”Voler treure rèdit polític d'un atemptat està fora de lloc”

José María Fuster-Fabra no va trigar ni 24 hores a fer el pas. El matí següent als atemptats terroristes a la Rambla de Barcelona i Cambrils (Baix Camp), l'advocat va presentar un escrit davant l'Audiència Nacional per exercir l'acusació popular en nom de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT), a la qual representa. Una associació de guàrdies civils i un sindicat dels Mossos d'Esquadra van voler sumar-se a la iniciativa. I Fuster-Fabra, veterà de la lluita contra el terrorisme, va tenir la idea d'unir-los. "Vaig pensar que era una cosa nova i que, a més, podia ser bonic que víctimes, mossos i guàrdies civils actuessin junts", afirma l'advocat.

L'advocat sosté que el paper tèrbol d'entitats com el pseudosindicat Manos Limpias "ha desprestigiat l'acusació popular". Fuster-Fabra (Barcelona, 1957) es proposa canviar aquesta percepció. "La idea és que siguem útils a la investigació. Podem tenir contacte directe amb testimonis que, per a la fiscalia, són més complicats. Hem parlat amb mossos de base i guàrdies civils que han participat en l'operatiu. Sempre expliquen coses que poden aportar", sosté.

Només hi ha un bàndol dels dolents: el dels terroristes i els que els emparen”

L'advocat penalista, que ha atès desenes de víctimes de la violència d'ETA "des de l'atemptat de Vic" de 1991, assegura que l'acusació "demanarà totes les diligències d'investigació que siguin necessàries" i serà "lleial en el seu paper". El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu haurà de decidir si admet la personació en les pròximes setmanes.

Fuster-Fabra, que també va defensar les víctimes en el judici pels atemptats terroristes de l'11-M a Madrid, creu que davant l'amenaça gihadista ha de prevaler la unitat. "Només hi ha un bàndol dels dolents: el dels terroristes i els qui els emparen", assevera. I critica els intents de polititzar els atemptats que van tenir lloc el passat 17 d'agost a Barcelona i Cambrils, que van deixar 16 morts i centenars de ferits. "Que algú, sigui del color que sigui, tracti de treure rèdit polític, em sembla no només un error, sinó una cosa absolutament fora de lloc", afegeix.

Descoordinació política

Sobre la suposada descoordinació entre les forces de seguretat de l'Estat i els Mossos, l'advocat creu que és més un problema dels comandaments polítics que de la base. "He parlat amb policies de diferents cossos que van ser a l'operatiu i la seva relació ha estat excel·lent", explica. I insisteix en la necessitat de conservar la unitat. "En la lluita contra un terrorisme tan greu no es pot tenir una mentalitat localista. No és un problema de Catalunya o d'Espanya, és un problema mundial. És igual que la informació provingui del CNI o dels Mossos... L'important és desarticular les cèl·lules", adverteix l'advocat.

La reacció policial després dels atemptats ha merescut aplaudiments de manera gairebé unànime, encara que existeixen algunes ombres sobre com es va gestionar la informació prèvia, especialment en el que fa referència a l'imam de Ripoll i presumpte cervell dels atacs, Abdelbaki es Satty. Fuster-Fabra subratlla que, encara que "pot haver-hi errors", els cossos de seguretat a Espanya "són els millors del món en la lluita antiterrorista".

L'advocat recorda que Espanya "ha estat objectiu de primer nivell" per part d'Al-Qaeda primer i de l'Estat Islàmic després, i que "ha aconseguit avortar atemptats". "L'11-M ens va agafar a tots els que estem en la lluita antiterrorista a contrapeu. Però teníem l'experiència d'ETA i, on uns altres van haver de començar de zero, nosaltres només ens hem hagut de reciclar", apunta.

Malgrat que els Mossos d'Esquadra donen per desarticulat el nucli de la cèl·lula, format per una desena de nois de Ripoll —tots morts a Alcanar (Montsià), Cambrils i Subirats (Alt Penedès) o bé detinguts— i l'imam —que va morir en l'explosió fortuïta a l'habitatge on suposadament estaven fabricant un artefacte explosiu—, la investigació, sospita Fuster-Fabra, encara té molt recorregut per davant. "És molt probable que apareguin ramificacions i connexions, ja hi ha hagut detencions al Marroc... Les cèl·lules moltes vegades s'activen des de fora", indica l'advocat penalista, que recorda que un "Estat terrorista" com l'ISIS "marca uns objectius" que són seguits pels seus fidels. "A partir d'aquí, un llop solitari o una cèl·lula poden autoorganitzar-se o venir organitzades des de fora".