_
_
_
_
Análisis
Exposición didáctica de ideas, conjeturas o hipótesis, a partir de unos hechos de actualidad comprobados —no necesariamente del día— que se reflejan en el propio texto. Excluye los juicios de valor y se aproxima más al género de opinión, pero se diferencia de él en que no juzga ni pronostica, sino que sólo formula hipótesis, ofrece explicaciones argumentadas y pone en relación datos dispersos

The End. És el final

Benvinguts a la legalitat constitucional!

Lluís Bassets
Carme Forcadell a la seva arribada al Tribunal Suprem, dijous.
Carme Forcadell a la seva arribada al Tribunal Suprem, dijous.ULY MARTÍN

També Forcadell haurà de sentir els insults que va rebre Puigdemont aquell matí del 26 de novembre quan va estar a punt de convocar eleccions. Si la independència i la república eren closques buides, símbols sense cap valor legal, res del que s'ha fet fins ara tenia sentit. Les màscares han caigut. Com va dir Émile Zola, la veritat està en marxa i no la frenarà res. Una rere l'altra, totes les mentides aniran caient. Un rere l'altre, tots els mentiders quedaran en evidència.

Tota la història del procés independentista respon al mateix mecanisme, el d'un doble tauler, que ha tingut una eficàcia prodigiosa en moments crucials, com la consulta del 9-N, ara fa tres anys. Quan convé es tracta de fer merament gestos simbòlics, consultes no vinculants o processos participatius sense més valor que el d'una consulta. Però si tenen prou participació i un bon resultat s'intenta traduir els símbols en fets. Així han anat avançant, sigil·losament, en un gradualisme rupturista amb el qual volien arribar fins a la secessió.

Així és com van trencar amb l'Estatut i la Constitució, van desatendre les sentències del Constitucional, van vulnerar els drets de la minoria i van arribar a planificar, fins i tot, les lleis i l'estructura per a l'organització de la independència. Tot era simbòlic, ara ho hem vist. És cert. Encara que darrere dels símbols havien d'arribar les accions. I van arribar, però ja sense conseqüències: la república es va declarar però no va tenir força per néixer.

Ara el serial s'ha acabat. No hi ha nova temporada. Pot ser que hi hagi un nou serial, però haurà de respondre a un altre guió: totalment constitucional. Ja es veurà. Però de les decisions judicials d'ahir, fruit del comportament de Forcadell i de la Mesa, es dedueixen conseqüències polítiques sense gaire marge per a l'ambigüitat. Una part del sobiranisme, per intentar salvar els mobles, ha renunciat a la unilateralitat i al joc fora de la Constitució.

També tindrà conseqüències electorals. Que ningú insulti Santi Vila, perquè el seu comportament no difereix gens del comportament de Forcadell, Corominas, Simó, Guinó, Barrufet i Nuet. O sí, perquè Vila almenys va tenir la coherència de defensar la legalitat i va baixar del disbarat a temps abans de vulnerar-la. Serà difícil que els qui accepten el 155 puguin anar plegats amb els qui el rebutgen des de Brussel·les o des de la presó d'Estremera.

En resum, és una notícia excel·lent. Ho és que no li caigui la presó incondicional a Forcadell i a tots els seus companys. Ho és també que acatin la legalitat constitucional. Si tot hagués començat així, seríem en un altre punt, menys dramàtic i sense tants costos de tot tipus: econòmics, polítics, fins i tot personals. Benvinguts tots ells a la vida política legal i democràtica que no haurien d'haver abandonat mai per abraçar una causa rupturista visiblement quimèrica i absurda!

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Lluís Bassets
Escribe en EL PAÍS columnas y análisis sobre política, especialmente internacional. Ha escrito, entre otros, ‘El año de la Revolución' (Taurus), sobre las revueltas árabes, ‘La gran vergüenza. Ascenso y caída del mito de Jordi Pujol’ (Península) y un dietario pandémico y confinado con el título de ‘Les ciutats interiors’ (Galaxia Gutemberg).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_