La lluita contra la islamofòbia a Ripoll

Activistes, professors, educadors, treballadors socials i veïns van formar aquest dimarts un cercle a la plaça de la Llibertat de Ripoll, localitat on vivien bona part dels terroristes que van atacar dijous passat Catalunya. Dempeus, amb ventalls i ampolles d'aigua, es van reunir per afrontar un nou escenari. Un escenari que ara pot ser terreny fèrtil per a la tensió racial en un poble de 10.000 habitants, on uns 500 són magrebins musulmans.

“Som aquí per intentar evitar que hi hagi problemes de tipus xenòfob o racista”, explica en veu alta un jove educador. A pocs metres, escoltant, hi ha el Moha, un veí musulmà: “Ja hi ha problemes”, murmura.

Moha és el nom fictici –per petició expressa– d'un oncle de dos dels terroristes. Explica que alguns familiars dels participants en l'atemptat estan rebent amenaces a través de les xarxes socials. “Al meu nebot [germà d'un dels terroristes] ja l'han amenaçat per internet. Insults. Gent dient que és familiar de les víctimes de Barcelona”.

Al seu costat hi ha el Rashid, cosí de dos membres de la cèl·lula gihadista. “A mi ahir em van insultar pel carrer. 'Moro de merda, et matarem'. Des d'un cotxe. Jo anava amb la meva filla de tres anys”. Però era gent del poble? “Sí, sí –respon–, un veí. El conec”.

Són casos aïllats. L'ambient a Ripoll no és de tensió, però el Rashid insisteix que tem que hi hagi problemes. “Per descomptat, els veïns musulmans surten menys al carrer aquests dies”, diu. “I molts negocis i botigues seves encara no han obert des de la setmana passada”.

Fa dos dies, en un senyal de trànsit davant de la mesquita, va aparèixer un adhesiu amb el lema “Stop Islam a Catalunya”. Va ser ràpidament eliminat per l'Ajuntament. No n'ha tornat a aparèixer cap més. Tampoc pintades. De nou, casos aïllats.

I perquè no passi d'això, de capítols puntuals, l'Ajuntament i els veïns de Ripoll s'han posat a treballar. Volen anar un pas per davant de la fractura social. El primer que han fet és ser realistes: “Assumim que hi haurà recel cap a la comunitat musulmana. Això és humà. I ho hem de tenir en compte”, afirma Maria Dolors Vilalta, regidora de Seguretat Ciutadana, Convivència i Participació. César Caldera, activista social i veí de Ripoll, hi coincideix: “És normal que ara hi hagi capítols de tensió”.

La següent fase és evitar que vagi a més. Per això, els veïns, a través d'associacions com Obrim els Ulls, s'han proposat coordinar-se per mantenir la convivència. “Per exemple –diu el César– ara pot passar que hi hagi pares que no vulguin que els seus fills comparteixin escola amb germans dels terroristes. Això, probablement, passarà. I hem de treballar perquè hi hagi entesa”.

Les institucions també s'han posat a treballar. A la mateixa hora que es reunien els veïns, l'Ajuntament de Ripoll acollia una trobada amb més de 30 estaments –comunitats musulmanes, regidories, psicòlegs…– en el qual s'ha decidit traçar un pla social i educatiu per evitar fractures socials i exclusió dels veïns musulmans.

Uns veïns que aquests dies estan decebuts i enfadats. “No entenem com no es va detectar l'imam. A Bèlgica el van fer fora d'allà perquè sabien que era perillós. I aquí? Aquí ningú el vigilava”, es queixa el Moha.

El president de Comunitats Islàmiques de Catalunya, Mohamed El Ghaidouni, també ha expressat públicament el seu malestar, assegurant que no disposen de cap protocol per controlar els imams. “No tenim legitimitat ni poder per fer cap control; cal treballar per elaborar un protocol amb el Consell Islàmic d'Espanya”, va afirmar.

I, mentrestant, les famílies dels terroristes segueixen tancades a casa. Només les mares dels germans Aalla i els germans Oukabir es decideixen a passar alguna estona del dia en un banc del centre de la localitat. Es neguen a parlar sobre què ha passat, però sí que expliquen que la mare de Younes Abouyaaqoub, el terrorista que conduïa la furgoneta a la Rambla, és al llit des que el seu fill va ser abatut i que no fa res més que plorar. “Són dies molt durs aquí a Ripoll. Per a tothom”, conclou el Moha.