ciutat Meridiana es despenja de Barcelona

Ciutat Meridiana. A l’extrem nord de Barcelona, amb una orografia impossible, el gran ascensor-escala (el papamòbil, l’anomenen) espatllat, blocs de cinc i sis plantes sense ascensor, una taxa d’atur real molt per sobre del que hi ha registrat (del 15%) i una població migrada que frega el 30%. Els seus 10.000 veïns van saltar primer als titulars per liderar les xifres de desnonaments. Amb centenars de pisos buits i un valor fins a un 70% inferior al de la resta de la ciutat, van passar a liderar les d’ocupacions. En les últimes dades de renda, repeteixen com el barri més pobre de la ciutat. Però és que a més es despengen de l’entorn.

“L'Ajuntament no està fent res. El seu discurs és decoratiu", critica Bravo, president de l'Associació de Veïns

La renda familiar de Ciutat Meridiana és la més baixa de Barcelona (34,3 en un índex en què la mitjana és 100). I la que més ha caigut des de la crisi. Més d’un 40%. La crisi va ser un cop de puny per la ja castigada zona i la pobresa s’ha enquistat. El barri no aixeca cap perquè quan algú aconsegueix millorar la seva situació se’n va, i qui arriba és perquè no té cap altra opció. En això coincideixen els polítics, els tècnics, les entitats i els veïns. No tant en la percepció, bastant generalitzada als carrers drets, que l’Ajuntament ha abandonat el barri.

Les crítiques de l’Associació de Veïns són duríssimes. El seu president, Fili Bravo, diu que “l’Ajuntament no està fent res, és un discurs decoratiu”. Per exemple, diu: el degoteig de desnonaments segueix a ritme de quatre (previstos) per setmana i que clama al cel que el consistori no comencés per Ciutat Meridiana el cens de pisos buits. A més, Bravo assegura que no s’han començat a adjudicar els que van cedir els bancs. Mentrestant, es compren claus per 2.000 euros —“l’especulació també està en la misèria”, sentencia— i acaba de tancar l’última parada del mercat de Núria. El líder veïnal no amaga que l’expectativa amb Ada Colau com a alcaldessa era molt alta. Tot i ser activista es va afartar de pujar al barri a parar els desnonaments.

“No estem contents amb les dades. Hi ha barris que milloren però aquest no. La crisi no és crisi: és normalitat", admet la regidora Sanz

L’equip de Colau defensa que sí que està fent més que mai per donar la volta a la situació. A Ciutat Meridiana els serveis socials atenen a una quarta part dels adults del barri. A la meitat dels menors. La mitjana de població atesa a la resta de la ciutat no arriba al 5%. “Aquí les xifres són escandaloses”, alerta la directora de l’oficina de serveis de la Zona Nord, Marta Casas. “Els pisos buits generen un pervers efecte crida: famílies que no tenen una altra opció la troben aquí”, assegura una professional a qui tothom reconeix que està fent una aposta pel treball comunitari. Perquè les entitats i els serveis públics de la zona “siguin generosos, surtin de la seva zona de confort” i treballin en xarxa, sortint literalment al carrer. Fa poc, un dijous, Casas es va presentar en la concorreguda assemblea setmanal de l’associació de veïns. Cap dels seus predecessors ho havia fet abans.

La regidora del districte de Nou Barris, Janet Sanz, assenyala que Ciutat Meridiana “és l’UCI de la ciutat, perquè quan algú millora se’n va”. “No estem gens contents amb les dades i veient que no hi ha millora, hi ha barris que es recuperen, però Ciutat Meridiana no ho fa. Aquí la crisi ja no és crisi, s’ha convertit en normalitat. Per això és una prioritat, estem fent un esforç sense precedents que segurament no serà suficient, però és necessari per revertir la tendència”.

Des de la part més alta d’un barri que si en alguna cosa guanyaria a la resta és en pujades i escales, la directora de l’escola Mestre Morera, Noemí Rocabert, dona probablement en el clau quan afirma que el problema de Ciutat Meridiana és que “arrossega la ressaca de la negligència de 50 anys d’abandó”. I amb el relleu de professionals i veïns que hi ha en els serveis públics del barri, com passa a la seva escola amb alumnes i mestres, té “la sensació de pedalejar sobre una bicicleta estàtica: l’esforç és titànic, però no avancem”.

La religiosa Encarna Luna, de les Missioneres de la Immaculada Concepció, 30 anys al barri, retreu a l’Ajuntament que “els projectes sempre s’han quedat a la meitat”. Afirma que la crisi hipotecària va ser “criminal” i és molt crítica amb els bancs: “Si han estat rescatats amb diners públics, a qui pertanyen aquests pisos buits? Haurien de ser de l’administració”. Es mostra esperançada amb les inversions del Pla de barris. I, sobretot, reivindica el treball de dècades de les entitats perquè malgrat la duresa de la vida a Ciutat Meridiana i la complexa gestió de les successives onades migratòries de tots els continents, el barri no esclati. “S’està fent un bon camí, podríem tenir molts problemes”, sospira.