El dit escapçat de Cristòfor Colom

Cristòfor Colom s'aixeca en posició de descobridor, orgullós, per damunt del carrer Major de l'Arboç. És una figura molt similar a la del mític monument de Barcelona. El Colom de l'Arboç és més petit que el de la Rambla i és de fusta, tot i que no ho sembla perquè els seus propietaris, la família Jané, el revesteix cada quatre anys amb pintura metal·litzada. Els Jané l'han mimat durant dècades: fins i tot li van implantar una pròtesi, el dit que assenyala cap a Amèrica. El Colom dels Jané corona la Casa de les Amèriques, la seva residència familiar i edifici emblemàtic d'aquest municipi del Baix Penedès, de 5.500 habitants. La ironia d'aquesta història és que Marcel·lí Jané, l'home que va construir l'edifici el 1922, no va fer les Amèriques però sí que les va fer, i com un dels grans indians de Catalunya, el propietari original de l'estàtua, Josep Gener.

Per als fumadors d'habans, “José Gener” és un nom llegendari. La marca Hoyo de Monterrey encara llueix el seu nom a l'anella dels seus cigars, avui elaborats per l'Estat cubà. Gener era a finals del segle XIX un dels homes més rics d'Espanya. Nascut a l'Arboç el 1831, amb 13 anys va emigrar a Cuba per treballar en una botiga d'un oncle. Quaranta anys després, tornava al seu poble sent multimilionari i amb una fàbrica de tabac i 400 empleats. L'empresa de Gener va tenir presència pròpia a l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, a la secció de les colònies espanyoles: l'estàtua de Colom s'alçava al pavelló de Gener.

Josep Maria Jané resideix a la Casa de les Amèriques, la seu familiar, i regenta la botiga de roba que hi ha als baixos de l'edifici, continuació dels històrics magatzems Les Amèriques que el seu avi Marcel·lí havia inaugurat el 1911: “A Les Amèriques de l'Arboç, cada duro val per dos”, deia un antic eslògan publicitari encara avui recordat. La petita estàtua de Colom és emblema del poble però també de la seva família –un llinatge local de referència: Josep Maria ha estat regidor i el seu germà Jordi va ser conseller d'Interior. Jané està convençut que el seu Colom va servir de model per esculpir el Colom de Barcelona, tot i que no vol donar-ho per fet perquè no hi ha documents escrits que ho confirmin. La semblança és evident, i no només això: les peces tenen el mateix autor, l'escultor Rafael Atché. El Colom de Gener és considerat, per ser de fusta –de caoba, segons diu la tradició familiar– i de dimensions petites, una maqueta. Els dos Coloms van ser creats per a l'Exposició Universal del 1988.

L'estàtua era una obsessió del pare de Jané, de nom també Josep Maria: aquesta estava arraconada a les cavallerisses del Palau Gener i Batet, la residència de Gener, un edifici neoclàssic colossal del 1877. Els hereus van vendre la finca als salesians el 1949. “El meu pare estava obsessionat amb l'escultura. Insistia als salesians perquè l'hi venguessin. Tenia bona relació amb ells i quan es va casar el 195, aquests l'hi van obsequiar com a regal de boda”.

L'estàtua no va arribar sencera a la Casa de les Amèriques, li faltava un dit, el que assenyala la terra descoberta. Jané explica que l'hi van escapçar milicians en esclatar la Guerra Civil: sense el dit semblava que aixequés el puny. Marcel·lí Jané va contractar el fuster Ramon Vallverdú per implantar-li un nou dit. Vallverdú rememora l'operació. “Li vaig posar un dit, crec que més llarg del que tocava per les seves proporcions, tot i que des del carrer no es nota. El vaig reforçar amb claus, perquè està molt exposat, com el cap, que té una carcassa de plom”. No era la primera vegada que Vallverdú era cara a cara amb el Colom de l'Arboç: de petit, quan l'enviaven de colònies d'estiu al centre dels salesians, s'escapolia amb els companys per fer-li un cop d'ull, aparcada a les antigues cavallerisses: “Estava mal conservada, plena de pols, amb humitats”.

L'Arboç homenatja Gener amb un passeig que duu el seu nom, un altre carrer que porta el nom de la seva dona, Francisca Seycher, i un monument que recorda que va finançar l'arribada d'aigua corrent al poble. També hi va instal·lar l'enllumenat públic i va sufragar dos jardins. El principal retaule de l'església de la vila va ser restaurat amb diners de Gener. “L'Arboç era un poble especialment malmès pels estralls de la Guerra del Francès i per les guerres carlistes. Gener volia viure aquí i va millorar les condicions del lloc. A partir que ell s'hi instal·lés, moltes famílies amb recursos econòmics també hi van invertir; per això al carrer Major té aquests edificis tan bells”, explica Jané.

Jané apunta que en el llegat de Gener també hi ha polèmica. Era un notori nacionalista espanyol que va arribar a ser tinent coronel. El 1871 va presidir el tribunal militar que va condemnar a mort vuit estudiants de medicina cubans acusats de profanar la tomba del periodista espanyol Gonzalo de Casteñón. Joaquim Roy, professor de la Universitat de Miami, suggereix al llibre Catalunya a Cuba que Gener i un altre empresari, Antoni Font, mantenien esclaus en una de les seves finques a la segona meitat del segle XIX. Aquests esclaus, segons el relat de Roy, procedien d'una donació del capità general espanyol a Cuba a la Societat de Beneficència dels Naturals de Catalunya, de la qual Gener i Font van ser fundadors. Aquella societat de socors, una de les més importants de la Cuba colonial, va deixar a Cuba l'església dedicada a la Verge de Montserrat i el topònim de la Loma de los Catalanes, nom popular que conserva la plaça de la Revolució de l'Havana.