Brussel·les exigeix a Espanya garanties que enviarà un pressupost per al 2018

Brussel·les exigeix a Espanya garanties d'estabilitat econòmica en el moment de més turbulències polítiques. La Comissió Europea enviarà avui divendres al Govern espanyol una carta per assegurar-se que el Govern té intenció d'elaborar uns pressupostos de l'Estat per al 2018, com li va prometre fa uns dies en un esborrany. En plena crisi de Catalunya, l'Executiu espanyol va optar per remetre a Brussel·les uns pressupostos prorrogats perquè no podia garantir-se els suports necessaris per elaborar els nous comptes. Brussel·les vol tenir la certesa que aquest projecte li arribarà “tan aviat com sigui possible”, segons expliquen a EL PAÍS fonts coneixedores del document.

Encara que els calendaris d'aquest procés estan fixats, la carta li arribarà al ministre d'Economia, Luis de Guindos, en un dia clau: just quan el Senat preveu aprovar l'article 155 per restaurar l'ordre constitucional a Catalunya i el Parlament decideix la seva resposta. El missatge de Brussel·les és clar: els comptes provisionals presentats no garanteixen el compliment dels objectius de dèficit pactats per al 2018 i, per tant, les noves han d'arribar com més aviat possible. La Comissió és conscient que, en el context polític actual, hi ha poques coses que l'Executiu espanyol pugui garantir. Tot i això, no dubta que Guindos li remetrà una resposta validant aquest compromís els propers dies.

La seqüència és pràcticament idèntica a la de fa un any. El Govern en funcions del Partit Popular va decidir el 2016 enviar a Brussel·les un pressupost prorrogat davant de la impossibilitat d'elaborar-ne un de real. Llavors, la font d'inestabilitat era molt diferent —i, sens dubte, de menor intensitat— a l'actual. El comissari europeu d'Economia, Pierre Moscovici, li va enviar una carta, el 25 d'octubre, en la qual li demanava confirmació addicional que el pressupost finalment es presentaria. Guindos va respondre que així ho faria i que aquests comptes complirien les metes de dèficit: el 3,1% del PIB. Finalment, els comptes de l'Estat es van presentar al desembre, amb el suport del PNB.

Aquesta és precisament una de les principals incògnites aquest any: si en el context actual hi haurà algun grup polític disposat a pactar amb el Govern. Les fonts consultades asseguren que de moment la Comissió no demana res més que garanties. No prejutja si Espanya està o no en disposició de complir el desequilibri del 2,2% del PIB acordat per al 2018 perquè encara no han fet una anàlisi de l'impacte que pugui tenir la crisi catalana. Després d'anys de superar les metes de dèficit fixades pel pacte d'estabilitat (un màxim del 3% del PIB), el 2018 serà el primer exercici en què Brussel·les adjudiqui a Espanya una xifra per sota d'aquest límit.

Espanya no és l'únic país que ha presentat comptes prorrogats. També Alemanya i Àustria, amb Governs a les portes d'unes eleccions quan es van presentar els esborranys de pressupostos a Brussel·les, han optat per aquest model. Però l'Executiu comunitari no envia cartes a Berlín ni a Viena perquè els seus comptes compleixen les metes de dèficit, segons expliquen les mateixes fonts.

La incògnita de Catalunya

Catalunya és la gran incògnita de la pròrroga dels pressupostos ja enviada a Brussel·les, quan falta un projecte més complet que el Govern espanyol promet enviar al més aviat possible. L'Executiu central preveu una forta desacceleració del creixement, que passarà del 3,1% d'aquest any al 2,3% el 2018 “per la incertesa associada a la situació actual a Catalunya”. Madrid, segons les seves pròpies previsions, complirà l'any vinent l'objectiu del dèficit, del 2,2% del PIB, i sortirà així —en teoria— del braç correctiu del Pacte d'Estabilitat. Espanya i França són els dos únics països que segueixen a dia d'avui per sobre del llindar del 3% del PIB que permet el Pacte d'Estabilitat, i en el seu moment es va deslliurar pels pèls d'una multa multimilionària per incomplir repetidament els seus objectius fiscals.

L'esborrany enviat a Brussel·les és tot just un esbós que incorpora les noves previsions econòmiques i de recaptació, però sense canvis de polítiques públiques davant del desafiament català i les dificultats per aconseguir els suports parlamentaris. Espanya subratlla una vegada i una altra que complirà, tot i que apunta dues excepcions: la rebaixa del dèficit es deu únicament al creixement econòmic (que empeny els ingressos a l'alça), i el Govern admet que no fa cap esforç estructural –sense tenir en compte el cicle—, malgrat que Brussel·les hi obliga. A més, els ministres Luis de Guindos i Cristóbal Montoro es curen en salut, i en les 47 pàgines de l'informe enviat a la Comissió Europea repeteixen que el futur projecte de pressupostos “incorporarà les mesures necessàries per garantir el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària”. Traducció bíblica: si Brussel·les ho considera necessari hi haurà una retallada de la despesa o una nova pujada d'impostos per evitar l'enèsima violació de les regles fiscals.