_
_
_
_

El Suprem amplia la investigació a Marta Rovira i la CUP

El jutge Llarena demana a la Guàrdia Civil un informe detallat de la participació en el procés de tots els partits i associacions independentistes

Reyes Rincón
Marta Rovira durant un míting d'Esquerra Republicana a Badalona.
Marta Rovira durant un míting d'Esquerra Republicana a Badalona.CONSUELO BAUTISTA

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha posat sota el focus de la seva investigació tots els protagonistes del procés independentista de Catalunya. En una providència dictada avui dilluns, Llarena ordena a la Guàrdia Civil que detalli en un informe la participació dels partits PDeCAT i ERC, de les associacions ANC i Òmnium i de l'anomenat Comitè Estratègic de l'Enfocats, considerat pel magistrat com el full de ruta independentista, que inclou la número 2 de la candidatura d'ERC per a les eleccions del 21-D, Marta Rovira; el president i la vicepresidenta del PDecAT, Artur Mas i Marta Pascal, i la presidenta i la portaveu del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya i Anna Gabriel, respectivament, encara que en cap cas els cita pel nom.

Más información
Rovira veu la retirada de l’euroordre com un parany per empresonar l’exgovern
Junqueras sosté que el seu empresonament afecta les eleccions catalanes

La causa actualment oberta al Suprem abasta els principals líders polítics (el Govern i la Mesa del Parlament) i civils (ANC i Òmnium) del procés. Amb l'escrit dictat aquest dilluns, el jutge amplia la investigació als següents nivells de responsabilitat, des dels vicepresidents i portaveus dels partits, incloent-hi la CUP, fins a les associacions, també l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), però encara no es pronuncia sobre la seva possible imputació en la causa judicial. En l'escrit, el jutge demana a la policia judicial que practiqui diligències encaminades a esclarir i justificar si hi va haver un “concert inicial” entre els partits polítics CDC i ERC i les associacions ANC, Òmnium i AMI que hagin pogut estar orientats a compartir una estratègia per aconseguir la independència de Catalunya. De la mateixa manera, el magistrat pregunta si algunes d'aquestes entitats han sufragat algunes de les actuacions acordades per algun dels partits polítics.

El magistrat pretén que la Guàrdia Civil recopili les proves que hi pugui haver que indiquin que aquests partits i associacions o qualsevol dels seus principals integrants “van impulsar, van sostenir o van conèixer sense alterar després els seus plans” les mobilitzacions socials que es van dur a terme com a instrument per aconseguir o facilitar la declaració d'independència.

El jutge reclama també a la Guàrdia Civil un informe "individualitzat i seqüencial" sobre els diferents actes d'“agressió, dany, així com de greu resistència o intimidació” a Catalunya arran del procés secessionista, principalment els dies 20 i 21 de setembre, 1 d'octubre, 3 d'octubre i 8 de novembre, dia de la vaga general en el qual es van tallar carreteres i vies de tren, per esclarir la participació de cadascun dels investigats. A més, demana a la Guàrdia Civil un informe sobre les actuacions concretes desenvolupades pels anomenats comitès de defensa del referèndum i comitès de defensa de la República i pels seus responsables, així com un informe sobre els integrants del Comitè Estratègic definit al document Enfocats.

En la mateixa providència, el jutge sol·licita un altre informe sobre els fons públics que s'hagin pogut fer servir per a iniciatives administratives que hagin estat anul·lades o prohibides pel Tribunal Constitucional, com a campanyes de civisme, disseny i emissió de vídeos promocionals, impressió de cartells i paperetes o la seva distribució pública, compra d'urnes o registre de catalans a l'estranger, o altres accions semblants. Finalment, sol·licita a la Guàrdia Civil que indagui sobre les ordres que va donar el conseller d'Interior relacionades amb les prohibicions acordades pels tribunals sobre els fets investigats o sobre la seva inexistència.

El magistrat reclama també al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona diverses actuacions practicades en relació amb el procés secessionista i que puguin resultar d'interès per a la causa especial que investiga pels delictes de rebel·lió, sedició, prevaricació o malversació de fons públics contra els membres de la Mesa del Parlament, els exconsellers i els representants de l'ANC i Òmnium.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Reyes Rincón
Redactora que cubre la información del Tribunal Supremo, el CGPJ y otras áreas de la justicia. Ha desarrollado la mayor parte de su carrera en EL PAÍS, donde ha sido redactora de información local en Sevilla, corresponsal en Granada y se ha ocupado de diversas carteras sociales. Es licenciada en Periodismo y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_