“Som els nous catalans”

Els matalassos blaus estan recolzats en vertical sobre el mur de la sala capitular de l'església de Santa Anna de Barcelona. Els regals que han anat arribant –un panettone, torrons i altres dolços-, apilats a l'altar sota la Verge. La mudança acaba de començar. Els immigrants i representants d'associacions que han protagonitzat un tancament en aquesta basílica del segle XII en la setmana electoral de Catalunya recullen les seves coses i prenen una sopa calenta de verdures i shawarmas. Menjar halal perquè també hi ha musulmans en la protesta.

Són com un buró de desheretats de diferents racons del món: Pakistan, el Marroc, Xile, Argentina, Nigèria… i un grup d'ucraïnesos que s'ha apuntat en aquest últim matí de protesta. Han passat una setmana tancats –asseguren a més que han mantingut una vaga de fam i només han pres líquids fins a aquest dissabte de ruptura de dejuni- per reclamar papers per a tots, sense l'exigència de l'examen de nacionalitat que han d'aprovar després de pagar diversos centenars d'euros i sense el requisit d'un contracte de treball, aquest que s'ha posat tan difícil fins i tot per als locals amb aquesta crisi. Abans de menjar preparen cartells per a una manifestació amb la qual tancaran la seva protesta aquest dissabte a la tarda: ‘Som els nous catalans. Visca’, s’hi es llegeix en un.

Cada cas és un món – éssers estimats a milers de quilòmetres, treball en negre dels invisibles, pisos pastera en els quals amb prou feines s’hi cap-. És fàcil entendre què complicat seria per a qualsevol accedir a una nova nacionalitat si es canvia de país als 45 anys. I 15 més tard, ja amb 60, un idioma que no té res a veure amb la llengua natal segueix resistint-se de forma endimoniada. I així es troba Ijaz Ahmad, pakistanès de 60 anys, que porta una gorra calada i una bufanda groga al coll: “Aquesta setmana, tots els dies aquí, sense menjar, només beure”. “No examen, soc persona major, no bo de cap”, intenta explicar-se. L'examen que rebutja aquest home exigeix acreditar un nivell preintermig d'espanyol i respondre a un test de coneixements amb preguntes com quin és el clima de les Canàries, els productes que exporta Espanya o coneixements del carnestoltes de Càdis.

L'ucraïnès Yurii Cherniavski ha arribat amb un grup de compatriotes en aquest matí de dissabte. Vlad, el seu fill de 13 anys, devora el shawarma que li acaben de passar mentre el pare ensenya la seva targeta vermella de refugiat, que caduca en un mes. Després de passar un any a Zamora i tres mesos a Barcelona amb la seva família, no sap si se la renovaran o no.

Si no li renoven la targeta –per la qual assegura desconèixer els criteris- entrarà en la llista de difícil càlcul dels que no compten en el sistema. El 2016 el Govern central va detectar 37.295 persones vivint de manera irregular a Espanya, una xifra que les ONG creuen molt per sota de la realitat. “No interessem perquè no generem vots. Si tinguéssim la nacionalitat, un munt de polítics haurien vingut a donar-nos el seu suport”, lamenta l'argentina Luisa Ceaglio a la meitat de la sala, mentre comencen a repartir la sopa. El seu tancament intentava emular les grans mobilitzacions del 2001, quan més d'un miler d'immigrants es van tancar en 10 esglésies de Barcelona contra la llei d’Estrangeria del Govern de José María Aznar (PP). Van romandre 47 dies i van aconseguir que s'obrís una regularització extraordinària.

En aquesta setmana electoral han rebut la visita de representants de la CUP, d’ERC i dels Comuns, explica Ferran Moreno, de Mare Mortum, una de les ONG que recolza la protesta, amb altres com Papers per a tots. Moreno denunciava el primer dia del tancament que amb l'aplicació de l'article 155 a Catalunya va quedar en suspens la tramitació per aconseguir la nacionalitat, encara que no sabia quantificar quants afectats hi ha. Després de la protesta, han aconseguit tancar una reunió per al 18 de gener amb representants de l’Ajuntament de Barcelona per parlar de les targetes de veïnatge que acreditin la residència dels qui estan però, com ells, no compten. Encara que es reivindiquin com els nous catalans.