Puigdemont frega el delicte d’usurpació de funcions

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, destituït la matinada de dissabte pel Govern en aplicació de l'article 155 de la Constitució, després de la declaració d'independència al Parlament autònom, segueix presentant-se davant el món, amb l'ajuda de TV3, com a cap de l'Executiu català però no realitza actes exclusius del càrrec. Hi ha especulacions sobre si l'expresident podria estar incorrent en un delicte d'usurpació de funcions.

En el discurs emès per la televisió catalana la tarda de dissabte, gravat a les escalinates de l'antic hospital de Santa Catalina de Girona, seu de la Generalitat en aquesta ciutat, Puigdemont es va col·locar darrere d'un faristol amb l'escut de Catalunya. Darrere d'ell, la senyera i la bandera de l'UE.

Aquesta posada en escena, clarament institucional, juntament amb l'ambigu contingut del discurs, en el qual va cridar a una “oposició democràtica” a l'aplicació de l'article 155 i va donar a entendre que manté la seva intenció de seguir en el càrrec —“En una societat democràtica són els Parlaments els que trien o cessen els presidents”, va dir— va aixecar les especulacions sobre si Puigdemont podria estar incorrent en un delicte d'usurpació de funcions. El Codi Penal, en l'article 402, castiga amb penes d'un a tres anys de presó a qui “il·legítimament exercís actes propis d'una autoritat o funcionari públic atribuint-se caràcter oficial”.

L'expresident s'enfronta a un horitzó penal complicat. Està investigat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència, prevaricació i malversació de cabals pel referèndum il·legal de l'1 d'octubre. La Fiscalia preveu presentar avui al Tribunal Suprem una querella per rebel·lió —delicte penat amb fins a 30 anys de presó— després de la declaració d'independència de divendres passat. No obstant això, totes les accions dutes a terme pels líders independentistes —el vot secret en urna de la resolució de la DUI, les trucades al civisme i a la mobilització “pacífica” o el camuflatge de la logística del referèndum i dels seus pagaments— s'han encaminat, amb escàs èxit, a evitar incórrer en responsabilitats penals.

Els moviments fets per Puigdemont i els seus consellers després de la publicació al BOE de la seva destitució segueixen aquest patró d'actuar amb un ull posat al carrer i un altre al Codi Penal. En aquest primer cap de setmana com a ciutadà comú, Puigdemont ha coquetejat i fregat el delicte d'usurpació de funcions, però, segons diverses fonts consultades, no ha incorregut en ell.

Puigdemont, amb el seu discurs, la seva litúrgia, i amb el suport de TV3 que el va presentar, una vegada cessat, com a “president de la Generalitat” s'ha atribuït un caràcter oficial. I no hi ha dubte que ho ha fet “il·legítimament”, és a dir, mancat de l'habilitació després d'haver estat destituït. No obstant això, falta el tercer element del delicte. La clau està en l'expressió “actes propis d'una autoritat” de l'article 402 del Codi Penal. Segons la jurisprudència, perquè l'engany o la ficció de legitimitat tingui caràcter delictiu, no n'hi ha prou que l'usurpador de l'autoritat dugui a terme qualsevol acte, sinó només aquells “atribuïts en exclusiva per l'ordenament jurídic”, segons va expressar el magistrat emèrit del Suprem Carlos Granados en una ponència sobre els delictes d'usurpació de funcions i intrusisme.

“Actes propis” de càrrec

Els “actes propis” del president de la Generalitat i dels seus consellers estan recollits, entre altres normes, a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la Llei autonòmica de la Presidència de la Generalitat i del Govern. L'Estatut atribueix al president promulgar les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius de Catalunya i ordenar la seva publicació, ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l'Estat a Catalunya i sol·licitar la col·laboració a les autoritats de l'Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya. Res d'això ha fet el expresident, almenys de moment.

La Llei de Presidència desenvolupa aquestes competències exclusives que hauria gaudit Puigdemont si no hagués estat destituït. Entre elles, es contemplen la dissolució del Parlament, la convocatòria d'eleccions, el nomenament dels membres del Consell de Garanties Estatutàries, o sol·licitar la convocatòria d'una sessió extraordinària del Parlament. Si Puigdemont tornés a fer-se passar per president de la Generalitat per dur a terme aquests actes reglats, encara que no aconsegueixi dur-los a terme, el delicte s'hauria consumat, segons la jurisprudència.

Per evitar el delicte, la nota amb el text del discurs de Puigdemont es va enviar des d'una pretesa Oficina del President. Aquest organisme va ser suprimit via 155 en el mateix BOE en el qual es va destituir Puigdemont. Si s'hagués enviat amb la capçalera d'un organisme de la Generalitat que conservés la seva vigència, els titulars o encarregats d'aquest departament possiblement haurien incorregut en responsabilitats. Per evitar-ho, i mantenir l'aparença d'oficialitat, es va optar per l'engany de ressuscitar un organisme eliminat.