Tres claus que expliquen l’èxit d’Arrimadas
Barcelona, la ciutat de Lleida i el creixement a la província de Girona, fonamentals per a la pujada de la candidata de Ciutadans
La proposta liderada per Inés Arrimadas va experimentar en aquests comicis un èxit generalitzat. El partit va créixer en vots i escons a les quatre províncies i, per primera vegada, es va convertir en primera força en les circumscripcions de Barcelona i Tarragona, on va treure gairebé sis i quatre punts, respectivament, a la segona formació més votada en aquestes circumscripcions, que va ser ERC. Aquí, algunes claus.
Barcelona i les grans ciutats. Fuentes de l'adreça expliquen que l'auge del creixement de Ciutadans, que va sumar 1,1 milions de vots el 21-D enfront dels 736.000 de 2015, es va deure en gran part a la capacitat per concentrar el suport constitucionalista a la província de Barcelona, on van registrar un augment del 48% dels vots, i també a les grans ciutats. Va guanyar en els deu municipis més poblats de Catalunya. Inclòs Badalona, bressol del dirigent Xavier García Albiol (PP), on Acostar va arrasar amb més del 30% de les paperetes i on els populars van passar de ser segona força fa dos anys a situar-se com a sisena aquest dijous.
La ciutat de Lleida. Però a més, segons matisen fonts de la cúpula de Ciutadans, aquest creixement no hagués estat tan vistós sense altres dues claus ocorregudes en zones tradicionalment independentistes i que van impulsar una major presència de la formació en el Parlament. En primer lloc, el partit va guanyar les eleccions a la ciutat de Lleida amb gairebé el 25% dels vots. Un important respatller que li va permetre passar de dos a tres escons en aquesta província, arrabassant-li un seient al Pàg.
La província de Girona. I, en segon lloc, la formació va sumar el 20% de les paperetes en la circumscripció de Girona, on va duplicar el nombre de diputats, llevant-li un als populars i un altre als comuns. "Els catalans han premiat la claredat de Ciutadans. Som un partit que defensa sense complexos que volem seguir sent catalans, espanyols i europeus", ha argumentat Acostar.