L’independentisme blinda els seus càrrecs dins de les llistes del 21-D

Esquerra Republicana (ERC) i el Partit Demòcrata Català (PDeCAT) van prometre, des que es van convocar les eleccions del 21 de desembre, que inclourien en les seves llistes els consellers destituïts per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució (ara a la presó preventiva o a Bèlgica) i a altres càrrecs que tinguessin causes judicials pel procés independentista. Avui venç el termini per registrar les llistes i els partits no s'han allunyat del guió, blindant els càrrecs en les candidatures. Només el president d'Òmnium Jordi Cuixart i tres membres de la Mesa del Parlament van declinar l'oferiment.

La decisió d'incloure els exconsellers, els líders de les entitats independentistes i els diputats de la Mesa de la Cambra catalana va més enllà del reconeixement al seu treball, el rebuig al seu empresonament i processament judicial per sedició, malversació i rebel·lió o el pur ganxo electoral. Si finalment la causa recau en el magistrat Pablo Llarena del Tribunal Suprem —ara la de l'expresident i els exconsellers està en l'Audiència Nacional—, només podria mantenir-se allí si almenys un dels encausats manté l'aforament.

El procés de disseny de les llistes no ha estat fàcil per als partits independentistes. Malgrat que Carles Puigdemont va ser a punt d'avançar les eleccions, les formacions no estaven preparades per a uns comicis. La fugida de part del Govern destituït a Brussel·les i la decisió de la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela d'enviar a presó preventiva a vuit exconsellers, va acabar per distorsionar un procés que no s'ha caracteritzat precisament per ser plàcid. L'estira-i-arronsa per una llista unitària, que no va fructificar, també ha enrarit l'ambient.

Una de les incògnites majors sobre les llistes electorals es va desvetllar aquest dijous. El fins ara líder de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, va anunciar que acceptava a títol personal ser el número dos de Junts per Catalunya, la llista impulsada per Puigdemont. L'anunci va arribar el mateix dia en què Sànchez i Cuixart complien un mes a la presó a Soto del Real (Madrid). El portaveu d'Òmnium, Marcel Mauri, havia assegurat dimarts passat que cap dels seus membres aniria en una llista en considerar que l'entitat “és de tots”.

Quan es va plantejar la possibilitat d'una gran candidatura unitària de l'independentisme, la idea sobre el paper era idíl·lica: tots els exconsellers, els Jordis, els membres de la Mesa del Parlament... Però enterrada aquesta opció —principalment perquè la CUP no volia anar en cap candidatura amb el PDeCAT, i ERC sap que mai havia tingut el poder tan a prop—, cada partit va escombrar cap a casa seva. Els republicans mai van esmentar la possibilitat de portar els presidents de l'ANC i Òmnium en les seves llistes. Puigdemont sí ho va fer, perquè la seva idea era aparcar les sigles i fer “una llista de país”.

ERC va aprovar les seves llistes dissabte passat i va posar en els llocs de sortida a tots els consellers que va tenir durant el mandat de Junts pel Sí. Dolors Bassa i Meritxell Serret són les número u per Girona i Lleida, respectivament. A Barcelona, la llista la lidera l'exvicepresident Oriol Junqueras, seguit de Marta Rovira, la líder in pectore de la formació. La candidatura és cremallera, alterna homes i dones, i per tant Raül Romeva va en el tercer lloc, Carles Mundó en el cinquè i Toni Comín en el setè. La quarta posició és per a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que finalment ha decidit concórrer-hi.

Abandonaments

El sisè lloc dels republicans estava reservat per a Anna Simó, secretària primera de la Mesa del Parlament. La històrica diputada d'Esquerra va declinar la invitació el mateix dissabte argumentant que ja havia anunciat que la passada legislatura seria l'última per a ella. Alguna cosa similar passa amb el neoconvergent i exmembre de la Mesa Lluís Mª Corominas, que aquest dijous es va acomiadar de la primera línia de la política després de quatre legislatures. La seva companya en l'òrgan de presidència del Parlament, Ramona Barrufet (PDeCAT) també va anunciar, durant la seva declaració davant el Suprem, que abandonaria la política.

El vicepresident primer del Parlament i alcalde de Besalú (Girona), Lluís Guinó, està en les travesses dels noms que Puigdemont baralla per liderar la seva llista a Girona. El PDeCAT no ha revelat la resta dels triats per a les llistes però es dona per fet que els exconsellers Josep Rull, Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Lluís Puig i Jordi Turull seran en posicions de privilegi que els permetin sortir triats.

L'última paraula sobre el lloc que ocupi cadascun en la candidatura la tindrà l'expresident. El consell nacional del PDeCAT va decidir dimecres donar carta blanca als coordinadors de la formació, Marta Pascal i David Bonvehí, i a l'expresident Artur Mas perquè acabin de tancar la llista. El termini venç aquest divendres.

L'exconsellera Clara Ponsatí, que era independent, va descartar anar en una llista que no fos unitària. El partit d'Ada Colau, Catalunya en Comú, també va blindar Joan Josep Nuet, d'Esquerra Unida i Alternativa, en el cinquè lloc per Barcelona. Nuet, secretari tercer de la Mesa del Parlament, va quedar en llibertat sense fiança després de declarar davant el Suprem.