Els Mossos ignoren l’ordre de la Fiscalia d’impedir el referèndum
El ministeri públic acusa la policia catalana de “posar-se de perfil” davant de la convocatòria
La fiscalia està descontenta amb la inacció dels Mossos d'Esquadra per evitar els preparatius de la consulta il·legal de l'1 d'octubre. “Els Mossos s'han posat de perfil i no estan fent res”, afirmen fonts del ministeri públic. Aquestes no descarten l'adopció de mesures legals contra els responsables d'aquest cos policial si persisteix l'absència de zel en el compliment de la instrucció que va donar la Fiscalia Superior de Catalunya el 12 de setembre als cossos policials —Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos— perquè requisessin urnes i material de la consulta.
La Fiscalia Superior de Catalunya va celebrar ahir una reunió —la segona en una setmana— amb els màxims responsables dels cossos a la comunitat per analitzar l'evolució de les tasques policials que han d'evitar el referèndum independentista. La Guàrdia Civil i la Policia Nacional van llançar retrets al cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per la falta de col·laboració dels seus agents (al voltant de 17.000) en impedir els preparatius de l'1-0, segons han indicat fonts presents a la reunió. Altres fonts consultades asseguren que es va tractar d'una discussió professional, sense que les crítiques tinguessin major transcendència.
En canvi, hi va haver elogis per a policies locals de municipis catalans que sí que estan elaborant informes i requisant documentació favorable a la votació. Fins i tot han facilitat pistes de suposats delictes als Mossos que aquests no han indagat. En alguns municipis, la col·laboració d'agents locals està derivant en amenaces d'edils secessionistes per a aquests agents i els seus familiars, segons les citades fonts. Fins i tot a les escoles i entre alumnes. La fiscalia ha ordenat que s'investigui els que estan darrere de les amenaces i que s'actuï contra ells.
La desconfiança en els Mossos arriba ara a l'extrem que, dies abans de l'1-O, el cap Trapero serà requerit novament per la fiscalia perquè indiqui clarament quina serà l'actitud dels seus agents el dia de la votació; és a dir, si vetllaran per mantenir les urnes, com pretén el conseller d'Interior de la Generalitat, Joaquim Forn, o se sotmetran a la instrucció de la fiscalia.
El 12 de setembre la fiscalia va citar per primera vegada els comandaments de la Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos i els va donar per escrit una instrucció el contingut de la qual està destinat a evitar la consumació per part del Govern de la Generalitat del referèndum. Davant del fiscal superior de Catalunya, Trapero es va comprometre a acatar la instrucció, i el mateix dia la va remetre en la seva integritat a tots els seus subordinats.
Sense ordres operatives
Però des de llavors, l'activitat antireferèndum dels Mossos ha estat pràcticament nul·la, segons fonts del ministeri públic. El problema, asseguren fonts dels Mossos, és que els agents no tenen ordres operatives concretes. Trapero va fer arribar als mossos una instrucció genèrica, en què els informava de l'ordre de la fiscalia. Alguns la van rebre a través de correu electrònic; a d'altres, la majoria patrullers de les comissaries, els la van llegir els seus caps quan van començar el seu torn aquell dia.
“Va ser una cosa genèrica, res més. No hi ha molt interès en què s'actuï, la tensió és baixa”, assegura una font de Mossos, que explica que alguns policies senten fins i tot “vergonya” en veure que la majoria de les actuacions queden en mans de policies locals i la Guàrdia Civil. “No és normal”, lamenta. El que sí han repetit els seus responsables polítics és que els Mossos garantiran la seguretat i l'ordre públic.
El Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), el segon en representativitat al cos, va enviar una carta al director dels Mossos, Pere Soler, el 15 de setembre en la qual demanava que es “redacti” una “instrucció” o un “procediment normalitzat de treball” on quedi reflectit “de manera entenedora i sense donar lloc a una doble interpretació o confusions, la forma d'actuar” dels Mossos davant del referèndum.
En concret, el sindicat demana saber com ha de procedir quan vegin particulars, funcionaris o treballadors públics que duguin a terme qualsevol “tipus de publicitat sobre el referèndum il·legal” com enganxar cartells, col·locar pancartes o mítings i si fa falta decomissar el material. També sol·liciten instruccions per instruir les diligències que han de remetre als serveis d'informació (que centralitzen les investigacions) i com actuar quan siguin requerits per polítics, entitats o particulars davant de qualsevol acte del referèndum.
“Alguns mossos sí que han actuat”, afirma el portaveu del SPC, David Miquel, que assegura que ja han enviat als serveis d'informació un centenar d'identificacions. “Tenim un requeriment de la fiscalia i estem donant resposta al mateix, com sempre fem”, resol una portaveu de la policia catalana, que no aclareix si estan duent a terme investigacions que no hagin transcendit.
“No traurem cartells si no ens diuen que ho fem”, diu la portaveu del sindicat CAT, María José Dávila, que considera que per als Mossos “acatar la llei és ajustar-se a la Constitució”. Igual que la resta dels consultats, subratlla que no han rebut cap ordre concreta. “I cada mosso no pot decidir per si mateix. No s'està fent absolutament res”, conclou.
“Trapero transmet el que diu la fiscalia, però realment no transmet què s'ha de fer”, afegeix el portaveu del sindicat USPAC, Josep Miquel Milagros. Vaticina que “el paper dels Mossos no passarà per retirar urnes” i espera “directrius ben clares” per a l'1 d'octubre.
Un telèfon de consulta per als policies
El Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) no para de rebre trucades d'agents dels Mossos d'Esquadra amb dubtes sobre quin haurà de ser el seu paper durant el referèndum. Davant d'aquesta demanda, el sindicat ha engegat un telèfon que tindrà actiu durant tota la jornada de l'1 d'octubre, quan està previst que se celebri el referèndum, de les sis del matí a les deu de la nit.
A l'altre costat de la línia hi haurà els delegats sindicals, amb dos equips jurídics dels despatxos de Fuster Fabra i Aranda & Melgar, que habitualment defensen els afiliats del sindicat.
Tots els sindicats de la policia catalana han demanat en diverses ocasions saber com procedir en el referèndum. Ho van fer durant l'etapa de l'exconseller d'Interior, Jordi Jané, i també ho han intentat amb l'actual titular de la cartera, Joaquim Forn. En l'últim consell de la policia, el 14 de setembre, Forn va lamentar la “pressió mediàtica” a la qual se sotmet el cos i va demanar “separar l'acció política” de la “labor policial”. També va sol·licitar “respecte cap a les labors de policia judicial que desenvolupen”. Però tampoc va detallar el paper que exerciran l'1-0.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.