El moment de la segona explosió d’Alcanar

Potser hi havia unes 120 embarcacions a aquesta hora del 17 d'agost a la badia d'Alcanar, poc abans de la una de la tarda. Agustín Chaler, viatger professional, navegava en aquell moment cap al restaurant Muscularium, on només s'hi pot accedir amb vaixell. “Crèiem que era una explosió de la pedrera, en aquesta zona hi ha una cimentera Cemex i podia tractar-se perfectament d'una acció en una part de la sitja”. Però era la segona explosió al xalet on la cèl·lula gihadista va preparar els atemptats a Barcelona i Cambrils.

De sobte es va sentir un esclat que va ressonar mar endins. Poques coses ha sentit igual. I això que no li queden molts paratges per descobrir. Aquest arquitecte viu ara recorrent el món. De fet, el seu últim gran viatge va ser l'any passat, quan va passar 11 mesos recorrent l'Himàlaia. “Vaig començar al Pakistan, fins i tot vaig visitar Abbottabad, la ciutat on van abatre Bin Laden”. Un món, el d'avui, que carrega en la seva definició global la paraula terrorisme.

Chaler viu a Vinaròs, d'on va partir aquest dia amb vaixell. Indica també que és la mateixa àrea on el juliol del 1978, un camió cisterna va provocar la mort de 243 persones al càmping dels Alfaques, a causa del material que transportava: propilè liquat. “No hi deu haver ni un quilòmetre de distància entre tots dos llocs units per aquest enllaç fatal”, recorda ara.