Mercè Pacios: “He arribat a sentir que m’han donat l’ajuda per ser dona”

Mercè Pacios (Sabadell, 1983) treballa a l’Institut d’Investigació en Energia de Catalunya (IREC). Després de tres anys com a investigadora a la Universitat d’Oxford, el maig del 2016 va poder tornar a casa amb una plaça de tècnica de l’IREC. Pacios va estar nou mesos aturada després de doctorar-se el 2011. Mai havia pensat a marxar a l’estranger fins que la falta d’oportunitats a Espanya la va empènyer a sol·licitar una beca Marie Curie de la UE per estudiar a Anglaterra l’ús manomètric del grafè. Pacios ha aconseguit una beca Beatriu Pinós de la Generalitat que li permetrà investigar a l’IREC sobre eficiència energètica. I també té un altre vessant d’èxit: és ciclista de competició, component de la selecció espanyola. Malgrat la seva consolidació professional, Pacios continua recordant l’any parada: “No trobava res, pensava que no ho feia bé. Potser vaig aplicar a cent places; em van dir que el meu currículum no era prou bo, que no confiaven en mi”. L’opció per saltar a Anglaterra la va aconseguir gràcies a la persistència, investigant sense ser remunerada a l’Institut de Nanotecnologia de Catalunya: “Necessites contacte amb la gent, no pots aïllar-te”.

Pregunta. Ha pogut tornar perquè hi ha una situació millor per a la investigació pública? El bioquímic Albert Quintana deia a EL PAÍS que estem millor perquè almenys ja no es retalla.

Resposta. L’Estat espanyol, el Govern català van retallar un 40% els pressupostos en investigació. Tinc la sort que el professor amb el qual estic ara a l’IREC va aconseguir una beca del Consell d’Investigació Europeu per a l’estudi de bateries. Té un pressupost per a cinc anys i em podia incloure. I jo he guanyat una beca Beatriu Pinós per convertir la meva posició de tècnica en investigadora. Són beques per a persones que tornen a Catalunya. El meu focus d’investigació són materials termoelèctrics, l’eficiència energètica és una prioritat de la UE.

P. S’ha centrat a trobar plaça d’investigadora en el sector públic. Falta iniciativa privada? El seu àmbit de treball és de gran interès en el mercat.

R. En el meu entorn molta gent se’n va anar. N’hi ha que han tornat i d’altres que continuen l’aventura. Diria que només un dels meus amics de promoció intenta tirar endavant una start up. Potser és una mica per la cultura; als Estats Units, per exemple, és molt diferent. Però la situació està millorant. Ara cada vegada es concedeixen més projectes públics amb l’objectiu d’aconseguir un producte de mercat i crear una start up.

P. A Oxford es va buscar la vida com a ciclista. La universitat no li va oferir opcions per a la seva carrera esportiva?

R. No ho vaig demanar, són opcions més per a estudiants o doctorands. Podria haver entrat a l’equip d’Oxford, però era més de tipus recreatiu. Jo competia amb un club de dones d’una botiga de bicicletes. I gràcies als bons resultats que vaig fer, he pogut entrar a la selecció espanyola. En el meu equip d’Oxford hi havia una professora d’Econòmiques, una professora de Físiques... L’ambient era molt elevat esportivament però també científicament. No pots mantenir una professió i ser esportista d’elit al mateix temps. I no pots viure del ciclisme, en dones encara menys, igual que el que passa en ciència.

P. En l’àmbit de la investigació existeixen aquestes desigualtats de gènere?

No pots mantenir una professió i ser esportista d'elit”

R. Sí. Per això aquestes ajudes europees volen promoure la contractació de dones. Si mires les estadístiques de les beques Beatriu Pinós, de les últimes 60 que es van concedir, el 38% eren per a dones. I jo he arribat a sentir que m’han donat l’ajuda perquè soc dona.