_
_
_
_
_

El Constitucional atura l’entrada a presó dels cinc condemnats ultres per l’assalt al centre Blanquerna

El Suprem els havia sentenciat a quatre anys de presó per la irrupció amb violència a la Delegació de la Generalitat a Madrid durant la Diada del 2013

Un dels acusats arribant a l'Audiència de Madrid.
Un dels acusats arribant a l'Audiència de Madrid.

El Tribunal Constitucional ha suspès cautelarment l'ingrés a la presó dels condemnats per l'assalt al Centre Cultural Blanquerna a Madrid el setembre del 2013, durant la Diada, mentre no resol els seus recursos d'empara contra les penes de prop de quatre anys de presó que els va imposar el Suprem.

Más información
El Suprem eleva fins a 4 anys les penes per l’assalt a la llibreria Blanquerna de Madrid
50 ultres protesten contra la condemna als assaltants de Blanquerna
Ajornada 15 dies l’entrada a presó dels membres de La Falange condemnats per assaltar el centre Blanquerna

Els sis recursos d'empara dels condemnats, que van ser admesos a tràmit el 17 de novembre, sol·licitaven la suspensió de les penes privatives de llibertat. El TC va consultar el fiscal i amb el seu informe favorable ha decidit mantenir els condemnats en llibertat mentre resol els recursos, com és habitual que faci quan les penes en joc no superen els cinc anys. L'Audiència de Madrid ja havia suspès el seu ingrés a la presó després de l'admissió a tràmit dels recursos per part del TC.

El Tribunal Suprem (TS) va elevar el mes de gener les penes imposades per l'Audiència de Madrid als assaltants del centre cultural Blanquerna durant la celebració de la Diada del 2013 i va imposar condemnes pròximes als quatre anys, després d'haver aplicat l'agreujant per motius de discriminació ideològica.

El TC considera que els seus recursos presenten transcendència constitucional i s'haurien d'estudiar, però l'admissió a tràmit no implica que la resolució final sigui favorable.

RECURS DE LES DEFENSES

L'Audiència de Madrid va condemnar els implicats per un delicte de desordres públics, impediment del dret de reunió i per danys ocasionats en béns de propietat pública. El gener del 2017 el Tribunal Suprem va afegir a aquestes penes l'agreujant per motius de discriminació ideològica.

L'advocat Miguel Durán, defensor de dos dels condemnats, considera que el Tribunal Suprem hauria infringit greument el principi acusatori i, en concret, el dret de tota persona a no ser condemnada per un fet diferent del qual se l'ha acusat i del qual, per tant, no s'ha pogut defensar.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_