No és una còpia, és l’autèntic Warhol a Barcelona

L'artista nord-americà Andy Warhol (1928-1987) va visitar Espanya el gener del 1983. Venia a inaugurar l'exposició que el galerista madrileny Fernando Vijande li dedicava i va passar nou dies a la capital espanyola. Durant aquest període, la modernitat es va alternar amb l'artista pop més famós de tots els temps en unes jornades en les quals va quedar demostrat que Warhol no sabia gaire bé què era Espanya. No obstant això, l'exposició va ser tot un èxit, almenys de públic, ja que malgrat que es van vendre poques obres, la galeria es va omplir de persones, que havien de pagar 100 pessetes per entrar-hi, amb moltes ganes de veure l'artista i que els signés un autògraf. Ja han passat més de 30 anys, però l'interès per aquest artista controvertit i irreverent, a més d'espavilat empresari de si mateix, no ha parat de créixer.

Les seves obres es reprodueixen fins a la sacietat en objectes tan diversos com pòsters, samarretes i tasses que es venen a tot el món i que han convertit Warhol en un dels artistes més accessibles que existeixen. La possibilitat de veure els originals d'aquestes obres que Warhol va crear, que estan impreses a la retina de tots, i apreciar el seu procés de creació constitueixen els principals atractius de l'exposició Andy Warhol. L'art mecànic, que obre les seves portes avui dijous al CaixaForum de Barcelona i després viatjarà a Madrid i Màlaga.

La majoria de les 352 peces d'aquesta exposició pensada com una retrospectiva organitzada pel centre català i el Museu Picasso de Màlaga, i que comissaria el director d'aquest museu andalús José Lebrero, parlen de la naturalesa repetitiva i artificiosa del treball visual del de Pittsburgh. Uns principis que neguen, en última instància, els valors d'originalitat que se li demana a una obra d'art. “Warhol va canviar l'ordre establert que hi havia fins ara en aquest sentit, perquè va voler fer-se un lloc entre els expressionistes abstractes dels anys cinquanta, com Pollock, Rothko o Newman. I per això va trobar en el consum una manera de pal·liar el buit”, ha explicat Lebrero, que ha destacat “la innovadora manera en què Warhol va aplicar la idea de procés a la seva polifacètica obra seriada i el talent per combinar de manera transversal diferents tècniques, mitjans i repertoris iconogràfics".

En efecte. Ni una ni dues ni tres. Fins a deu fotos multicolors de Marilyn Monroe d'un metre d'amplada presideixen una de les sales de l'exposició. És una de les sèries més conegudes i que més s'associen a l'artista, juntament amb les que va fer a una simple llauna de sopes. També són l'exemple de com Warhol va tenir la virtut que una cosa que va néixer en el món underground en els inicis de la segona meitat del segle XX a Nova York hagi acabat convertit en element de consum de masses mundial. “Warhol va ser, a més d'artista, un bon empresari”, explica Lebrero durant el recorregut per l'exposició, en què es poden veure sèries de gran, mitjà i petit format, per fer-les accessibles a tothom.

Les obres són variades, com els camps que va tocar Warhol: escultures, dibuixos, pòsters, llibres, pel·lícules, portades de discos, revistes com Interview o instal·lacions com Silver Clouds, uns núvols platejats que suren ingràvids fets amb materials que utilitzava la NASA o la que mostra el treball realitzat a la Silver Factory, anomenat Exploding Plastic Inevitable, en el qual van participar The Velvet Underground and Nico i que es va convertir en una explosió conceptual de so i moviment. Les obres han viatjat de 30 centres i col·leccionistes, sobretot el museu de l'artista de la seva ciutat natal, que reuneix la col·lecció més extensa d'obres d'art i materials de Warhol, però també del MoMA de Nova York, el Centre Georges Pompidou de París o la Tate de Londres.

Però l'extens i conegut treball de Warhol no és fàcil de sintetitzar. El plantejament de Lebrero és cronològic i recorre totes les etapes de l'artista, des dels primers dibuixos i treballs gràfics d'Andrew Warhola, embrió d'Andy Warhol, en la dècada dels cinquanta, en els quals dibuixava amb la seva mare o feia els primers treballs d'impressió per a revistes, passant per moltes de les seves creacions icòniques en què va estetitzar productes o actituds quotidianes i de consum que fins llavors no tenien glamur. És el cas de Three Coke bottles, del 1962, en la qual repeteix l'envàs de Coca-Cola, "la beguda més democràtica perquè consumeixen reis, primers ministres i rodamons", segons l'artista. També les sèries Campbell’s soups, del 1968, on repeteix aquests ja famosos envasos amb l'única diferència de l'ingredient principal imprès: carn, tomàquet, verdures, cogombrets o ceba. A Before and after, del 1961, mostra l'abans i el després d'un perfil passat per la cirurgia estètica, una cosa íntima llavors i ara.

De la mateixa manera que converteix en warhols simples objectes com llaunes, plàtans o caps de vaca, eleva personatges de la política, el cinema o la societat a icones pop: ho va fer amb Marilyn, però també amb Jackie Kennedy, Liz Taylor o el president xinès Mao –de qui es pot veure una enorme obra propietat del col·leccionista espanyol Josep Suñol–, que va guarnir de colors i els va fer en sèrie.

Però l'exposició també mostra l'artista que amb les seves obres protesta sobre la violència i la pena de mort. Ho fa amb les seves sèries sobre calaveres, pistoles i cadires elèctriques. Com l'enorme Big electric chair, que malgrat la part artística amaga un al·legat contra una pràctica que encara es fa als Estats Units. Warhol va començar a pintar aquestes cadires el 1963, el mateix any en què es van fer dues execucions a Nova York, la qual cosa va originar nombroses protestes de col·lectius humanitaris.

La mostra es tanca amb imatges realitzades per grans fotògrafs de tot el món, com Philippe Halsman, Duane Michals, Robert Mapplethorpe o Alberto Schommer, on Warhol apareix com a objecte, com el personatge en què va acabar convertit. L'última obra és un enorme autoretrat del 1986, un any abans de morir, en el qual l'artista apareix amb perruca. Per a Lebrero la gran efectivitat de Warhol "és haver arribat a l'actualitat com a gran influenciador de l'art contemporani. Molts, els agradi o no, segueixen l'obra de Warhol", assenyala.