‘Argumentaris’ Melero

L'advocat barceloní Xavier Melero repassava aquests dies al seu bufet de l'avinguda Diagonal, 433 l'estratègia de defensa de la seva nova clienta: Meritxell Borràs, exconsellera de Governació. Després d'entrar a la presó, el 2 de novembre, Borràs (l'Hospitalet de Llobregat, 1964, dos fills) va decidir canviar d'advocat.

Melero, que s'encarrega amb la seva sòcia, l'advocada Judith Genés, de la defensa dels membres de la Mesa de la Diputació Permanent Lluís Corominas, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, proposarà a Borràs prestar declaració com més aviat millor davant del magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

Meritxell Borràs és assenyalada per la magistrada Carmen Lamela en el seu informe al Suprem: “S'ha de precisar —apunta l'informe Lamela amb data de dimarts 21 de novembre— que el fet que la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya hagi certificat que només una petita quantitat d'aquesta partida pressupostària s'ha utilitzat oficialment no exclou que s'hagi sufragat el referèndum amb diners públics no destinats a aquestes finalitats, com testifica l'actuació de la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs i Solé”.

L'informe afegeix que Borràs “va decidir adoptar les mesures encaminades a obtenir els mitjans per poder fer el referèndum, i va dictar a aquest efecte l'acord marc per al subministrament d'urnes en les eleccions al Parlament de Catalunya, consultes populars i altres formes de participació ciutadana, en el marc de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General”.

L'exconsellera va aprovar l'acord per al subministrament de les urnes del referèndum de l'1-O a través d'un concurs que es va declarar desert. La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va presentar, arran d'aquest concurs, una querella per prevaricació, desobediència i malversació contra Borràs i Francesc Esteve, llavors secretari general de la Conselleria de Governació.

Más información

La jutgessa Lamela avala que el Suprem assumeixi totes les causes contra el procés

El Suprem podria alliberar els exmembres del Govern empresonats

Centenars de milers de persones exigeixen la llibertat dels líders independentistes

Melero treballa amb l'assaig i el resultat a favor seu de la primera obra: la declaració dels seus representats el 9 de novembre davant del magistrat Llarena. Els tres —Corominas, Guinó i Barrufet— van prestar el seu acord a fi de contestar a les preguntes dels fiscals i del jutge, un canvi estratègic respecte a la pràctica habitual, fins llavors, de respondre només al lletrat propi. Aquesta conducta ja l'havia aplicat l'exconseller Santi Vila davant de la magistrada Carmen Lamela a l'Audiència Nacional.

I tots tres van practicar durant diverses jornades el que a hores d'ara ja es pot definir com l'argumentari Melero. El que aquest guió preveia era admetre únicament el fet, innegable, com és obvi, de la desobediència a les resolucions del Tribunal Constitucional.

“Del relat de fets de la querella acceptem que es pugui desprendre la idea que efectivament hem desobeït, per convicció política, les resolucions del TC”, s'acceptava en el text al qual ha tingut accés EL PAÍS. “El que es pretenia era que l'1-O tingués més valor simbòlic que el 9-N del 2014”. Melero, precisament, ha estat el lletrat d'Artur Mas en la querella que l'ha acabat inhabilitant al TSJC per dos anys arran de la consulta del 9-N.

Respecte a la declaració d'independència, el guió sostenia: “Es va signar una declaració que es va adjuntar en la part declarativa, però no es va votar, i la voluntat no era fer-la efectiva, perquè hem assumit l'aplicació de l'article 155”.

En els assajos previs de la declaració davant del magistrat Llarena, l'acceptació del 155 era rellevant tenint en compte que els que declaraven havien estat membres de la Mesa del Parlament. “No simplement ho hem acceptat de facto, sinó que ho hem aplicat i implementat, hem considerat el Parlament dissolt i, per tant, no s'han fet les reunions de la Mesa convocades amb anterioritat a l'aprovació pel Senat de l'article 155 i s'ha convocat la reunió de la Mesa de Diputació Permanent la setmana següent”.

La Constitució també estava present al relat. “Acato la Constitució Espanyola i, sense renunciar a les meves conviccions polítiques, no emprendré accions que es puguin considerar delictives en contra dels mandats de la Constitució”.

Va ser la secretària quarta de la Mesa, Ramona Barrufet (Juneda, 1959), professora de magisteri, qui va exposar l'argumentari amb més respecte al text. Barrufet va declarar després de Forcadell, Corominas, Guinó i Anna Simó davant dels fiscals de la sala del Suprem, Jaime Moreno i Javier Zaragoza. No van haver d'insistir, com en els altres casos, en les seves preguntes. Barrufet va ser molt explícita.

Abans de passar a l'audiència breu –que determina les mesures cautelars i reals: presó incondicional o fiança, i fiança per responsabilitats civils, respectivament–, els fiscals van acordar que demanarien presó incondicional per als quatre primers imputats i només proposarien presó eludible amb fiança, a discreció del magistrat, per a Barrufet. Els quatre membres restants es van acollir a la via Barrufet, la qual cosa va desembocar en presons amb fiança per als cinc.

Melero, doncs, vol reeditar el 9-N del 2014 amb l'exconsellera Borràs, que ha decidit no acceptar la proposta de presentar-se a les eleccions del 21-D que li va fer arribar des Brussel·les Carles Puigdemont. L'exconsellera sembla disposada a assumir el nou argumentari.

Ara serà més fàcil: Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya ja no plantegen als seus programes la via unilateral a la independència i parlen de bilateralitat.

El calendari pressiona Melero. I també Andreu van den Eynde, que defensa Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carlos Mundó; Jordi Pina, que representa Jordi Turull, Josep Rull, i Jordi Sànchez; Daniel Pérez, de Martell Advocats, defensor de Joaquim Forn, i Marina Roig, a càrrec de la defensa de Jordi Cuixart.

La nit del 4 de desembre comença la campanya electoral, i encara que Borràs, segons s'ha apuntat, ha decidit per raons personals, no ser candidata, la majoria dels empresonats sí que van a les llistes.

Però és que, a més, hi ha la cirereta: divendres 4 de desembre es farà a la cambra especial de primera instància de Brussel·les la vista clau de l'extradició de Carles Puigdemont i els quatre exconsellers fugits davant del jutge d'instrucció que adoptarà la decisió.

No sembla que el magistrat Llarena, que va descartar els riscos de destrucció de proves, fugida i reiteració delictiva per decretar la presó incondicional dels cinc membres de la Mesa de la Diputació Permanent, perdi l'oportunitat d'enviar un missatge al jutge d'instrucció belga sobre com funciona la justícia espanyola.