La inversió pública se situa el 2017 en mínims de 50 anys

A l'inici del 2016 s'albirava una certa recuperació de la inversió de les administracions, un capítol que inclou des de les infraestructures fins a l'R+D, passant per inversions en educació, sanitat, defensa, serveis de la policia o desenvolupament de l'habitatge. No obstant això, el Govern de Rajoy havia elaborat uns comptes poc realistes, condicionats pel panorama electoral i que no preveien l'esforç d'austeritat que encara quedava per fer. Forçat per Brussel·les, el 2016 va haver d'engegar dos ajustos: un a l'abril amb un acord de no disponibilitat i un altre quan va avançar a l'agost el tancament de totes les despeses no essencials. Entre les dues tisorades es van retallar uns 5.000 milions d'euros. I el gruix de la retallada es va centrar una altra vegada en la inversió pública.

Com a resultat, el 2016 el percentatge que realment es va executar respecte al pressupostat va ser molt baix. En Agricultura, Foment o R+D es va gastar pràcticament la meitat del que s'havia previst. El desemborsament en carreteres es va situar en cotes dels anys vuitanta. Com que la compra d'un aparell no es comptabilitza fins que no s'ha lliurat, a Defensa es va arribar fins a l'extrem de deixar als hangars Eurofighters pagats i sense estrenar perquè no computessin en el dèficit públic. I tot això va fer que el 2016 la inversió pública acabés en l'1,9%, una xifra que el Banc d'Espanya assenyala com el mínim dels últims 50 anys.

Ara que es fa el tancament del 2017, la cosa no pinta millor. Els pressupostos d'aquest any també es van preparar sota les pressions de Brussel·les per reconduir el dèficit públic, encara en les cotes més elevades de la UE. I per ajustar-s'hi, el Govern espanyol els va confeccionar a partir de les quantitats de despesa realment executades el 2016, i no sobre la base dels anteriors pressupostos, com se sol fer. Això ha provocat que aquests nivells mínims d'inversió es repeteixin el 2017. Els comptes enviats a Brussel·les al novembre auguren que la inversió del 2017 es tornarà a quedar congelada en l'1,9%.

No obstant això, segons la comptabilitat nacional, la formació bruta de capital de les administracions va baixar un -0,8% fins a l'octubre. En aquestes dades falten els números dels ajuntaments. Però els ens municipals només suposen el 20% del total i es troben sotmesos a la regla de despesa, que limita els augments de la inversió. Per tant, els municipis difícilment podran engreixar la xifra final. Només un desemborsament extraordinari en Defensa podria alterar una mica el tancament. Atès que es preveu un creixement del PIB del 3,1% per al 2017. més una inflació a l'entorn de l'1,5%, l'evolució de les inversions quedarà per sota i perdrà pes una altra vegada en proporció al PIB. Al ritme de creixement experimentat fins al setembre, se situaria en l'1,88% del PIB. Si es confirma, es tractaria de la pitjor dada en cinc dècades i molt per sota de la mitjana del 3,6% del PIB registrada entre el 1970 i el 2016.

Les inversions no tenen noms i cognoms, com passa amb les despeses socials, i tampoc estan compromeses, com passa amb els interessos del deute. Per això, resulta més fàcil aplicar-los una retallada, tot i que segons els experts són les despeses que més contribueixen al creixement futur, sempre que cobreixin mancances i siguin eficaces.

Segons un informe del Banc d'Espanya, “la contribució de la inversió pública al procés de consolidació de les finances públiques ha excedit el seu pes dins de la despesa”. L'organisme adverteix que aquesta partida, que representa el 10% de la despesa, va suportar prop del 60% de l'ajust fiscal. Només Irlanda ha fet una retallada similar de la inversió. En l'ajust anterior que va abordar Espanya als anys noranta, la inversió només va suposar el 22% de la retallada. No obstant això, el Banc d'Espanya admet que el total d'infraestructures acumulat és més elevat que llavors. El 2015, supera, de fet, la mitjana europea. Però això sí: adverteix que amb una inversió tan baixa no es pot assumir ni el manteniment i, per tant, s'està perdent una part del parc d'infraestructures.

Fonts del Govern espanyol defensen que la dotació d'inversions que té Espanya és elevada i que sembla lògic que no es repliquin les que es van construir sense un sentit econòmic. Segons el Banc d'Espanya, les àrees que més retallades van patir van ser habitatge i protecció social, amb un ajust del 80%. En canvi, defensa i ordre públic només van tenir disminucions d'entre el 10 i el 20%. Respecte a defensa, fonts governamentals al·leguen que es tracta d'inversions compromeses i vinculades al manteniment de llocs de treball a Espanya.

Segons la patronal Seopan, les licitacions pugen un 31% fins al novembre gràcies a les comunitats autònomes i les entitats locals. Això significa que aquest any probablement hi haurà una certa millora. No obstant això, Seopan recorda que es tracta de nivells mínims històrics: només representen un 1% del PIB davant d'una mitjana del 2,6% en els últims 22 anys. A més, aquestes xifres apunten que les licitacions de Foment cauen un 7,3%.