Una nova Constitució

Actualment Espanya té un problema molt greu, l’encaix de Catalunya, que ja és reconegut com a segon problema per part dels ciutadans espanyols, segons la darrera enquesta del CIS. En números rodons hi ha uns dos milions de ciutadans catalans que demanen la independència. Això, com s’ha dit reiteradament i no s’escolta, és un problema polític que s’ha de resoldre per mitjans polítics i no per mitjans jurídics. L’aplicació de la Constitució i de la llei no farà disminuir el nombre de persones que es declaren independentistes, sinó que el problema s’enquistarà, tal com està passant.

Per sortir de la dictadura del general Franco es van fer unes eleccions constituents i es va crear una ponència constitucional a la qual hi van donar suport enemics històrics, des dels hereus del franquisme, com Fraga, fins als comunistes, com Carrillo, passant pels nacionalistes catalans, entre d’altres. A la Constitució del 1978 les diverses forces polítiques van negociar i acceptar aspectes que no volien: per exemple, els comunistes, per implantar un sistema democràtic, van acceptar la monarquia parlamentària, malgrat que molts havien mort per defensar la república, i també es va crear l’Estat de les autonomies per integrar els nacionalistes catalans i bascos.

En la situació present caldria crear una ponència constitucional en la qual estiguessin representades totes les forces polítiques per negociar una nova Constitució, amb la finalitat de reestudiar l’organització territorial de l’Estat i resoldre o minimitzar el problema català. Caldria implantar un nou sistema de finançament, la reforma del Senat, la protecció del català, etc. Òbviament, el resultat de la ponència no tindria la conformitat completa de ningú, sinó que se situaria en una posició intermèdia de les diferents forces polítiques.

Actualment alguns dels partits polítics tradicionals han perdut molta força, alhora que han sorgit noves forces polítiques. Cal que totes les formacions polítiques que ho vulguin estiguin representades en la ponència constitucional i que els acords s’adoptin amb la finalitat d’assolir el màxim consens possible, tenint en compte la força electoral de cadascuna de les diferents formacions polítiques. La Constitució ha de ser integradora, és a dir, es tracta que l’avalin tantes forces polítiques com sigui possible i, en conseqüència, que la voti la gran part de la població, amb el benentès que sempre hi haurà forces polítiques que no la voldran avalar.

Francesc Pau i Vall és professor de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra