Triple rebel·lió jurídica contra la il·legalitat

Els 72 diputats que conformen la majoria independentista es van quedar ahir més sols que mai al Parlament de Catalunya. La celeritat amb la qual van voler aprovar la llei del referèndum, amb l'objectiu d'esquivar el més que possible bloqueig del Tribunal Constitucional va acabar amb el rebuig també dels funcionaris del Parlament, representats pel secretari general, pels lletrats i fins i tot pel Consell de Garanties Estatutàries, l'ens de l'Administració catalana encarregat de vetllar per la legalitat de les normes que s'aproven a la Cambra.

No és la primera vegada que això passa. Les pretensions del bloc secessionista han rebut garrotades anteriors en forma de dictàmens del Consell de Garanties i dels serveis jurídics del Parlament. Al juliol, el lletrat major del Parlament, Antoni Baiona, va qualificar de “greu error” la qualificació de “totalitària” de la negativa del Govern central a permetre la celebració d'un referèndum, segons va escriure en un article publicat a la Revista Catalana de Dret Públic. Fonts properes als lletrats del Parlament van afirmar ahir a Efe que es van sentir “coartats” i “pressionats” per la majoria independentista.

Tots aquests avisos van tornar ahir, de manera esglaonada, en la maratoniana jornada que es va viure al Parlament. Tot just una hora després que s'iniciés el ple, quan la brega ja s'havia instal·lat en l'hemicicle, el secretari general del Parlament, Xavier Muro, i el lletrat major van registrar un escrit remès a la Mesa en el qual advertien que la tramitació de les lleis de desconnexió xocava obertament amb les resolucions del Constitucional sobre el procés independentista. El text fixava que “està afectada pel dret de compliment de la sentència del TC que declara inconstitucional i nul·la” la declaració independentista del 9-N del 2015, que va marcar l'aliança entre Junts pel Sí i la CUP. En aquest mateix escrit s'advertia la Mesa de la necessitat d'“impedir o paralitzar” l'aprovació d'aquestes lleis, recordant als seus membres que se'ls podien reclamar responsabilitats, com ja ha passat en dues ocasions.

Cas omís

La Mesa va fer cas omís d'aquest advertiment. Els quatre membres de Junts pel Sí —Carme Forcadell, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet— van anar més enllà quan van assumir una responsabilitat que habitualment correspon als funcionaris del Parlament. Durant una de les moltes reunions de la Mesa que es van fer durant el matí, Muro va explicar als presents que havia ordenat que cap funcionari publiqués la llei del referèndum al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC), el pas imprescindible perquè l'admissió a tràmit de la norma pogués seguir endavant.

Llavors, els quatre membres independentistes de la Mesa van decidir publicar ells la llei. Fonts properes a la presidenta del Parlament asseguren que aquesta decisió obeïa a la màxima de no posar en risc els funcionaris i convertir el que habitualment és un simple tràmit en una actuació política. En una altra de les reunions de la Mesa al llarg del dia, Forcadell va evitar que Baiona tingués la paraula quan ell mateix l'havia demandat.

L'última garrotada de la jornada per als independentistes va arribar del Consell de Garanties Estatutàries, quan aquest òrgan va donar la raó a l'oposició en dictaminar el dret a sol·licitar un dictamen sobre la proposició de llei del referèndum, un tràmit que Junts pel Sí i la CUP van evitar. “Correspon a la Mesa, com a òrgan parlamentari competent per a la qualificació i admissió a tràmit de totes les iniciatives parlamentàries, la tramitació de les sol·licituds de dictamen al Consell en compliment de l'Estatut”, diu l'informe, aprovat per unanimitat dels membres del Constitucional català.