Girona assumeix de manera cautelar la gestió directa del servei d’aigües

Els Ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter assumiran de forma cautelar la gestió directa del servei municipal d'aigües, actualment en mans d'una empresa mixta en la qual el soci privat (Girona SA) té el 80% del capital, segons ha pogut saber EL PAÍS. La mesura ha estat adoptada aquest dilluns al matí pel Jutjat d'Instrucció 2 de Girona a proposta de la Fiscalia Anticorrupció després d'una vista amb totes les parts implicades.

La decisió arriba després de l'operació duta a terme la setmana passada per la Guàrdia Civil, que va fer una quinzena de registres a les seus de les empreses implicades i els seus directius. Anticorrupció considera que Girona SA i els seus administradors s'han apropiat en els últims anys de 15 milions d'euros de l'empresa mixta mitjançant el cobrament de serveis inexistents, factures inflades i cobraments indeguts, entre altres irregularitats, el què ha repercutit en un augment de la factura pagada pels ciutadans.

Girona SA ha declinat aquest dilluns oferir la seva versió sobre la decisió adoptada pel jutge i s'ha remès al comunicat fet públic la setmana passada per diversos administradors, directius i excàrrecs de l'empresa, en la qual negaven qualsevol irregularitat i reiteraven la seva innocència.

La proposta d'Anticorrupció suposa suspendre els drets de Girona SA, la qual cosa fa necessària la designació d'un administrador judicial. Serien els ajuntaments els que assumirien ara aquesta funció. "En lloc de nomenar a una tercera persona, i tenint en compte que els ajuntaments compten amb els mitjans necessaris, el més pràctic i desitjable és que siguin ells els que assumeixin la gestió directa del servei", expliquen fonts del cas.

La gestió municipal del servei estarà en vigor de forma cautelar mentre duri la instrucció penal del cas contra els administradors de Girona SA.  Fonts de l'Ajuntament de Girona —que té el 14% del capital d'Agissa; Salt en té el 4% i Sarrià de Ter, el 2%— han confirmat aquest dilluns al matí que donen suport a la mesura. 

Els principals acusats del cas són Narcís Piferrer, conseller delegat d'Agissa fins al juny del 2016; Xavier Ballell, successor en el càrrec de Piferrer i director tècnic de l'empresa mixta quan van succeir els fets; i Joan de Llobet, conseller d'Agissa i uns dels cervells de la trama. Anticorrupció els acusa d'administració deslleial, malversació i falsedat. Els altres investigats són l'empresari Ángel Dutràs, els exregidors a l'Ajuntament de Girona i exconsellers de Girona SA Manel Serra i Tomàs Sobrequés (tots dos pel PSC), i l'advocat Lluís Sibils.

El jutge i la Fiscalia Anticorrupció han posat el focus en la gestió d'Agissa entre el 2008 i el 2015. Encara que les irregularitats investigades arrenquen des de fa una vintena d'anys, els delictes ja estarien prescrits. Un informe de l'Agència Tributària inclòs en el sumari revela com Girona SA aprofitava la seva majoria al capital de l'empresa mixta per apropiar-se de bona part dels recursos de l'empresa mixta, fins al punt de deixar-la descapitalitzada.

Sense aquestes irregularitats, sosté l'informe, "Agissa no tindria un deute de tres milions d'euros, sinó un patrimoni net molt superior als 10 milions d'euros". Els fets van passar primer sota el govern municipal del PSC i, des del 2011, del de CiU (posteriorment PDeCAT). L'actual president català, Carles Puigdemont, era l'alcalde quan Girona va renovar el 2013 la concessió. Fonts coneixedores del cas expliquen que "encara que amb la renovació es van establir algunes millores de gestió i control sobre Girona SA, bona part de les irregularitats es van mantenir".

Paral·lelament al curs de la causa penal, els tres Ajuntaments hauran de decidir què fer amb l'actual concessió quan aquesta expiri el 2020. La CUP, que va denunciar el cas fa dos anys, exigeix la remunicipalització del servei, una opció que l'actual alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, veu amb bons ulls, segons fonts municipals.