Del nord glaçat

En literatura infantil, no és gaire habitual que arribin traduccions de llengües i cultures que no siguin les predominants. Per aquest motiu, quan es publiquen dues obres de llengües nòrdiques és com una alenada d’aire fresc, com una òptica diferent des d’on enfocar el món que s’afegeix a les ja existents.

CORS DE GOFRA / LA MONA DE L’ASSASSÍ

Maria Parr /Jakob Wegelius

Il·lustració de Zuzanna Celej Traducció d’Alexandra Pujol / Elena Martí

Nórdica / Viena

168 / 636 pàg.

17,50 / 23 euros

Nórdica, que fa dos anys iniciava una línia de literatura per a infants amb Tania Vall de Llum, torna a apostar per una obra de la mateixa autora noruega, Maria Parr (Fiska, 1981), Cors de gofra. La novel·la esta protagonitzada per dos infants que són veïns i amics inseparables, en Trille i la Lena, i que viuen aventures quotidianes i trapelleries innocents en el seu entorn rural. A cada capítol, una peripècia. Una novel·la d’aire costumista, que ens acosta a la quotidianitat dels habitants d’un poble noruec petit, però que queda lluny de la dels nostres infants i de la narrativa que pobla els llibres que es publiquen actualment aquí. El que cus les diverses aventures és el pas del temps i la vida, amb tots els seus matisos, des d’allò més hilarant fins a allò més dramàtic, amb un ritme tranquil i una energia subtil per tibar les ganes lectores dels infants.

Tota una altra història és La mona de l’assassí, del suec Jakob Wegelius (Goteborg, 1966), del qual només havíem tingut notícies quan Siruela publicà, el 2004, la novel·la Esperanza. La mona de l’assassí té els ingredients per ser l’obra més destacada de l’any i diverses curiositats: la primera, més de 600 pàgines per a la investigació, per part de la protagonista, d’un presumpte assassinat que en la majoria dels casos s’abordaria amb molta menys quantitat de pàgines; la segona, que les il·lustracions exquisides que acompanyen el text són de l’autor mateix —de fet, hi ha un còmic elaborat per ell que precedeix aquesta història i que, de moment, només es troba en castellà: La leyenda de Sally Jones (Sushi Books, 2016)—; i la tercera, que tot i tractar-se d’una novel·la per a infants i joves, en l’enorme galeria de personatges que hi participen no figura cap infant.

La protagonista és una mona, un personatge curiós i excepcional, que no parla ni es baralla amb ningú, però que té una habilitat enorme per a les feines manuals, una destresa innata per guanyar-se l’amistat i la complicitat de personatges que parlen per ella i li obren camins, i a més a més escriu de meravella. D’aquesta mona anomenada Sally Jones sorgeix la primera persona que narra la història.

És, doncs, ella la que protagonitza una novel·la d’aires policíacs: comença amb un assassinat del qual no es troba el cos de la víctima i l’amic de la mona, el capità Koskela, és declarat culpable i tancat a la presó. Al llarg de l’obra, la protagonista cercarà les proves per poder-lo alliberar, i la seva cerca guiarà l’obra per la via de la novel·la d’aventures més tradicional, tot multiplicant escenes per diversos indrets del món, entre els quals l’Índia hi té un paper preeminent.

El ritme, que avança a cop d’unes incidències que es van entrellaçant entre elles, és excel·lent, així com l’enorme galeria de personatges. Hi apareixen la cara més amable i la més perversa de l’ésser humà. També és excel·lent la precisa documentació de l’autor per bastir els escenaris, els tombs, els personatges i tots aquells detalls de les diverses ocupacions i vicissituds que porten a terme.

Una novel·la d’aventures i de detectius, doncs, excepcional, capaç de desvetllar emocions de diferents menes. I tot plegat, des de la mirada i des del silenci d’un animal, la Sally Jones, amb els quals es guanya molts personatges que esdevenen entranyables i decisius per a la resolució del cas que l’ocupa, i també el mateix lector, que és cabdal perquè una obra d’aquest calibre circuli de mà en mà.