Catalunya eleva dos recursos al Suprem per Sixena

Els 95 béns del monestir de Sixena que Aragó reclamava a Catalunya ja són al cenobi d'Osca. Els últims 44 van tornar l'11 de desembre, però el plet per la titularitat d'aquestes polèmiques obres no s'ha acabat amb el final d'any. Tot el contrari. Els Serveis Jurídics de la Generalitat presentaran dimecres dos recursos, un de cassació i un altre d'extraordinari per infracció processal, davant del Tribunal Suprem contra la sentència del passat 30 de novembre, que tornava a assegurar, després de la del 2015, que la venda dels objectes per part de les monges a la Generalitat va ser il·legal. Els recursos es presenten dins del termini va marcar la mateixa Audiència, que és de 20 dies i conclou dijous.

Els recursos han estat avalats pel ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, que ha mantingut sempre que defensarà les garanties processals de l'Administració catalana. Ho va explicar ell mateix el 15 de desembre durant l'habitual roda de premsa després del Consell de Ministres. El també conseller de Cultura de la Generalitat, després de l'aplicació del 155, va dir que ordenaria retirar els dos recursos presentats uns dies abans contra sengles providències del jutge d'Osca, que fixava les 00.00 del dia 11 perquè els tècnics d'Aragó entressin, amb ajuda de la força pública, al Museu de Lleida a buscar les obres. Al final ho va fer, entre altres coses, perquè, segons el seu parer, els objectes ja s'havien lliurat i no tenien sentit. Però aquell mateix dia, Méndez de Vigo, després d'assenyalar que la sentència “era ferma, però no definitiva”, va assegurar també que arribat el moment, si els Serveis Jurídics de la Generalitat estimaven que calia recórrer contra la sentència, “jo autoritzaré que presentin el recurs i al final serà el Suprem el que decideixi”. I així ha estat, per la qual cosa els textos que es presentaran dimecres al Suprem tindran el suport del responsable de Cultura del Govern de Mariano Rajoy.

Els recursos rebran, amb tota seguretat, les crítiques del Govern d'Aragó, que presideix el socialista Javier Lambán. El president autonòmic ha acusat el ministre, entre altres coses, de ser “còmplice de l'espoli que Catalunya ha estat exercint sobre la comunitat aragonesa” i va plantejar, fins i tot, la possibilitat de reprovar-lo després de comprovar que els Serveis Jurídics de la Generalitat seguien actuant al marge del 155 i dels seus efectes. Les crítiques li han plogut des dels dos bàndols del conflicte: des d'Aragó no s'entén que el ministre no hagi aprofitat la intervenció de Catalunya per resoldre el conflicte, però des de Catalunya s'ha assegurat que el ministre s'ha valgut de l'aplicació d'aquest article per actuar de manera contrària als interessos de la Generalitat, que assegura que calia esperar que la justícia digués la seva última paraula.