L’imam de Ripoll no va donar mostres de fanatisme a la presó

Reconstruir la vida i obra del cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils, Abdelbaki Es Satty, és un repte pendent per als investigadors. No hi ha dubte que, com a imam de Ripoll (Ripollès), va fanatitzar els joves —inclosos menors d'edat— que van acabar perpetrant els atacs. Però no està tan clar quan ni de quina forma es va radicalitzar. La majoria d'experts creuen que va viure aquest procés fa més d'una dècada, quan freqüentava la mesquita Al Furkán de Vilanova (Barcelona), dirigida per un home proper a Al-Qaeda que va ser processat per enviar mujahidins a combatre a l'Iraq i l'Afganistan. Aquest home, així com la resta d'acusats, van ser finalment absolts; alguns, per qüestions formals. Altres matisen, no obstant això, que la radicalització d'Es Satty va poder produir-se (o reactivar-se) més tard, entre el 2010 i el 2014, durant la seva estada a la presó per complir una condemna per tràfic de drogues.

Les presons, coincideixen els experts, són “un brou de cultiu” en aquests processos, ja que faciliten el contacte entre presos i les seves relacions de jerarquia i dependència. També existeixen mecanismes per detectar-los que, en el cas d'Es Satty, es van activar parcialment. El futur imam de Ripoll va ser objecte de seguiment per “contrastar si existia o no un procés de radicalització”. Aquesta supervisió, no obstant això, es va interrompre a meitat de la condemna (setembre del 2012), després que els equips d'avaluació de la presó de Castelló I “no apreciessin evidències d'un procés de radicalització ni mostres de fanatisme”, segons detallen a aquest diari fonts penitenciàries.

121 quilos d'haixix

Es Satty va ser detingut i enviat a la presó el 2010 per intentar introduir a Espanya, des del port de Ceuta, 121 quilos d'haixix a l'interior d'una furgoneta. Mai va acceptar la condemna —va culpar tres germans marroquins d'obligar-lo a fer-ho, encara que els tres van ser absolts— i a la presó va remetre diversos escrits a la fiscalia i al Defensor del Poble al·legant que havia estat víctima d'una injustícia.

A la presó de Castelló, Es Satty va ser inclòs al Grup C, que llavors incloïa els presos a qui calia “realitzar un seguiment i contrastar” si eren objecte d'un procés de radicalització, agreguen les mateixes fonts. La normativa actual és més exhaustiva i en aquest grup C s'inclouen ara els interns que, “sense estar implicats en delictes de terrorisme, presenten indicis de fanatisme islamista, en situacions de frustració personal o exclusió social, particularment vulnerables per a la seva captació i radicalització”.

En qualsevol cas, Es Satty “va ser exclòs” de l'antic grup C al setembre del 2012, per la qual cosa durant els dos anys següents (va sortir de presó l'abril del 2014, després de complir la pena) no va ser objecte de cap seguiment especial sobre aquest tema. Les mateixes fonts subratllen que l'imam de Ripoll “mai va estar catalogat com a pres perillós, salafista o radical”. I que va complir la seva condemna íntegra en règim ordinari, sense ser inclòs ni en primer grau ni en els FIES (Fitxer d'Interns d'Especial Seguiment).

Va poder fer aquest procés en els dos anys en els quals no va ser objecte de seguiments? Algunes fonts sostenen que va ser a la presó de Castelló on va entrar en contacte amb Rachid Aglif, àlies El Conejo, un dels membres de la cèl·lula gihadista responsable de l'11-M. Aglif va ser condemnat a 18 anys de presó per col·laboració amb organització terrorista i tràfic d'explosius. No se sap quan s'hauria produït aquesta trobada. Fonts del centre penitenciari, no obstant això, no donen per bona aquesta tesi. Primer, perquè no estaven en el mateix mòdul, de manera que no podien coincidir diàriament. I, segon, perquè Es Satty va seguir portant (almenys, en aparença) una vida normal que semblava allunyada de qualsevol clau religiosa. Els funcionaris que tractaven amb ell diàriament no van notar, en qualsevol cas, res estrany en el seu comportament.