El Govern devalua el referèndum
El portaveu Jordi Turull culpa l'Estat que no es pugui complir la llei catalana que empara la votació
Cinc dies abans del referèndum, la logística i les garanties de la votació són una incògnita. El Govern insisteix que hi haurà urnes però és hermètic en els detalls. Si el vicepresident Oriol Junqueras ja va admetre la setmana passada que l'operació policial contra els organitzadors del referèndum havia deixat “tocada” la votació, ahir el portaveu del Govern, Jordi Turull, va admetre que el Govern central ha “triturat” les garanties de la votació. El conseller va eludir explicar, per exemple, qui farà el recompte dels vots després de la dissolució forçada de la sindicatura electoral. Turull creu que, malgrat la falta de garanties, es podrà votar. “Tothom haurà vist que hi ha coses que no s'han pogut fer per l'estat d'excepció a Catalunya”, va intentar justificar Turull.
Fa 21 dies el president Carles Puigdemont va convocar el referèndum —també suspès per el Constitucional— i ja tots els preparatius per a la votació han estat neutralitzats en diferent mesura per part de l'Executiu de Mariano Rajoy. L'últim es va produir ahir, quan la Fiscalia catalana va ordenar als Mossos el precinte de les escoles i locals designats com a llocs de votació. La Guàrdia Civil va intervenir fa una setmana 9,8 milions de paperetes i les citacions que havien de rebre els membres de les més de 3.000 meses electorals. A més, el Tribunal Constitucional va multar als cinc membres de la sindicatura electoral amb 12.000 euros diaris, la qual cosa va forçar la seva dissolució.
“Davant cada problema, una solució”, va dir ahir Turull en la conferència de premsa posterior a la reunió setmanal del Consell Executiu. És el mantra amb el qual el Govern intenta transmetre tranquil·litat a les seves bases sobre la celebració del referèndum i els detalls del qual diu no revelar encara per “protegir” als ciutadans. Turull va mostrar certa impotència davant un Govern central del que va dir, “tritura totes les garanties” i davant una Fiscalía que té “barra lliure”.
El portaveu ni tan sols va voler confirmar les declaracions de la número dos de ERC, Marta Rovira, que hores abans havia dit en una entrevista a Flaixback que s'estan enviant les cartes als membres de les meses. La sindicatura havia fixat que els membres de les meses havien de ser notificats fins a “el quart dia hàbil abans del referèndum”. És a dir, ahir. Anit no havia transcendit cap notificació.
Sense sindicatura
“El Govern està concentrat perquè es voti amb normalitat”, va assegurar Turull. En l'aire també està qui assumeix altres tasques que la llei atribueix a la sindicatura, com l'escrutini. La Generalitat no revela qui seran els acadèmics internacionals que certificaran els resultats i només va poder insistir que el recompte es farà “de la forma més àgil i ràpida possible”.
La Generalitat se salta així el que estableix la llei que la majoria independentista va aprovar en el Parlament. Una situació que Turull insisteix que no impedeix que es faci el referèndum i una anomalia dins del marc conceptual independentista que creu que la ciutadania entendrà donat l'“estat d'excepció” que es viu a Catalunya.
“L'1 d'octubre no és un simple tràmit, el ciutadà sap perfectament les conseqüències del seu vot”, va advertir Turull. El portaveu va recordar que és el Parlament l'encarregat de gestionar el resultat de les urnes. En el cas d'un triomf del sí, va afegir, la llei de transitorietat dona un marge de 48 hores per declarar la independència en un ple ordinari del Parlament. Turull va desmarcar la posició del Govern de la d'altres líders del PDeCAT, com el diputat Carles Campuzano, que ahir va descartar una declaració unilateral d'independència i va demanar “un procés de negociació amb l'Estat” al marge del resultat del referèndum. Des de la CUP, la també diputada Anna Gabriel va recordar que la declaració d'independència figura en l'anomenada llei de desconnexió.
Aquestes són alguns dels revessos que ha sofert la logística del referèndum fins ara.
Legislació electoral. La llei del referèndum i el decret de normes complementàries que va aprovar el Parlament els dies 6 i 7 de setembre van ser suspeses pel Tribunal Constitucional en els dies següents. Això va suposar en la pràctica la suspensió del decret de convocatòria que va signar Puigdemont i tot el seu Govern, contra els quals la Fiscalia es va querellar per prevaricació, desobediència i malversació.
Paperetes. La Guàrdia Civil va confiscar el passat dia 20 de gairebé deu milions de paperetes per al referèndum en un registre en una nau industrial de Bigues i Riells (Barcelona). Els agents van intervenir també actes de sessió d'escrutini, de constitució de mesa electoral i un altre tipus de formularis.
Sindicatura electoral. L'òrgan que havia d'actuar com a junta electoral central es va dissoldre fa cinc dies, després que el Tribunal Constitucional imposés als seus cinc membres, dos suplents i als 15 de les juntes territorials multes diàries d'entre 12.000 i 6.000 euros. Aquestes persones, designades pel Parlament, tenien encomanades, entre altres tasques, l'escrutini del referèndum, per la qual cosa a partir de la seva dissolució les garanties d'imparcialitat en el recompte encara van minvar més.
Meses electorals. Correos va enviar una circular a totes les seves oficines perquè vetessin l'enviament de les notificacions a les 55.000 persones que han de conformar les meses electorals com a presidents, vocals o suplents. Esquerra diu que es van enviar ahir. En el document s'adverteix a les persones que suposadament han estat triades per sorteig que tenen tres dies per recórrer. No davant la dissolta junta electoral, sinó en una web que està clausurada per la Guàrdia Civil.
Urnes. És el secret que sembla guardar amb major recel la Generalitat. El Govern central creu que estan fora de Catalunya, perquè sinó ja les hauria trobat la Guardia Civil. Un dirigent de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va assegurar fa uns dies al diari francès Le Monde que es trobaven en el consolat de Barcelona d'un país amic.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.