La jutgessa Lamela sospita que el referèndum es va pagar amb fons públics per a altres finalitats

La magistrada de l'Audiència Nacional veu justificada la fiança de 6,2 milions que va imposar als membres del Govern

Junqueras, Puigdemont i Forcadell celebren la declaració d'independència el 27 d'octubre.
Junqueras, Puigdemont i Forcadell celebren la declaració d'independència el 27 d'octubre.Albert Garcia (EL PAÍS)

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela sospita que el referèndum il·legal d'autodeterminació de Catalunya de l'1 d'octubre es va sufragar “amb diners públics no destinats a aquestes finalitats”. La magistrada considera justificada la fiança de responsabilitat civil de 6,2 milions que va imposar als membres del Govern de la Generalitat i que coincideix amb la partida, anul·lada pel Tribunal Constitucional, que els Pressupostos de la Generalitat preveien per a aquesta consulta il·legal.

Más información
Lamela insisteix que el Govern destituït va promoure la independència per vies violentes
El jutge decreta presó eludible amb fiança de 150.000 euros per a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell
La jutgessa Lamela investiga les trucades de Trapero i els líders de l’ANC i Òmnium

La magistrada insisteix que el referèndum es va poder sufragar amb fons públics malgrat que la disposició addicional 40 dels Pressupostos va ser anul·lada i que la Intervenció General de la Generalitat hagi certificat que només una petita quantitat d'aquesta partida es va destinar efectivament a l'1-O.

Lamela fa aquesta consideració en una interlocutòria –resolució raonada– per la qual rebutja els recursos de diversos exconsellers de la Generalitat contra la seva decisió d'admetre la querella de la Fiscalia contra ells per delictes de rebel·lió, sedició i malversació. En aquests recursos els querellats –Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carles Mundó– sol·licitaven que es deixés sense efecte la fiança de 6,2 milions.

La interlocutòria també desestima les peticions de la defensa de l'exmajor dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana, contra la decisió d'obrir una peça separada en aquesta causa sobre els delictes de sedició pels quals havien estat imputats. La magistrada insisteix en la seva resolució en el fet que els querellats “van tramar una estratègia de tot el moviment secessionista perfectament organitzada i amb repartiment de papers” entre el Govern, el Parlament de Catalunya i les entitats sobiranistes ANC i Òmnium per a la celebració del referèndum i la declaració de la independència.

“Aquesta declaració”, insisteix Lamela, “portava vinculada l'assumpció en exclusiva del comandament sobre els Mossos d'Esquadra, cos policial integrat per més de 17.000 efectius armats, i del qual el senyor Trapero era responsable (…) amb el potencial efecte intimidatori que aquests efectius representaven”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Sobre la firma

Fernando J. Pérez

Es redactor y editor en la sección de España, con especialización en tribunales. Desde 2006 trabaja en EL PAÍS, primero en la delegación de Málaga y, desde 2013, en la redacción central. Es licenciado en Traducción y en Comunicación Audiovisual, y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS