Quants anys té l’estàtua de Colom i amb qui està casada?

El monument a Cristòfor Colom és una de les icones més antigues de Barcelona. Construït el 1888, ha marcat l’horitzó d’aquesta ciutat des de fa més de 125 anys. Ara torna a estar al punt de mira arran de la polèmica generada després que aquesta setmana la CUP hagi demanat que es voti una proposició seva al ple de divendres per retirar l'escultura de Colom perquè representa valors caducs, com el de la conquesta i la submissió als pobles indígenes d’Amèrica. Però què sabem d'aquest enorme monument? Coneixem qui el va crear i l’esforç que va representar en la seva època aixecar una estructura tan gran? Aquestes són algunes anotacions de la llarga relació entre Colom i la ciutat de Barcelona.

Per què es va fer el monument? El conjunt escultòric, que va ser durant dècades, amb 57 metres d’altura, l'edifici més alt de la ciutat, es va construir al punt on s’uneixen les Rambles i el passeig de Colom de Barcelona com a símbol de l’Exposició Universal de Barcelona (un any abans que la Torre Eiffel es construís per a la de París). Es va inaugurar l’1 de juny del 1888 i va esdevenir una de les icones més representatives de la ciutat. L’acte d’inauguració va estar presidit per la reina regent Maria Cristina i el Govern d'Espanya i, com a convidats, van assistir el rei d’Itàlia, Humbert I, i el president dels Estats Units, Grover Cleveland, a més d’una representació de la ciutat de Gènova, ciutat tradicionalment considerada com a lloc de naixement de l’almirall.

La idea era nova? La idea d’homenatjar l’almirall va sorgir a mitjan segle XIX. El primer emplaçament que es tenia en ment no va ser el que tots coneixem al final de la Rambla, sinó que es va pensar en primera instància per coronar una columna que domina la plaça del Duc de Medinaceli, situada ben a prop, però al final l’escultura va ser per a un altre almirall: Galceran Marquet, i es va aixecar el 1851.

Qui el va promoure? Després d’aquell primer intent, el 1873 la idea va tornar a revifar amb Antoni Fages, un promotor de l’època apassionat pel descobriment d’Amèrica. Els seus contactes van fer que aviat la idea arribés als organitzadors de la propera Exposició Universal, que van convèncer l’alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet, i el maig del 1881 es va crear una comissió promotora que el mateix alcalde va presidir. El ple del 6 de setembre del 1881 el va aprovar i el dia 26 es va col·locar la primera pedra del monument.

Qui el va pagar? La primera idea va ser que una subscripció popular es fes càrrec de les despeses (com s’ha fet moltes altres vegades en aquesta ciutat), però al final les donacions de particulars no van ser suficients (el consolat americà hi va posar 500 pessetes) i l’Ajuntament va haver d’assumir-ne la despesa. A més, de les 300.000 pessetes inicials s’havia passat a un pressupost per sobre del milió.

D’on va sortir una quantitat tan gran de bronze? No era fàcil aconseguir les tones de metall necessari per a un projecte tan immens. Va ser el Govern de Madrid el que va cedir 30 tones de bronze procedents de material de guerra descartat per aixecar el monument.

Qui el va fer? Com acostuma a passar, l'Ajuntament va convocar un concurs el 1882. El president de l’Acadèmia de San Fernando, Ramon de Sentmenat, va escollir –després que s’hi haguessin presentat 47 arquitectes espanyols i estrangers– dos projectes finalistes: el de l’arquitecte Maurici Auger i el de Gaietà Buïgas. Però l’Ajuntament no hi va estar conforme i va convocar un nou concurs, amb nou jurat, que no va dubtar a tornar a seleccionar els mateixos treballs i especialment el de Buïgas perquè era més econòmic. Per a les escultures es van convocar diferents concursos entre escultors. La idea de Buïgas de columna es va imposar a la del gust majoritari de l'època, que preferia els arcs triomfals.

Què representa? El monument té tres parts, la base circular decorada amb vuit estàtues de lleons que protegeixen el conjunt i que serveixen perquè els turistes de totes les èpoques s’hi fotografiïn pujant-hi a sobre (una cosa que fa que s’hagin de restaurar molt sovint). A la base es relaten les principals gestes i actes protagonitzats per Colom i es poden veure també figures relacionades amb l’almirall, com Bernat Boïl, Pere de Margarit, Jaume Ferrer de Blanes (tots catalans) i el valencià Luis de Santángel. L’enorme fust de ferro coronat per un capitell corinti en què es poden veure l’escut de la ciutat, caravel·les, al·lusions a la marina i la inscripció “Barcelona a Colom” i una corona per al comtat de Barcelona, per la qual cosa les al·lusions a Barcelona i a la corona d’Aragó són contínues. Totes les escultures van ser adjudicades mitjançant concurs públic a diversos tallers i escultors locals: Llimona, Vilanova, Nobas, Pastor, Carbonell, Carcassó, Gamort, Atché, Fuzà o Batista i Alentorn, entre d’altres.

