El bloc de la Constitució frega el triomf a Catalunya

Ciutadans afronta la recta final de la campanya electoral catalana com a principal dic de contenció de l'independentisme i s'apropa a les eleccions del 21 de desembre en condicions de guanyar tant en nombre de vots com en escons. El panorama electoral català dibuixa, per primera vegada, un bloc de partits constitucionalistes que supera en vots (44,9%) les formacions independentistes (43,8%). Els secessionistes, no obstant això, sumen més escons, tot i que ni un bloc ni l'altre aconsegueixen la majoria absoluta. Els comuns, el partit de Xavier Domènech i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, reforcen el seu paper com a àrbitre de la situació; tot això en un escenari marcat per un nivell rècord de participació, que obtindria entre el 81 i el 82%.

Más información

Aquestes són les candidatures que concorreran a les eleccions del 21-D

BARÒMETRE DEL CIS | Ciutadans serà la força més votada el 21 de desembre segons el CIS

La crisi de Catalunya dispara Ciutadans i el col·loca a l’altura del PSOE

A mesura que s'apropen les eleccions del 21-D s'observa amb més claredat que caldrà una suma de fins a quatre partits per forjar un bloc que sumi 68 diputats, la xifra que fixa el llindar de la majoria absoluta al Parlament de Catalunya.

El sondeig de Metroscopia per a EL PAÍS atorga la victòria a Ciutadans amb el 25,2% dels vots i entre 35 o 36 escons, 10 més que en la legislatura actual. La formació d'Inés Arrimadas capitalitza d'aquesta manera la majoria del vot de protesta per cinc anys de procés independentista que ha acabat amb l'autonomia intervinguda, l'expresident Carles Puigdemont fugit a Brussel·les i bona part dels seus exconsellers a la presó preventiva.

Esquerra Republicana arriba a la recta final amb signes de feblesa interna i en la segona posició. Encapçala el vot independentista per primera vegada en unes eleccions autonòmiques, però es queda lluny de les expectatives que tenia fa uns sis mesos. El partit d'Oriol Junqueras i Marta Rovira suma el 23,1% dels vots i 33 escons.

El PDeCAT, els antics socis dels republicans en la coalició Junts pel Sí i que avui es presenten sota la marca Junts per Catalunya, arriba debilitat a la cita electoral. La llista de Carles Puigdemont frena la remuntada i es queda amb 22 diputats i el 14,3% dels sufragis. D'aquesta manera, Esquerra Republicana es fa amb bona part del llegat electoral de Junts pel Sí i Puigdemont no aconsegueix rendibilitzar electoralment la seva estratègia de fugida a la capital belga.

Els socialistes queden en quarta posició, abandonen la caiguda dels últims anys i remunten fins a aconseguir 20 escons, quatre més dels que tenen en l'actualitat. La remuntada, que els permet recol·lectar el 14,3% dels vots, no els permet, no obstant això, liderar el bloc contrari a la independència, que queda folgadament en mans de Ciutadans.

Catalunya en Comú es manté com a cinquena força més votada. Aspira a exercir de frontissa entre els dos blocs, però l'existència de vetos creuats entre diverses formacions complica molt la formació de qualsevol majoria de govern. Els comuns de Xavier Domènech i Ada Colau aconsegueixen el 9,3% dels vots i pugen lleugerament respecte als comicis del 2015 i mantenint els seus 11 escons.

A la cua dels partits més votats queden, per aquest ordre, la CUP i el Partit Popular. Els antisistema, que han condicionat la legislatura catalana i l'han abocat a la via independentista unilateral, seguirien conservant el 6,4% dels vots i vuit dels deu diputats que van aconseguir el 2015. En el cas del PP, cau fins a l'última posició després de cedir espai polític a Ciutadans. Els de Mariano Rajoy i Xavier García Albiol es queden amb el 5,4% dels vots i només conserven entre cinc i sis dels 11 escons que van aconseguir ara fa dos anys, que ja va ser el seu pitjor resultat de la història a Catalunya.

Amb aquests resultats Catalunya afronta una situació amb una governabilitat molt difícil. Si es manté l'actual dinàmica de blocs entre independentistes i constitucionalistes, ni un ni l'altre podran governar. Els independentistes aconsegueixen 63 diputats, cinc menys dels que es necessiten per a la majoria absoluta. Els constitucionalistes es queden amb 61. Tant en un cas com en l'altre necessitarien un quart partit, Catalunya en Comú, que insisteix que no pensa donar suport a un Govern que segueixi defensant la independència unilateral ni tampoc a un amb el PP o Ciutadans.

Davant d'aquesta situació comencen a sentir-se veus a Catalunya que alerten de la possibilitat d'un bloqueig i que calgui repetir les eleccions. Els partits estan combatent aquests missatges amb les crides d'última hora al “vot útil” i a interpel·lar aquelles persones que no acostumen a anar a votar en unes eleccions autonòmiques. Aquests missatges parteixen del supòsit que els independentistes ja van acudir massivament a votar el 2015 i van elevar la participació fins al 75%. Tot o gairebé tot el que passi d'aquest nivell de participació seria, doncs, vot dels constitucionalistes, que en aquell moment es van abstenir en un nombre més elevat.

Participació rècord

El sondeig de Metroscopia estima una participació d'entre el 81% i el 82%, que seria la més elevada de totes les eleccions (autonòmiques o generals) celebrades a Catalunya en la democràcia actual. Superaria fins i tot el 80,8% registrat en les eleccions generals del 1982. Aquesta dada posa de manifest la intensa mobilització actual de la ciutadania catalana. Els partits constitucionalistes van constatar la creixent mobilització dels seus simpatitzants, especialment arran de les multitudinàries manifestacions contra la independència que es van fer a Barcelona a l'octubre. Aquestes formacions entenen que aquelles manifestacions van servir per trencar el silenci de la part de la societat no independentista. La batalla ara de Ciutadans, el PSC i el Partit Popular és disputar-se aquest segment del vot.

El constitucionalisme també ha detectat que s'expandeix l'àmbit geogràfic que els és propici. Ja no només la ciutat de Barcelona i la seva conurbació es decanten majoritàriament per partits no independentistes. Les províncies menys poblades, sobrerepresentades a l'hora d'atribuir els escons, també registren un auge de Ciutadans. A Girona, on el partit d'Inés Arrimadas només va aconseguir dos diputats el 2015, ara en pot aconseguir quatre. A Tarragona passaria de quatre a sis. I fins i tot Lleida, feu històric dels convergents, experimentaria un augment del vot a Ciutadans. El PP és qui surt més perjudicat d'aquest increment, però també els partits independentistes.