Puigdemont carrega contra la UE amb el suport de 200 alcaldes a Brussel·les

Uns 170 alcaldes catalans han viatjat aquest dimarts a Brussel·les en un vol xàrter —a raó d'uns 300 euros per barba, que en teoria es van pagar de la seva butxaca— per donar suport a Puigdemont i el seu Govern (o exgovern) a l'exili. Alguns més es van apropar en cotxes particulars malgrat les 14 hores de viatge: gairebé 200 alcaldes, amb les seves vares de comandament aixecades, van omplir el Palau de les Belles arts, molt a prop de la cèntrica Grand Place de la capital belga, per reivindicar el desafiament independentista al cor d'Europa.

Puigdemont no va defraudar els convençuts: va tirar de la dialèctica de confrontació que ha afilat els últims dies i va carregar contra “el cop de l'Estat” del Govern espanyol, contra “la violència policial de l'1-O”, contra “una democràcia que fa presoners polítics”, contra “la credibilitat de la justícia espanyola”. Va arrencar els aplaudiments d'una audiència lliurada cada vegada que va disparar contra “la fallida democràcia espanyola”. Però el Govern estrena diana: Puigdemont, els consellers, els eurodiputats i els alcaldes i en general tots els oradors que han participat en aquest acte van elevar una mica més el to de les crítiques al paper de les institucions europees, que els dona l'esquena des de fa setmanes.

Puigdemont no va estalviar atacs directes contra el cap de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ni contra el president de l'Eurocambra, Antonio Tajani. Enmig de referències al feixisme i al nazisme i de furibunds atacs al Govern de Rajoy, aquesta deriva antieuropea és cada vegada més palesa en el discurs sobiranista. Amb una bandera europea a la seva esquena —que acompanyava la senyera—, Puigdemont va carregar les tintes contra les institucions: “Si els ciutadans segueixen recolzant al Govern el 21-D, seguiran ajudant el senyor Rajoy en el seu cop d'estat i la restricció de llibertat? És aquesta l'Europa que volen? La que envia un Govern a la presó?”

Puigdemont va buscar en tot moment la complicitat dels mitjans estrangers amb contínues referències al “feixisme espanyol”, que “va executar a Lluís Companys” i que, “avui, el 2017, amb impunitat total, participa a les manifestacions convocades pel partit del Govern d'Espanya. Aquest feixisme és el que hi ha ara a Espanya, això és el que hi ha ara en el clan del 155”, va etzibar en referència a l'article 155 de la Constitució, que permet suspendre l'autonomia. “Senyor Juncker, senyor Tajani, per què no han reaccionat contra els abusos d'una democràcia fallida?”, es va qüestionar l'expresident.

Aquest va ser el to de la seva intervenció, ovacionada amb crits de “llibertat” i de “president, president” pels gairebé 200 alcaldes. Al matí, un grup d'empresaris catalans va denunciar la fugida d'empreses i va celebrar la intervenció del Govern espanyol per tractar d'acabar amb la incertesa. A la tarda, els alcaldes van acompanyar Puigdemont i els consellers Meritxell Serret, Antoni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, juntament amb els eurodiputats Josep Maria Terricabras (ERC), Jordi Solé (ERC) i Ramon Tremosa (PDeCAT), en el que de facto suposa el primer míting en vistes a les eleccions del 21-D.

Filar encara més prim

Encara no és clar si Puigdemont liderarà o no una llista única independentista en aquests comicis. El que sí és evident és que la confrontació només pot anar a més: el cap destituït del Govern català acusa Rajoy, en ple cor d'Europa, de protagonitzar “un atac indigne”; d'un “cop d'estat d'Espanya contra un Parlament i un Govern legítims”; d'“empresonar els que pensen diferent” o de “vulneració dels drets humans i maltractament als detinguts”, en un missatge teledirigit a la premsa europea més que als convençudíssims alcaldes. La batalla per l'opinió pública internacional és una de les grans croades en aquesta fase del procés: els sobiranistes es van posar per davant després de les càrregues policials i l'empresonament del vicepresident Oriol Junqueras i diversos exconsellers ha tornat a donar-los ales, malgrat que Europa segueix fent oïdes sordes al procés. Deia Borges que exiliar-se no té sentit perquè quan un torna sempre troba un Govern pitjor. Puigdemont pretén filar encara més prim: exiliar-se i alhora tornar a guanyar les eleccions. Si per a això pretén guanyar-se la UE, sorprenen les envestides contra les institucions europees en un to més de Quevedo que no pas de Borges.