Delictes gravíssims

És comprensible que l'enviament a presó de la meitat de l'exgovernde Catalunya causi inquietud davant del lògic i majoritari desig de recuperar al més aviat possible la normalitat democràtica i social. Però en aquests greus moments cal recordar el que és fonamental: que els únics responsables que la justícia hagi reaccionat de manera tan contundent són els polítics i líders socials que, com a trama colpista civil ben organitzada, han actuat vulnerant la llei de manera reiterada i conscient. Els únics responsables que la justícia participi, ja inevitablement, en la campanya electoral catalana del 21-D són ells amb la presumpta comissió de delictes d'extrema gravetat.

La interlocutòria de la jutgessa Carmen Lamela amb prou feines deixa espai per al dubte sobre l'obstinació i la reincidència delictiva d'aquells qui, esquivant l'ordenament jurídic, es van proposar ja l'octubre del 2015 un full de ruta ben planificat per arribar fins a la independència. No es tracta, com alguns sostenen, d'enviar a la presó a polítics per les seves idees, sinó per un desacatament reiterat a les resolucions del Tribunal Constitucional contràries a les lleis que l'independentisme anava aprovant. Per a això, els acusats no han dubtat a promoure l'agitació social, orientada, com diu la interlocutòria judicial, "a generar inestabilitat política i econòmica que forcés a l'Estat a acceptar la negociació de la separació".

Com més malament, millor, serà en aquesta campanya el mantra més preuat del rupturisme. El bloc secessionista no ha dubtat a desprestigiar Espanya (país a abatre) sembrant el dubte sobre la independència de la justícia i assenyalant com a "presos polítics" els líders socials Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, agitadors necessaris en el seu pla rupturista. Els vuit polítics que la jutgessa ha enviat ara a presó no són els primers que hi van en aquest país. Cal recordar que molts dels que els han precedit pertanyen al partit governant, el de Mariano Rajoy, la qual cosa demostra la independència judicial i no el contrari. Perquè els polítics no poden estar exclosos del pes de la llei que marca el Codi Penal.

Els únics responsables de la contundència de la justícia són els polítics que han vulnerat la llei

La contundència de la justícia, paradoxalment, afavoreix la causa independentista en la seva lògica victimista, però resulta essencial comprendre que el ritme de l'aparell judicial és també independent del que marca la política i que no té cabuda, en democràcia, res que no sigui acatar-ho. Només la política serà capaç de resoldre amb vocació de permanència el conflicte català, però no hi ha política possible i democràtica sense justícia i sense respectar i aplicar el pes de la llei.

El dramàtic desenllaç judicial del procés prova l'extrema gravetat de la situació en la qual ens trobem. Així i tot, no ha d'haver-hi cabuda per la por. La democràcia espanyola no pot caure en el parany de les amenaces de perdonavides de l'independentisme català, sempre airejant la possibilitat de la revolta violenta i massiva contra les decisions de l'Estat de dret. L'expresident Artur Mas ha recorregut de nou a aquesta estratègia quan, juntament amb l'Audiència Nacional, advertia ahir que "com més gasolina i llenya es llanci al foc, el foc es farà més gran". Són amenaces que ara es giren en contra dels acusats perquè apuntalen el possible delicte de rebel·lió del que se'ls acusa. Perquè, com al·lega la jutgessa Lamela, pot haver-hi delicte de rebel·lió en la incitació a les manifestacions de força i tumultuoses, com les del dia 21 de setembre. "Si hi ha bona voluntat i s'accepta la nova realitat, no hi haurà col·lisió entre policies", va arribar a dir el conseller d'Interior Joaquim Forn després de l'1-O en unes declaracions recollides en la interlocutòria judicial.

La democràcia no pot caure en els paranys de les amenaces matonistas de l'independentisme

Ens esperen temps difícils en els quals convé no deixar-se arrossegar per la grollera dinàmica que promouen Puigdemont i els seus. Una democràcia que ha demostrat la seva maduresa en aquesta crisi no pot deixar-se intimidar per les fanfarronades d'uns polítics disposats a fer saltar pels aires l'ordenament legal i menys encara per decisions judicials ajustades a dret, per molt inoportunes que semblin en un context de tanta tensió política.

També d'aquesta tensió política i social són responsables en exclusiva Carles Puigdemont i els seus, que obviant la seva destitució han desafiat l'Estat des de dissabte actuant com si estiguessin en funcions. L'expresident Puigdemont és, a més, doblement responsable, ja que la jutgessa ha tingut en compte la seva covarda i ridícula fugida a Bèlgica per decretar la presó per a la resta per tal d'evitar de la seva possible fugida. L'exconseller Santi Vila va tenir la lucidesa de dimitir per no veure's involucrat en la declaració unilateral d'independència. Per aquest motiu ha rebut un tracte diferenciat i se li ha imposat una fiança. Els altres haurien pogut imitar-lo, dimitint o convocant eleccions, com se'ls va oferir insistentment. Però van preferir continuar endavant amb el coneixement de la gravetat dels delictes que cometien i així enfangar-nos tots en un agut problema polític i penal que ara la política haurà de gestionar de la forma més intel·ligent possible.