L’autobús ‘low-cost’ prem l’accelerador

Viatjar de Barcelona a Venècia en un autobús amb wifi, endolls i lavabo al preu del que surt un trajecte en taxi. Bitllets que no arriben als 40 euros per anar a visitar la ciutat flotant o, si es prefereix, per apropar-se fins a Munic, Colònia o París. La forta competència que impera en el transport de passatgers per carretera, accelerada per la irrupció de plataformes que promouen els viatges compartits com Blablacar o Amovens, ha derivat en un ajust tarifari que manté tensionat el sector al mateix temps que posa a l'abast de la mà del passatger uns preus assequibles.

"Volem que viatjar amb autobús torni a ser sexi". És un dels lemes que repeteix André Schwämmlein, de 35 anys i un dels fundadors de Flixbus, el colós europeu del transport de llarga distància. Es tracta de desdibuixar la imatge que identifica el bus de llarga distància com una carraca només apta per a jubilats o per a adolescents en viatge de final de curs. La companyia, ideada a Alemanya el 2013 per tres joves emprenedors, domina el sector i presumeix d'estar canviant "la forma de viatjar per Europa de milions de persones". Però no està sola a la carretera i la seva competència prem l'accelerador. En aquesta carrera, Barcelona se situa com una destinació clau per ser inici i final de les connexions amb les ciutats del nord d'Europa.

Les rutes de baix cost inclouen transbords per rendibilitzar els viatges

Al viatger només se li cal tenir bon humor i paciència, i potser uns dorsals tonificats, per poder suportar llargues hores, en molts casos gairebé tot un dia, assegut en una butaca d'autobús. A part de mesurar la distància en quilòmetres, les rutes low-cost transfrontereres inclouen transbords i esperes en estacions intermèdies per ajudar a omplir els seients buits. Es tracta d'esprémer la rendibilitat de cada viatge perquè els preus reduïts dels bitllets no desquadrin els comptes de les empreses. En aquest sentit, Megabus va ser una de les pioneres a oferir preus ajustadíssims per poder viatjar al voltant d'Europa. La companyia de matriu britànica va copiar el model que li va valer a la irlandesa Ryanair per fer-se un buit al mercat de l'aviació i va popularitzar els seus viatges a 1 euro. FlixBus, que decora els seus busos d'un color verd cridaner, va comprar l'any passat la divisió europea de Megabus, cosa que es va interpretar com una operació per concentrar el sector i posar en escac la competència. La companyia assegura que gràcies a l'aliança pot oferir més de 100.000 rutes diàries i connectar 1.000 destinacions europees. La marca Megabus conserva ganxo i, malgrat que el seu web redirigeix a FlixBus, en els autobusos encara apareix el xofer gras taronja sobre fons blau que va popularitzar la companyia i els seus preus cridaners. Ouibus és una aposta de la SNCF, la societat que gestiona els ferrocarrils francesos, per guanyar presència en el segment de transport de passatgers per carretera. Ouibus ofereix connexions entre Barcelona i Amsterdam per 42 euros i enllaça la ciutat catalana amb la capital francesa per 35 euros i amb Londres per poc més de 50 euros. També Eurolines, una històrica firma dels viatges transfronterers amb autobús, intenta conservar quota.

Un estudi del departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma per a la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) indica que a Espanya l'autobús regular transporta més de 650 milions de viatgers a l'any. Sis de cada deu usuaris fa trajectes inferiors a 50 quilòmetres i la mitja distància (viatges inferiors a 300 quilòmetres) arriba a un 30% dels usuaris. Els viatges més llargs només representen el 3% del passatge total. L'anàlisi indica que l'aposta pública per altres mitjans de transport, fonamentalment l'alta velocitat ferroviària, ha tenallat el creixement del sector.