El jutge ajorna la decisió sobre l’entrega de Puigdemont a Espanya

Carles Puigdemont i els quatre exconsellers que van fugir amb ell a Bèlgica tornaran a comparèixer davant la justícia belga per presentar al·legacions a la demanda feta per Espanya. La Fiscalia de Brussel·les ha demanat avui divendres l'extradició a Espanya de l'expresident i els exconsellers, però el jutge que ha de decidir si accepta la l'euroordre emesa per la jutgessa Carmen Lamela es prendrà més temps i ha tornat citar els cinc exmembres del Govern reclamats per l'Audiència Nacional el 4 de desembre, segons han assenyalat els seus advocats al final de la vista. A partir d'aquest moment, el jutge trigarà al voltant de 10 dies a adoptar la decisió.

Tots cinc estaven citats avui divendres en una audiència que s'ha fet a porta tancada a la Cambra del Consell, un tribunal de primera instància de Brussel·les. La seva arribada ha estat discreta, lluny de les càmeres, i ni ells ni els seus advocats han fet declaracions a l'entrada. La sessió ha durat tot just una hora i els advocats han aportat alguns detalls a la sortida. El jutge que ha escoltat el seu relat haurà de decidir si concedeix o no el trasllat reclamat per Espanya, una decisió que podrà recórrer qualsevol de les dues parts (la Fiscalia de Brussel·les, d'una banda, i els cinc exmembres de la Generalitat, de l'altra).

Dels cinc delictes dels quals se'ls acusa a Espanya (rebel·lió, sedició, malversació, prevaricació i desobediència), la Fiscalia belga n'exclou un. Es tracta de la prevaricació, segons un comunicat d'aquesta institució. No considera que els fets provats coincideixin amb aquesta categoria i, per tant, només demana el lliurament dels cinc encausats per la resta de delictes. "Els fets no són corrupció", especifica el text.

Drets fonamentals

Les defenses intenten esgrimir la potencial violació de drets fonamentals que poden patir Puigdemont i els exconsellers si són traslladats a Espanya. Es tracta d'un argument difícil de defensar en el marc de la Unió Europea. “No n'hi ha prou amb dir-ho. Els advocats han de demostrar que corren un risc real i l'argumentació ha de ser molt concreta perquè entre països europeus hi ha presumpció de respecte als drets humans”, explica Anne Weyembergh, investigadora i experta en l'euroorde de l'Institut d'Estudis Europeus, que pertany a la Universitat de Brussel·les.

L'euroordre a Bèlgica té una escletxa legal a la qual es pot agafar el jutge per denegar el lliurament a Espanya. El marc europeu que l'empara considera que un dels motius opcionals de rebuig és que, si el delicte no forma part de la llista dels 32 que impliquen un lliurament gairebé automàtic, les autoritats belgues poden rebutjar el lliurament en cas que la conducta perseguida per Espanya no coincideixi exactament amb el que marca la legislació belga. Aquest seria el cas de la sedició i la rebel·lió, previstes de manera diferent a Bèlgica, tot i que la Fiscalia, d'entrada, no les ha qüestionat.

Però el que era un motiu opcional en la legislació original europea s'ha convertit en obligatori en la translació que ha fet el legislador belga d'aquest marc. És a dir, si el delicte no té correspondència exacta a Bèlgica, fora d'aquesta llista comuna, el jutge està obligat a denegar l'ordre (en lloc de ser només una opció).

Malgrat tot, l'experiència apunta al fet que la judicatura belga no està menys inclinada a l'euroordre que d'altres del seu entorn. “A Bèlgica les autoritats judicials tendeixen a considerar més el principi de confiança mútua, especialment si es compara amb països com el Regne Unit i Irlanda. El control que exerceixen els jutges belgues és menor”, explica la professora Weyemgergh. No hi ha dades precises sobre el percentatge d'ordres que s'acaben atenent a Bèlgica. Les xifres de la Comissió Europea indiquen que el 2015 es van emetre 785 ordres i se'n van executar 131. Però no aclareix si totes les persones buscades van ser localitzades per les autoritats belgues, per la qual cosa el percentatge del 17% pot resultar poc representatiu.

Poques hores abans de la compareixença, el diputat belga Lorin Parys, de la N-VA, el partit nacionalista flamenc que dona suport als independentistes catalans, ha compartit per Twitter una foto en la qual se'l veu sopant amb Puigdemont i exmembres del Govern amb el missatge següent: "Ahir a la nit [pel dijous] vam sopar amb uns amics que han vingut de visita. Avui som amb ells".