Sabadell arxiva l’informe sobre el nomenclàtor que titllava Machado d’“anticatalanista”

L'Ajuntament de Sabadell ha arxivat definitivament l'informe sobre el nomenclàtor de la ciutat que recomanava canviar el nom de la plaça Antonio Machado per considerar "anticatalanista" el poeta sevillà. El document, confeccionat per l'historiador Josep Abad a petició de la regidora de cultura Montserrat Chacon (ERC), ve va fer públic a mitjans d'agost. Algunes de les afirmacions que Abad hi feia van convertir-se ràpidament en objecte de polèmica: “sota l'aurèola republicana i progressista amb què s'ha revestit la figura de Machado", escrivia l'autor de l'informe, "hi ha una trajectòria espanyolista i anticatalanista. La seua obra és una exaltació de Castella (a través del seu paisatge) com a nucli i essència de l'Estat espanyol, la qual inclou una idea excloent de la diversitat”. Després de dues setmanes de retrets, l’Ajuntament l'ha declarat inservible “com l’eina inicial de treball que havia de ser” en un comunicat emès avui.

Tot i les crítiques rebudes, el Govern de Sabadell ha insistit que segueix “inequívocament compromès amb el desenvolupament de la Llei de la memòria històrica”, cosa que inclou, segons el consistori, “la revisió i actualització del nomenclàtor de la ciutat” que va motivar l’encàrrec a Abat. Les primeres revisions van començar fa un parell d’anys. El novembre del 2015, el carrer d’Alfons XIII va passar a dir-se ‘carrer de la República’. El maig passat, a més, el monument a l’alcalde franquista Josep Maria Macet va ser retirat de la ciutat. Per a Manel Perona, president de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC), tota acció encaminada a “eliminar noms que puguin ser sinònims de dictadura, cop d’Estat o Guerra civil” ha de ser benvinguda. “Aquestes persones no haurien de tenir lloc als carrers d’un país democràtic”, assegura Perona. De tota manera, el president de l’ARMHC considera que es va cometre un error assenyalant Machado. “Ell era un poeta. L’objectiu han de ser altres carrers i altres noms, sens dubte”.

El document signat per Abat incloïa un estudi exhaustiu del nomenclàtor de la ciutat, a més d’un seguit de recomanacions per tal d'eliminar, segons l’historiador, “excessos provinents del model pseudo-cultural franquista, noms pseudo-històrics i noms irrellevants”. A banda de Machado, Abad instava a suprimir el nom de Francisco de Quevedo, per estar “contra la política catalana” del segle XVII, i el de Dolores Ibárruri “La Pasionaria”, de qui en qüestionava “els valors i l’ètica”. També convidava l’Ajuntament a reconsiderar la presència d'escriptors com José de Espronceda, Lope de Vega o Calderón de la Barca als carrers de Sabadell.

Davant les primeres crítiques, l’alcalde Maties Serracant (Crida per Sabadell) va sortir en defensa del poeta castellà. “Machado es queda, el que cal eliminar del nomenclàtor són els noms dels feixistes”, va piular a Twitter el 15 d’agost. El comunicat de l’Ajuntament que desestima el polèmic informe recull aquesta mateixa idea: “El feixisme no té cabuda als carrers de Sabadell. La cultura és i hi seguirà present. Seguim endavant amb el procés”, conclou el text.