L’ANC accepta la convocatòria de les eleccions

La direcció de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), reunida ahir al vespre a Barcelona, va instar els partits independentistes a “aconseguir una victòria incontestable que ratifiqui la república”. L'entitat intenta recuperar així la iniciativa després del desconcert generat per la convocatòria d'eleccions autonòmiques el 21 de desembre. L'ANC afirma que “només reconeix la república catalana i rebutja l'aplicació de l'article 155”, però va fer una crida a partits i entitats socials a reunir-se per preparar l'estratègia electoral. Respecte a la possibilitat que l'independentisme presenti una candidatura conjunta, el president de l'entitat, Agustí Alcoberro, va afirmar que “encara és aviat per decidir-ho”.

La reunió de l'ANC arribava després d'un cap de setmana convuls per al separatisme, que s'ha vist obligat a fer un gir de 180 graus en el seu discurs. De declarar la república, l'objectiu passa a ser ara guanyar unes eleccions autonòmiques convocades, via article 155, pel president Mariano Rajoy.

Gairebé res del que havien promès els líders polítics secessionistes s'ha complert: la Generalitat no ha aconseguit cap suport internacional; les estructures d'Estat són un miratge; l'Estat manté el control de Catalunya; el Govern ni tan sols ha intentat fer efectiva la república i el paper reivindicatiu del carrer s'ha esvaït.

És en aquest context en el qual el viatge de Carles Puigdemont i cinc exconsellers a Brussel·les agafa rellevància: és l'únic que permet mantenir viva la idea que hi ha un pla per aconseguir la independència.

Després de la votació del Parlament i davant de la previsible aplicació del 155, l'independentisme només preveia dos escenaris: fer efectiva la república o iniciar una llarga resistència institucional a l'aterratge del Govern central a la Generalitat.

La convocatòria electoral de Rajoy va sumir les files independentistes en el desconcert, una sensació que es va tornar en desolació en veure com els primers càrrecs públics acataven el relleu. El silenci de l'ANC i Òmnium —les dues entitats que han guiat l'independentisme des del 2012— i els missatges ambigus dels líders polítics —excepte la CUP, que va anunciar divendres el seu boicot a les eleccions i no va obrir fins ahir l'opció a presentar-s'hi— han fet créixer el malestar.

El terreny de les urnes

Aquest buit ha estat ocupat a les xarxes socials per persones com la periodista Pilar Rahola, l'economista Xavier Sala-i-Martín, l'editor Eduard Voltas, el filòsof Jordi Graupera i el professor universitari Josep Costa, entre d'altres. Els primers missatges es van esforçar a intentar transformar el cop rebut en una victòria moral. “Sorprenent mostra de feblesa de l'Estat. Convocant immediatament eleccions admeten que no serien capaços de governar Catalunya des de Madrid”, va escriure Costa a Twitter. “Deu ser que no veuen possible dominar-nos?”, va apuntar Rahola. Amb veus cridant al boicot als comicis, Sala-i-Martín va ser dels primers a voler convertir-les en una nova fita secessionista: “La resposta a les eleccions imposades per Rajoy ha de ser convocar eleccions constituents el mateix dia”.

A poc a poc, no obstant això, els tímids gestos d'ERC i el PDeCAT mostrant la seva disposició a presentar-s'hi van acabar inclinant la balança cap a concórrer a les urnes el 21-D. Però fer-ho, segons aquesta visió, ja no era presentar-se a unes autonòmiques, sinó una mena de nou plebiscit. “Veieu com si fèiem un referèndum de debò el no voldria votar? Els ha costat tres setmanes i una declaració d'independència, però al final han entès que Catalunya només pot ser el que diguin les urnes”.

Menys optimista, i revelador de les discrepàncies en el bloc independentista, es va mostrar Voltas: “Vaja, que ni resistència al carrer ni als despatxos, i d'això es dedueix que hi ha acord intern per donar la batalla final el 21-D. Dit això, lliurarem la batalla com un sol home i una sola dona. I les urnes han estat sempre el nostre terreny preferit”.