_
_
_
_

La Intervenció de la Generalitat assegura que va bloquejar els 6,2 milions per al referèndum

La defensa dels exconsellers esgrimeix el document per oposar-se a la fiança fixada per la jutgessa Lamela

Jesús García Bueno
Oriol Junqueras arribant a l'Audiència Nacional.
Oriol Junqueras arribant a l'Audiència Nacional.JAVIER BARBANCHO (REUTERS)

La Intervenció General de la Generalitat, l'òrgan fiscalitzador dels comptes de l'Administració catalana, assegura que va bloquejar dues partides pressupostàries que sumen 6,2 milions d'euros i que estaven destinades a organitzar el referèndum d'independència de l'1 d'octubre. La màxima responsable d'aquesta institució, Rosa Vidal, explica en un certificat que va fer “les actuacions necessàries per al bloqueig de qualsevol ús i execució” d'aquestes partides una vegada el Tribunal Constitucional les va declarar fora de la llei.

Más información
La jutgessa envia a la presó Junqueras i set exconsellers
La jutgessa Lamela dicta ordre internacional de detenció per Puigdemont i la resta d’exconsellers

El certificat està en mans de les defenses dels exconsellers del Govern, que pretenen utilitzar-lo com a argument contra la fiança imposada per la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela. Tal com li sol·licitava la Fiscalia, la magistrada ha imposat una fiança per un import de 6,2 milions, que han d'aportar l'expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i els altres 12 membres destituïts del Govern; en cas contrari, s'embargaran els seus béns fins a cobrir aquest import.

La quantitat fixada per la Fiscalia i per la jutgessa parteix de la premissa que dues partides dels Pressupostos de la Generalitat es van destinar, presumptament, a organitzar la consulta il·legal de l'1 d'octubre. Una és del Departament de Governació, de poc més de 400.000 euros. L'altra (dividida en dos), de fons interdepartamentals, que suma 5,8 milions. Junqueras va anunciar en el seu moment que aquestes partides es destinarien a “processos electorals i participatius”.

Segons el document de la Intervenció –al qual ha accedit EL PAÍS, i que va ser emès el 31 d'octubre–, d'aquestes dues partides “únicament s'han reconegut obligacions de pagament de 19.366 euros”, que corresponen a despeses de “manteniment ordinari” del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat, que segons les investigacions judicials va ser un òrgan clau a l'hora d'engegar la consulta.

La quantitat de 6,2 milions també apareix en les diligències d'investigació obertes pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, sobre el referèndum i sobre la creació de les estructures d'Estat. Quan va ordenar els escorcolls a les seus dels departaments de la Generalitat, el passat 20 de setembre, el jutge va indicar a la Guàrdia Civil que “localitzés, intervingués i posés a disposició judicial” qualsevol documentació relacionada amb aquestes partides. A finals d'octubre, i en el marc d'aquesta investigació, la Guàrdia Civil va demanar a la Generalitat que especifiqués el cost econòmic de la consulta (publicitat, urnes, webs, informàtica, observadors internacionals, etcètera).

Conèixer si s'han utilitzat fons públics per organitzar el referèndum no només és clau per determinar una eventual fiança, sinó també per sustentar un delicte de malversació de fons públics. La malversació, que implica penes de presó, és un dels delictes pels quals vuit exconsellers del Govern són ara a la presó provisional.

La defensa de l'exconseller Santi Vila –l'únic dels que no han fugit a Brussel·les que roman en llibertat– considera “absolutament improcedent” la fiança de 6,2 milions. “L'única partida pressupostària suposadament malversada que se cita en la querella està intacta i sota el control del Govern espanyol”, cita l'advocat de Vila, Pau Molins, en l'escrit en el qual recorre contra la interlocutòria de Lamela que va admetre a tràmit la querella de la Fiscalia. L'advocat recorda que és “públic i notori” que les finances de la Generalitat està intervingudes des del 21 de juliol pel Ministeri d'Hisenda.

Durant les declaracions dels consellers, la setmana passada, les defenses van aportar el certificat de la Intervenció General, que, segons el seu parer, “acredita haver bloquejat l'ús d'aquesta partida després de la seva suspensió per part del Tribunal Constitucional”. “Com és possible que es fixi una fiança sobre la base d'una partida suposadament malversada, quan el mateix ministre i la interventora de la Generalitat certifiquen que no s'ha tocat?”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_