The End. És el final

També Forcadell haurà de sentir els insults que va rebre Puigdemont aquell matí del 26 de novembre quan va estar a punt de convocar eleccions. Si la independència i la república eren closques buides, símbols sense cap valor legal, res del que s'ha fet fins ara tenia sentit. Les màscares han caigut. Com va dir Émile Zola, la veritat està en marxa i no la frenarà res. Una rere l'altra, totes les mentides aniran caient. Un rere l'altre, tots els mentiders quedaran en evidència.

Tota la història del procés independentista respon al mateix mecanisme, el d'un doble tauler, que ha tingut una eficàcia prodigiosa en moments crucials, com la consulta del 9-N, ara fa tres anys. Quan convé es tracta de fer merament gestos simbòlics, consultes no vinculants o processos participatius sense més valor que el d'una consulta. Però si tenen prou participació i un bon resultat s'intenta traduir els símbols en fets. Així han anat avançant, sigil·losament, en un gradualisme rupturista amb el qual volien arribar fins a la secessió.

Així és com van trencar amb l'Estatut i la Constitució, van desatendre les sentències del Constitucional, van vulnerar els drets de la minoria i van arribar a planificar, fins i tot, les lleis i l'estructura per a l'organització de la independència. Tot era simbòlic, ara ho hem vist. És cert. Encara que darrere dels símbols havien d'arribar les accions. I van arribar, però ja sense conseqüències: la república es va declarar però no va tenir força per néixer.

Ara el serial s'ha acabat. No hi ha nova temporada. Pot ser que hi hagi un nou serial, però haurà de respondre a un altre guió: totalment constitucional. Ja es veurà. Però de les decisions judicials d'ahir, fruit del comportament de Forcadell i de la Mesa, es dedueixen conseqüències polítiques sense gaire marge per a l'ambigüitat. Una part del sobiranisme, per intentar salvar els mobles, ha renunciat a la unilateralitat i al joc fora de la Constitució.

També tindrà conseqüències electorals. Que ningú insulti Santi Vila, perquè el seu comportament no difereix gens del comportament de Forcadell, Corominas, Simó, Guinó, Barrufet i Nuet. O sí, perquè Vila almenys va tenir la coherència de defensar la legalitat i va baixar del disbarat a temps abans de vulnerar-la. Serà difícil que els qui accepten el 155 puguin anar plegats amb els qui el rebutgen des de Brussel·les o des de la presó d'Estremera.

En resum, és una notícia excel·lent. Ho és que no li caigui la presó incondicional a Forcadell i a tots els seus companys. Ho és també que acatin la legalitat constitucional. Si tot hagués començat així, seríem en un altre punt, menys dramàtic i sense tants costos de tot tipus: econòmics, polítics, fins i tot personals. Benvinguts tots ells a la vida política legal i democràtica que no haurien d'haver abandonat mai per abraçar una causa rupturista visiblement quimèrica i absurda!