Els jocs en línia atrapen el 25% dels nous ludòpates

No hi ha dia que, al voltant de la mitjanit, alguns canals de televisió comencin a bombardejar la graella amb anuncis d’apostes esportives i pòquer en línia patrocinats per estrelles del futbol o on regalen diners per començar a jugar. Ja fa uns anys que els jocs d’atzar han fet el salt a internet, però aquesta modalitat tampoc està exempta de riscos. Més aviat, al contrari. Un estudi de l’Hospital de Mataró alerta que un de cada quatre ludòpates atesos i altres addiccions no tòxiques són addictes a jocs d’atzar en línia.

L’addicció al joc presencial, especialment les tradicionals màquines escurabutxaques, segueixen copant les consultes d’atenció al joc patològic, però les alternatives a Internet —sobretot, apostes esportives i pòquer— guanyen terreny. La unitat d’atenció al joc de l’hospital de Mataró atén uns 70 nous pacients cada any. D’aquests, al voltant del 65% és per ús problemàtic de les escurabutxaques. El 25% es tracta de jugadors a internet, segons les dades del 2016. Fa cinc anys aquest percentatge amb prou feines arribava al 3,5%.

“Arran de la legalització del joc en línia, la publicitat va accedir-hi i s’ha normalitzat com una cosa divertida. La publicitat està fent molt de mal, perquè tu veus esportistes d’elit, referents per a molts joves, que t’ho ofereixen. Les màquines escurabutxaques estan molt més mal vistes, per exemple”, explica Cristina Martínez, psicòloga clínica a Mataró i autora de l’estudi.

La investigadora apunta que les dades —ha estudiat 156 pacients— són extrapolables al conjunt de la població, tot i que reconeix algunes limitacions en l’estudi, com que el 93% dels pacients estudiats són homes —les dones estan infrarrepresentades— i que el joc online només es compara amb un tipus de joc presencial: màquines escurabutxaques. La setmana vinent presentarà la tesi doctoral amb aquestes conclusions a la Universitat Autònoma de Barcelona.

El perfil d’usuari de jocs per Internet trenca amb la silueta comuna en jocs presencials. “El de joc en línia és més jove, té un nivell d’estudis elevat, solter i sense fills, ocupa càrrecs alts a la seva empresa i té un nivell d’ingressos alt”, descriu Martínez. De fet, segons l’estudi, el jugador en línia hi inverteix molt més diners i temps que el presencial. En concret, el nivell de deute ascendeix a 22.000 euros de mitjana —els pacients amb addicció a màquines escurabutxaques tenen un deute de 10.000 euros— i la despesa setmanal és de 550 euros (200 euros en el cas de jugadors presencials). El temps dedicat és de 17 hores setmanals per als jugadors online i quatre per als jugadors presencials.

“El joc en línia té unes particularitats, com que està disponible 24 hores els 365 dies, facilitat d’accés, privadesa i anonimat i una visió distorsionada del que gastes perquè els diners virtuals no els veus, no toques els bitllets”, apunta la psicòloga de Mataró. De fet, aquests elements acceleren el procés de generar addicció: en joc en línia triguen quatre anys, la meitat que en joc presencial.

La psicòloga Susana Jiménez, coordinadora de la unitat de joc patològic i altres addiccions comportamentals de l’Hospital de Bellvitge, corrobora aquestes conclusions. En una investigació que també és a punt de publicar, l’equip clínic de Bellvitge ha estudiat 2.740 pacients consecutius i ha detectat que el joc en línia “és la forma que més està creixent”. L’hospital va atendre l’any passat 312 pacients, gairebé el 21% per joc en línia.