El Parlament recorrerà contra l’aplicació del 155 al Tribunal Constitucional

La Diputació Permanent del Parlament, el màxim òrgan de govern de la Cambra en el compàs entre dues legislatures, ha aprovat avui dimecres presentar un recurs d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional contra l'aplicació de l'article 155, que va suposar la destitució de Carles Puigdemont i de tot el seu Govern. La decisió ha prosperat amb onze vots a favor –nou vots de diputats independentistes i dos de Catalunya Sí que es Pot–; set en contra –de Ciutadans, el PSC i el PP– i l'abstenció de la diputada de la CUP.  El Consell de Garanties Estatutàries va emetre un dictamen el 6 de desembre en el qual va avalar la convocatòria de les eleccions del 21 de desembre però no el relleu del gabinet, ja que considera que aquesta mesura és "inconstitucional" perquè no respecta "els principis de gradualitat i de proporcionalitat".

La decisió adoptada té un caràcter simbòlic, atès que la coalició Units Podem ja va presentar un recurs contra el mateix article just a l'inici de la campanya electoral. La sessió ha tornat a reflectir la divisió de la Cambra respecte al conflicte sobiranista. Els diputats independentistes i de Catalunya Sí que es Pot han assenyalat que la suspensió de l'autonomia ha suposat una mesura lesiva contra l'autogovern no prevista per la Constitució, mentre que els partidaris de l'article 155 han defensat que era l'única fórmula per posar fi a la via unilateral.

La Diputació Permanent està integrada per 22 parlamentaris, d'acord amb els resultats de les eleccions del 27 de setembre del 2015 i té majoria sobiranista. Lluís Maria Corominas, portaveu de Junts pel Sí, ha sostingut que el Govern de Rajoy va abusar de les seves prerrogatives en fer una lectura extensiva de l'article, que no preveia ni la destitució del Govern ni la dissolució del Parlament. Corominas ha al·legat que l'Estat va tramar una "conspiració" per posar fi a l'autogovern i es va referir a les paraules de Soraya Saénz de Santamaría en campanya quan va afirmar que Mariano Rajoy havia "escapçat ERC i el PDeCAT. "Han fet servir l'article per liquidar el Govern i empresonar els nostres polítics".

Marta Ribas, diputada de Catalunya Sí que es Pot, ha donat suport en coherència amb el recurs que ja va presentar Units Podem i amb la màxima que defensen resumida en aquesta idea: "Ni DUI ni 155". "El 155 no ens ha portat al diàleg", ha afirmat demanant la suspensió immediata de l'article i advertint que donen suport també al recurs davant del risc que el Govern espanyol apliqui la mesura contra aquelles comunitats autònomes que no siguin complaents amb l'Executiu del PP. Gabriela Serra, de la CUP, ha atribuït la seva abstenció al fet que no creuen en el Tribunal Constitucional i ha afirmat que el Govern espanyol ha fet un cop d'Estat. "Aquest país, amb el moviment de desobediència més gran que hi ha hagut, va canviar l'1 d'octubre", ha dit.

Davant d'aquesta visió, Carlos Carrizosa, portaveu de Ciutadans, ha lamentat que sigui la Diputació Permanent i no el nou Parlament el que dirimeixi si s'ha de presentar el recurs, ja que entén que s'estan ignorant les noves majories sorgides de les eleccions, tot i que els grups independentistes tornaran a ser majoria a l'hemicicle. "Què calia fer si no aplicar la democràcia i fer eleccions?", s'ha preguntat de manera vehement. I ha desplegat el pròleg del seu paper en la propera legislatura com a primera força. "No torneu a fer-ho. Aprengueu la lliçó. Ens trobareu al davant: treballarem pels drets i la democràcia. I que sigui l'última vegada que es reuneix per parlar del monotema".

El líder socialista, Miquel Iceta, ha utilitzat un to més conciliador que el de Carrizosa i ha celebrat que la legislatura comenci de manera molt diferent de com va començar l'anterior: presentant un recurs al Constitucional quan la que va sorgir del 27-S es va iniciar negant la legitimitat de l'Alt Tribunal. "Davant de la flagrant violació de les lleis no es com es podia haver aturat. Aquesta és una bona manera de començar la legislatura. Hi ha hagut un fracàs absolut de la via unilateral", ha constatat. El popular Alejandro Fernández ha sol·licitat als diputats que no es vegin com "enemics" per pensar diferent. "El meu pare és molt de dretes i la meva mare molt d'esquerres. Són asturians i cap es nega aquesta condició", ha posat a títol d'exemple. Després d'acusar Junts pel Sí de cert caràcter "bipolar" per recórrer a vegades al Constitucional i d'altres, injuriar-lo, Fernández, en la línia d'Iceta, ha celebrat que presentin el recurs. "És un reconeixement implícit al Constitucional i la seva legitimitat".

El dictamen que havia presentat el Consell de Garanties Estatutàries sobre l'aplicació de l'article 155 –que va ser aprovat per set vots a favor i un en contra– sosté que, una vegada dissolt el Parlament, no era una mesura "necessària o indispensable" la destitució del Govern i que, per tant, l'Executiu de Mariano Rajoy podria haver optat per altres de menys restrictives i alhora compatibles amb l'eficàcia d'aquest mecanisme de coerció estatal”. "El Senat", afegeix, "no imposava les destitucions, sinó que únicament les autoritzava i, per tant, el Govern [espanyol] no estava obligat a utilitzar-les, i encara menys, de manera immediata”.

La data de la constitució del nou hemicicle la fixarà aquesta vegada el president espanyol, Mariano Rajoy, i s'ha de fer en els 20 dies hàbils després de les eleccions. El termini expira el 23 de gener. En aquesta sessió es triaran els membres de la Mesa i el president de la Cambra, que obrirà consultes amb els líders de cada partit i convocarà el ple per al debat d'investidura, que s'haurà de fer abans de deu hàbils des que es constitueixi el Parlament.