El Suprem rebutja donar permís a Jordi Sànchez per participar en la campanya fora de la presó

El número dos de la llista de Junts per Catalunya i expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, no podrà sortir de presó per fer campanya electoral. El magistrat Pablo Llarena ha rebutjat els permisos de sortida que havia sol·licitat l'exresponsable de l'ANC per participar en la campanya, així com els contactes amb els mitjans de comunicació i l'ús d'internet fora del règim de control fixat per la presó de Soto del Real, a Madrid. En una interlocutòria notificada avui dijous, el magistrat es basa en la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans relativa als drets subjectius de vot i d'elegibilitat, que va establir que no són drets absoluts, per més importants que siguin, i que cada Estat els pot modular “sempre que la participació democràtica no perdi la seva efectivitat i que les limitacions responguin a finalitats legítimes i guardin la correspondència adequada amb els motius que les impulsen”.

Más información

La justícia belga tanca oficialment el procés contra Puigdemont i els exconsellers

Junqueras, Forn i els ‘Jordis’ seguiran a la presó provisional sense fiança

El jutge va decidir el 4 de desembre mantenir Sànchez a la presó preventiva incondicional en entendre que hi ha risc que torni a fer una crida a “mobilitzacions públiques violentes”, com les que considera que va impulsar des de la presidència de l'ANC. Després d'aquesta decisió, l'advocat de Sànchez va demanar permís perquè (“degudament custodiat per les forces de seguretat, si s'entengués necessari”) el pres pogués assistir als actes de campanya de la seva candidatura, concedir entrevistes a la presó amb els mitjans de comunicació i connectar-se a internet en un horari més ampli del que es permet a la presó.

El jutge considera, no obstant això, que si s'accedís a la seva sol·licitud es "possibilitarien les situacions de risc que la presó ha intentat conjurar". Llarena creu que hi ha perill no només que Sànchez impulsi "mobilitzacions immediates" aprofitant aquests permisos, sinó que podria aprofitar-los "per propiciar que els tumults es materialitzin en resposta a la conformació institucional que resulti dels comicis, o com a reacció a qualsevol actuació política que cristal·litzi en la manera que rebutja l'ideari de l'encausat, tal com els fets investigats suggereixen que ja va passar”.

La defensa ha invocat la doctrina constitucional de la presumpció d'innocència i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que estableix que tots els ciutadans tenen dret al dret de sufragi actiu i passiu, la qual cosa implica, en la seva opinió, que tots els ciutadans tenen dret a conèixer en condicions d'igualtat les propostes dels diversos candidats. Però el jutge considera que la candidatura de Junts per Catalunya, en la qual Sànchez participa, no es veurà perjudicada per la seva estada a la presó, ja que hi ha 84 membres més a la llista que poden defensar el seu ideari. Llarena recorda, a més, que Sànchez es va presentar com a número dos a la llista per Barcelona quan ja estava privat de llibertat. “Per més que comporti una limitació evident per a la seva participació en la campanya electoral, ni suposa la impossibilitat de ser triat ni comporta una pèrdua o una alteració essencial de l'efectivitat del dret de participació democràtica dels qui comparteixen el projecte polític que defensa la seva agrupació d'electors o del mateix encausat, ja que l'investigat no té avui completament anul·lada la seva capacitat per dirigir-se a l'electorat i, d'altra banda, la seva elegibilitat va vinculada de manera favorable a la d'altres integrants de la mateixa candidatura, que sí que aborden plenament les activitats de campanya”.

Nova citació davant del jutge

D'altra banda, el jutge Llarena ha citat a declarar en qualitat d'investigats per a l'11 de gener a partir de les 9.30 Sànchez, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, i el president d'Omnium Cultural, Jordi Cuixart, compareixences que tots tres havien sol·licitat després que Llarena rebutgés deixar-los en llibertat sota fiança.

Els tres van declarar l'1 de desembre per primera vegada al Suprem després que aquest assumís la causa per rebel·lió contra els líders independentistes. Però aquestes compareixences, que només van durar 15 minuts, es van centrar en les mesures cautelars imposades als investigats per l'Audiència Nacional i no van entrar en el fons dels delictes que se'ls atribueixen ni hi va haver un interrogatori de la Fiscalia sobre els fets dels quals els acusa. Després que l'instructor deixés en llibertat sota fiança sis exconsellers però mantingués la presó incondicional per a Forn, Sánchez, Cuixart i Junqueras, les defenses dels tres primers van sol·licitar que se'ls cités per a una declaració més àmplia, i ara el jutge hi ha accedit.