Netflix roda un documental sobre la campanya electoral a Catalunya

Netflix està rodant un documental sobre la campanya electoral a Catalunya i el procés. Des de fa uns dies, els directors Gerardo Olivares i Álvaro Longoria estan entrevistant polítics, activistes i tot tipus de personalitats de diverses ideologies per bastir un documental que reflecteixi els diferents punts de vista sobre els esdeveniments. Les càmeres estan seguint també els candidats fins als bastidors de les seves campanyes, en reunions internes amb els seus candidats més propers. La idea és que a través de la campanya d'aquestes eleccions es pugui traçar no només un dibuix de la política catalana i el procés, sinó també reflectir com es viu l'actualitat al carrer. Aquest projecte de Netfix reflecteix l'interès que ha suscitat al món la situació actual de Catalunya.

La plataforma digital ha aclarit a EL PAÍS que es tracta d'un documental exclusiu però no original de Netflix: el posaran a la disposició dels seus clients, però no el produeixen. A Espanya Netflix sí que ha produït algunes sèries (Las chicas del cable, i en preparació tenen Élite i la segona temporada de Paquita Salas) i pel·lícules (7 años i Fe de etarras). La plataforma assegura que encara no té data d'estrena del documental, tot i que intentaran estrenar-lo com més aviat millor, sempre depenent de quan finalitzi el procés d'investidura del nou president de la Generalitat.

Per a Gerardo Olivares aquest és el seu primer documental polític, però té una àmplia experiència com a director tant de documentals de natura com de llargmetratges de ficció: és l'únic espanyol que ha guanyat l'Espiga d'Or de la Seminci –amb 14 quilómetros– i, a més, ha fet Entre lobos, Hermanos del viento o El faro de las orcas. Encara que és més conegut en la indústria per la seva tasca com a productor, Álvaro Longoria és el realitzador dels documentals The Propaganda Game –que es pot veure actualment a Netflix, sobre la seva visita a Corea del Nord– i Hijos de las nubes, la última colonia, sobre el Sàhara. Rafael Portela produeix el documental amb Longoria i Olivares. Portela ha estat al darrere de pel·lícules com Todas las mujeres, Lo mejor de Eva o La propera pell.

Netflix ja va produir un documental d'èxit sobre política europea: Macron: el camino a la victoria, que es va estrenar unes setmanes després que, després del seu fulgurant ascens polític, Emmanuel Macron esdevingués el president més jove de la història de França. El gran referent en aquest gènere és Barack Obama: camino hacia el cambio (2009), en el qual Amy Arrissi i Alicia Sams van plasmar 19 mesos de campanya d'Obama, des que era només un senador fins a la seva arribada a la presidència dels EUA, i que va comprar i estrenar HBO. Finalment a Espanya l'any passat Fernando León va estrenar Política, manual de instrucciones, que resumia les 400 hores filmades en gairebé dos anys de seguiment a Podem i els seus líders.

Segons dades facilitades per Netflix, el 86% de subscriptors han vist almenys un documental a la seva plataforma des que s'hi van abonar (segons estimacions de diaris econòmics, Netflix podria acabar l'any amb 115,54 milions de subscriptors a tot el món). Els més vistos han estat els relacionats amb crims reals, natura i temes culturals. A Espanya, els gèneres que tenen més èxit són els de ciència, natura i temes socials. La companyia va guanyar 129,59 milions de dòlars entre el juny i el setembre, una quantitat molt superior als 51,57 milions que va guanyar en el mateix trimestre del 2016. A Espanya, segons el panell semestral de llars de la CNMC, Netflix ha tornat a duplicar el nombre de subscriptors i al novembre va superar el milió d'abonats.

A l'abril la vicepresidenta de documentals i comèdies originals Lisa Nishimura va assegurar a EL PAÍS sobre la seva possible producció de documentals: "Estem estudiant un parell de projectes, res d'específic que pugui explicar de moment. Per primera vegada, ja tenim més subscriptors internacionals que nord-americans. La nostra iniciativa de documentals originals des de molt al principi acull narradors d'històries molt diverses. El nostre primer documental estranger no va ser en anglès i n'estic orgullosa, perquè estableix la base que és important donar suport a cineastes de tot el món amb diferents fons perquè puguin explicar les seves històries. I això és una cosa que continuarem fent, incloent-hi Espanya".