Rajoy mesura la seva resposta al Govern per lligar el suport de Sánchez i Rivera

Davant d’un adversari pel qual no hi ha marxa enrere en el seu objectiu ni obstacle legal que el freni, Mariano Rajoy és conscient que qualsevol resposta mal mesurada alimentarà el discurs independentista. Té una estratègia política i una altra de jurídica. La primera passa per amarrar el suport del “bloc constitucionalista” (PSOE i Ciutadans) i això implica no activar, ara com ara, respostes extremes com l’article 155 de la Constitució o la Llei de Seguretat Nacional. La segona suposa seguir aïllant, amb l’amenaça de la inhabilitació o la responsabilitat patrimonial, els protagonistes més radicals del procés.

La setmana que avui s’inicia es presenta com a decisiva en el viatge emprès per la Generalitat i el bloc independentista que l’acompanya. “Aquesta vegada va la vençuda”, va dir ahir en una entrevista a La Vanguardia el president, Carles Puigdemont. Dimecres està previst que el Parlament aprovi finalment les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, i aquest mateix dia el Govern en ple podria signar el decret de convocatòria de la consulta il·legal. Fins a l’últim minut, mantindran la tàctica que han fet servir tots aquests mesos: no desvelar les seves cartes i, quan ho facin, que sigui de la manera més ràpida possible per deixar el Govern sense marge de reacció.

Fonts de l’Executiu resten importància, no obstant això, a aquestes argúcies jurídiques. Ja sigui la mera admissió a tràmit de la llei per la Mesa del Parlament, l’aprovació mateixa dels textos legals de manera sobrevinguda en el ple convocat per a aquest dia o la signatura immediata del decret de convocatòria, totes les possibles respostes de l’Estat ja estan llestes. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va donar instruccions la setmana passada a la Comissió de Secretaris i Subsecretaris d’Estat, l’òrgan que prepara i dona llum verda als continguts que s’eleven al Consell de Ministres, perquè estigui a punt per actuar en qualsevol moment. Els ministres ja han estat avisats perquè congelin les seves agendes i estiguin disposats a ser convocats sense avís previ.

L’Advocacia de l’Estat té ja preparades totes les respostes jurídiques imaginables, des de plantejar un incident d’execució al Tribunal Constitucional perquè ordeni el compliment de les seves sentències prèvies si la Mesa del Parlament admet a tràmit la llei del referèndum a la presentació d’un nou recurs si s’aproven els textos legals o el Govern crida a la consulta per decret. Tot això amb el propòsit d’obtenir immediatament de l’alt tribunal la suspensió immediata de qualsevol d’aquests actes jurídics. El Constitucional ja estarà en aquestes dates preparat per respondre. Hi ha convocat un ple ordinari per dimecres i dijous, i en qualsevol cas, se’n pot convocar un altre d’extraordinari en qualsevol moment.

Conscient que aquesta setmana és bàsica en el seu pols amb la Generalitat, el Govern no té intenció de variar les pautes amb les quals ha respost fins ara, més enllà de pronunciar més alt o amb més rotunditat el que ha dit fins al moment: actuarà amb fermesa perquè la llei es compleixi i el referèndum no se celebrarà.

Rajoy s’ha aferrat a dues premisses en la seva estratègia de resposta. El Govern no pot fer front sol a aquests embats i necessita el suport del “bloc constitucionalista”, és a dir, del PSOE i Ciutadans. Els líders de totes dues, Pedro Sánchez i Albert Rivera, ja li han traslladat la necessitat de ser prudent i no avivar el foc. El secretari general socialista va transmetre a Rajoy a principis de juliol el seu rebuig a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. “Mai seria una solució procedent i mai hi donaríem suport”, va dir la portaveu parlamentària Margarita Robles després d’aquesta reunió. La dirigent de Ciutadans, Begoña Villacís, va insistir ahir mateix que el 155 “no és l’alternativa” per evitar el referèndum. Per això, de moment, el Govern fuig de les especulacions sobre l’aplicació de mesures extremes.

En segon lloc, Rajoy considera fonamental seguir aprofundint en l’estratègia d’aïllar els protagonistes més radicals de l’independentisme sense espantar la resta de ciutadans de Catalunya. Per a això resulta fonamental no fer cap pas en fals ni exagerar les respostes. Així s’explica, per exemple, que el Govern hagi refusat qualsevol polèmica amb la Generalitat respecte a l’ús polític que els sectors més durs del procés han fet dels atemptats de Barcelona.

El nucli dur de Rajoy està convençut que el sobiranisme es troba en una fugida cap endavant a la desesperada, encara que no resti gravetat a l’amenaça. Per això, expliquen fonts del Govern, han retardat al màxim l’aprovació de les lleis de ruptura o van dur a terme una purga en el Govern per desfer-se dels que dubtaven. L’objectiu perseguit des d’un principi ha estat anar estrenyent el marge d’actuació de la Generalitat. I per això, afegeixen, estan convençuts que, com més rotundes són les afirmacions de Puigdemont o els seus consellers, més es desvela la fanfarronada.

El Govern no es creu que ja estiguin preparades 6.000 urnes per a la consulta, per molt que ho repeteixi el president de la Generalitat —ahir mateix va tornar a fer-ho, en una entrevista a La Vanguardia en la qual no va voler revelar on les amagaven—. Recorda a més que segueixen sense tenir un cens vàlid, que continua el degoteig d’alcaldes —inclosos alguns del PDeCat—que es neguen a facilitar les seves instal·lacions. I sobretot, apunta que el Govern s’ha saltat els seus propis terminis legals per donar un mínim aspecte de formalitat al referèndum.

Clau per entendre tota aquesta confiança és l’estratègia desplegada en els últims mesos, per la qual s’ha posat el focus no només en les decisions emanades de la Generalitat o del Parlament sinó també en les persones darrere d’aquestes. La inhabilitació d’Artur Mas o de Francesc Homs, i la responsabilitat patrimonial que se’ls ha exigit a títol individual, ha posat sobre alerta molts altres polítics independentistes, creu el Govern, que han començat a pensar-s’hi bé. Així expliquen les reticències de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a donar via lliure a la tramitació de les lleis de ruptura, o els recels cap al vicepresident de la Generalitat i president d’ERC, Oriol Junqueras, que expressen els seus socis del PDECat.

Reivindiquen fonts del seu entorn el dret de Rajoy a mesurar els temps. Només ell sap tot el que s’ha fet i el que es pot fer, diuen, i no pot permetre’s el luxe de moure a rebel·lar-se la part no independentista de Catalunya per fer cas als que li reclamen més mà dura. “Salvant les distàncies”, recorden, “la situació s’assembla a quan tots li exigien que demanés a la UE el rescat financer d’Espanya”. Creuen que Rajoy no es va equivocar llavors i no s’equivocarà ara.

El PSC cridarà els catalans a no participar en la consulta

El líder del PSC, Miquel Iceta, va afirmar ahir que, si finalment la Generalitat acaba convocant un referèndum il·legal sobre la independència per al proper 1 d’octubre, els socialistes catalans faran una crida als seus votants i a la ciutadania en general perquè no acudeixin a votar en la consulta.

En declaracions a Efe, Iceta va alertar que la llei de ruptura que Junts pel Sí i la CUP pretenen aprovar té dos objectius: demostrar al món independentista que “es va de debò” i “atemorir” els qui són contraris a la secessió perquè vagin a votar no i augmentar així l’eventual xifra de participació.