Qui va fer l’escultura de Colom? Té set metres d’altura i pesa més de sis tones. La va fer l’escultor Rafael Atché. Amb el braç dret assenyala l’horitzó i amb l’esquerra sosté una carta de navegació. Colom duu un abric amb coll de pell i mitges i té els cabells llargs, segons el costum de l’època.

És el projecte original? No. En el primer projecte, de Gaietà Buïgas, la figura no tenia el braç aixecat, sinó que agafava un estendard amb la mà esquerra i recolzava la dreta al pit. Sembla ser que Atché va acabar imposant el seu model per donar més equilibri a la composició.

Assenyala Amèrica? No. Sempre s’ha dit que assenyalava la terra que havia descobert, però no. Amèrica es troba just en sentit contrari. Només assenyala el mar. N’hi ha que asseguren que, de fet, assenyala cap a Gènova, tradicionalment el seu lloc de naixement, tot i que n’hi ha que asseguren que era català i de Barcelona. Els càlculs reals indiquen que, de fet, el dit assenyala Mallorca (a 180º sud).

Com es van aixecar les peces? La seva construcció va ser una de les obres més arriscades que s’ha fet mai a Barcelona i a tot Espanya. Per aixecar les diferents peces de bronze es va haver de construir una gran bastida de ferro que es va encarregar a l’enginyer Joan Torras Guardiola, l’Eiffel català, que va aixecar una estructura de 125 tones visible des de tota la ciutat, tan alta com un edifici de 23 pisos (quan els habitatges com a màxim en tenien sis o set). Davant dels dubtes sobre la solidesa de l’estructura, l’enginyer no va dubtar a col·locar-se sota el pont de la grua, davant la sorpresa de tots, en el moment que s’aixecava l’escultura de bronze de sis tones creada per Rafael Arché. Com que Torras era l’amo del material de ferro, el va reutilitzar per a una altra de les seves obres: un pont situat a Morilla de Liena (Osca) que encara es fa servir.

Quant van durar les obres? Set anys, des de la primera pedra fins a la inauguració, el 1888. Un dels espectacles més vistosos per als barcelonins va ser veure el transport de les peces des de les fundacions Comas, Can Solà i Wohlguemuth fins a la base del monument. Es feia amb l’ajuda de carros amb cavalls.

Des de quan s’hi pot pujar amb ascensor? L’ascensor que permet pujar fins als peus de Colom pel llarg tub cilíndric es va col·locar l’any següent d'inaugurar-se, el 1889. El primer dia es va avariar i a l’interior va quedar atrapat el mateix alcalde Rius i Taulet. Després de la Guerra Civil es va substituir el primer model hidràulic per un altre de més modern. L’actual és del 1984, després de l’última gran restauració del monument. L’avaria del 1889 no va ser l'única. El 1976 quinze persones es van quedar atrapades i els bombers van haver d’utilitzar una grua gegantina per treure-les. Com que no hi havia mòbils, els bombers es van comunicar amb els atrapats per mitjà d’una ràdio. L’abril del 2006, catorze turistes es van quedar dues hores sense poder baixar per una avaria a l’ascensor, dos dels quals van haver de ser atesos per atacs d’ansietat. Al final es va reparar l’avaria i no va caldre fer servir cap grua. L’última va ser el maig del 2012, quan sis turistes es van quedar atrapats i la grua va tornar a mirar Colom de prop.

El Colom barceloní està solter o casat? Casat per obra i gràcia de l’artista Antoni Miralda, que va muntar un casament de gala en el seu projecte Honeymoon, que es va llançar el 1996 a Nova York i va concloure el 1992 amb les noces entre el barceloní i l’estàtua novaiorquesa de la llibertat a l’estat de Nevada, on aquesta mena de casaments són totalment legals. La cerimònia es va fer a 40 quilòmetres de Las Vegas.

Altres polèmiques. Però les avaries, el punt feble del monument, no han estat l’única polèmica abans d’aquesta última sobre si cal retirar o no el monument que ha llançat la CUP i que se sotmetrà a votació divendres al ple municipal. El 2005 l’Ajuntament va lligar al braç de l’estàtua un ou aerostàtic, pel famós “ou de Colom”, per promocionar l’Any de la Gastronomia. El maig del 2013, l’almirall va aparèixer vestit amb una enorme samarreta del Barça pagada per la marca esportiva Nike. La trencadora i impactant campanya de màrqueting va aconseguir els seus objectius: que se’n parlés. Li va reportar a l’Ajuntament 97.000 euros, però també una allau de crítiques al govern municipal de Xavier Trias per part de ciutadans i tots els grups de l’oposició, que van criticar aquest ús del patrimoni municipal.