El Govern planteja crear un Banc Central de Catalunya

El Govern que dirigeix Carles Puigdemont està convençut que Catalunya seguiria dins de la Unió Europea (UE) i de la zona euro en un eventual escenari d'independència, que faria necessari crear un Banco Central de Catalunya (BCC) 'com autoritat monetària del nou país', amb una plantilla de 500 treballadors. El departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, que dirigeix Oriol Junqueras, ha elaborat un document que detalla com seria la situació de l'economia catalana en una hipotètica república.

El text, que s'ha enviat a les delegacions del Govern a l'exterior, subratlla que Catalunya difícilment quedarà fora de la UE i l'euro, ja que pot ser expulsada de la Unió Europea 'només si Espanya la reconeix primer com Estat independent'. 'Però això significaria que hi ha un acord entre Catalunya i Espanya perquè el reconeixement prové d'un acord. Però si hi ha un acord de reconeixement, ¿quin sentit té expulsar Catalunya de la UE? No se'n beneficia ningú, al contrari, perjudicaria greument Espanya', assenyala l'escrit.

El Govern afegeix que, hi hagi acord o no amb Espanya i la UE, la continuïtat dins de l'espai econòmic europeu es pot garantir a través de l'Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA). 'Probablement Europa no posi la catifa vermella a Catalunya des d'un primer moment, potser Catalunya no es veurà representada a les institucions europees des del primer dia, però segur que es troba la manera de no perjudicar ni les exportacions ni les multinacionals europees establertes a Catalunya', subratlla el text.

Per al Govern, doncs, l'escenari de referència davant una eventual independència unilateral, 'el més probable i desitjable', és la permanència de Catalunya a la UE, bé de manera automàtica o després d'un procés de negociació simplificat, i la permanència a l'euro.El document indica també que una Catalunya independent veuria millorada la seva posició financera, no només perquè 'no faltarien bancs' sinó perquè caldria crear el Banco Central de Catalunya (BCC) que aportaria 'beneficis considerables a l'economia', que el Govern quantifica en uns 500 milions d'euros anuals nets.

El BCC, sosté l'Executiu català, exerciria la supervisió de la solvència de les entitats financeres, contribuiria al manteniment de l'estabilitat de preus i actuaria com a part integral del Sistema Europeu de Bancs Centrals. Entre les seves principals funcions estarien l'execució de la política monetària, la supervisió del sector i del sistema de pagaments, la gestió de divises, la posada en circulació d'euros o l'elaboració d'estadístiques.

De fet, la Generalitat creu que Catalunya podria adoptar un sistema de supervisió 'twin peaks', en què hi hagués dos supervisors: el BCC i l'Autoritat Catalana d'Inversions i Mercats (ACIM), que supervisaria la seva conducta i asseguraria la protecció dels inversors. 'Les dues institucions dotarien a Catalunya de veu pròpia en organismes monetaris europeus i internacionals', remarca el text. El Govern estima que el BCC tindria una estructura de 500  treballadors i se situaria 'entre els bancs centrals més eficients d'Europa'.

Els responsables de la Conselleria també treuen importància a la decisió de moltes empreses de traslladar la seva seu fora de Catalunya per la situació política. Asseguren que aquest moviment respon al desig de les companyies de tenir 'plena cobertura legal durant el procés de transició, per després possiblement revertir-lo' i recorden que actualment aquestes empreses amb prou feines paguen impostos a les autoritats autonòmiques. Respecte a la banca, l'escrit remarca que els dipòsits de totes les entitats financeres a Catalunya 'estan plenament garantits' i que 'no hi ha cap risc de perdre els estalvis'.